Wert veu "evidències" que relacionen l'auge independentista amb el model educatiu català
El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, relaciona el creixement de l'independentisme a Catalunya amb el model educatiu català. En una entrevista a Telemadrid, Wert ha dit que hi ha evidències que fan pensar que l'augment del sentiment independentista té a veure amb el rumb que ha pres l'escola catalana. El ministre també s'ha referit a la llengua i ha assegurat que en aquesta legislatura garantirà el dret de qualsevol alumne a ser escolaritzat en castellà a Catalunya.
RedaccióActualitzat
En una entrevista a Telemadrid, el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, ha dit aquest dimarts que hi ha "algunes evidències" que vinculen l'augment del sentiment independentista en algunes comunitats "amb la direcció que ha portat el sentit educatiu".
Wert ha negat que la seva reforma educativa tingui un objectiu recentralitzador, que el que vol és millorar el rendiment escolar dels joves espanyols i "eliminar el que ha estat el desenfocament que ha tingut el procés educatiu a Espanya". Wert ha posat com a model Finlàndia perquè, ha explicat, aquest país dóna una immensa autonomia als centres educatius, però manté un currículum nacional i avalua d'acord amb unes pautes ben definides.
Preguntat per si el govern espanyol és incapaç de fer complir la Constitució i que a Catalunya i a les Balears es pugui estudiar en castellà, el ministre s'ha mostrat "fermament disposat" a resoldre aquest tema, però ha matisat que va més enllà de l'alta inspecció de l'Estat. "No ha de quedar el menor dubte respecte al fet que en aquesta legislatura aquest tema tindrà una solució pràctica, perquè el problema no és el que digui la llei, que ho diu clarament, i és que tothom té dret a rebre l'educació en castellà i que aquesta sigui la llengua vehicular a l'escola. No n'hi ha prou amb l'anomenada atenció individualitzada per entendre aquest dret, sinó que cal fer-lo efectiu i jo garanteixo que això ho farem", ha assegurat.
D'altra banda, ha assenyalat que "aquesta no és una llei ideològica, sinó que està inspirada en dos objectius molt clars": Així, ha mostrat la seva intenció d'eliminar l'existència de 17 sistemes autonòmics amb diferents rendiments i inversió i millorar el rendiment educatiu, ja que Espanya té més del doble de la taxa d'abandonament educatiu respecte als països en els quals els joves han de competir.
El ministre també posa en dubte que els principis constitucionals d'igualtat, solidaritat i equitat estiguin ben atesos quan, per exemple, al País Basc la despesa en educació per alumne és el doble que a Andalusia.
Durant la roda de premsa posterior al consell de govern i a una petició dels periodistes perquè valorés les declaracions de Wert a Telemadrid, el portaveu del govern, Francesc Homs, s'ha preguntat quines són aquestes 'evidències' a les que es refereix el ministre. Després ha explicat que segons dades del propi ministeri, quan els estudiants catalans acaben l'etapa educativa el seu coneixement del castellà és superior al de la mitjana espanyola i per tant superior a la dels alumnes d'altres CCAA.
Per tant, ha afegit, "si es tracta de parlar 'd'evidències' que les expliqui, però les dades són les que són, quina paradoxa, no? Si en treu les conclusions que en treu que expliqui les 'evidencies' no fos cas que acabessin sent quimeres del ministre".
Wert ha negat que la seva reforma educativa tingui un objectiu recentralitzador, que el que vol és millorar el rendiment escolar dels joves espanyols i "eliminar el que ha estat el desenfocament que ha tingut el procés educatiu a Espanya". Wert ha posat com a model Finlàndia perquè, ha explicat, aquest país dóna una immensa autonomia als centres educatius, però manté un currículum nacional i avalua d'acord amb unes pautes ben definides.
Preguntat per si el govern espanyol és incapaç de fer complir la Constitució i que a Catalunya i a les Balears es pugui estudiar en castellà, el ministre s'ha mostrat "fermament disposat" a resoldre aquest tema, però ha matisat que va més enllà de l'alta inspecció de l'Estat. "No ha de quedar el menor dubte respecte al fet que en aquesta legislatura aquest tema tindrà una solució pràctica, perquè el problema no és el que digui la llei, que ho diu clarament, i és que tothom té dret a rebre l'educació en castellà i que aquesta sigui la llengua vehicular a l'escola. No n'hi ha prou amb l'anomenada atenció individualitzada per entendre aquest dret, sinó que cal fer-lo efectiu i jo garanteixo que això ho farem", ha assegurat.
D'altra banda, ha assenyalat que "aquesta no és una llei ideològica, sinó que està inspirada en dos objectius molt clars": Així, ha mostrat la seva intenció d'eliminar l'existència de 17 sistemes autonòmics amb diferents rendiments i inversió i millorar el rendiment educatiu, ja que Espanya té més del doble de la taxa d'abandonament educatiu respecte als països en els quals els joves han de competir.
El ministre també posa en dubte que els principis constitucionals d'igualtat, solidaritat i equitat estiguin ben atesos quan, per exemple, al País Basc la despesa en educació per alumne és el doble que a Andalusia.
Durant la roda de premsa posterior al consell de govern i a una petició dels periodistes perquè valorés les declaracions de Wert a Telemadrid, el portaveu del govern, Francesc Homs, s'ha preguntat quines són aquestes 'evidències' a les que es refereix el ministre. Després ha explicat que segons dades del propi ministeri, quan els estudiants catalans acaben l'etapa educativa el seu coneixement del castellà és superior al de la mitjana espanyola i per tant superior a la dels alumnes d'altres CCAA.
Per tant, ha afegit, "si es tracta de parlar 'd'evidències' que les expliqui, però les dades són les que són, quina paradoxa, no? Si en treu les conclusions que en treu que expliqui les 'evidencies' no fos cas que acabessin sent quimeres del ministre".
