Les eleccions del dret a decidir fan recular CiU i catapulten ERC
El president Artur Mas ha revalidat la victòria després d'unes eleccions convocades en clau plebiscitària sobre el dret a decidir. A la banda dels que hi aposten, CiU ha perdut 12 escons i haurà de pactar, probablement, amb ERC, que esdevé la segona força. ICV obté 13 escons i la CUP irromp amb 3 diputats. Per la seva banda, el PSC perd 8 diputats. I a la banda oposada al dret a decidir, el PP té 19 diputats i C's triplica representació.
Joan Raventós RafecasActualitzat
Les eleccions al Parlament de Catalunya d'aquest 25 de novembre es van anticipar per la voluntat del president Artur Mas de legitimar, a les urnes, l'expressió de la gran manifestació independentista de la diada de l'11 de setembre. Aquell episodi i el fracàs del pacte fiscal va empènyer el govern a apostar per iniciar un camí per dotar Catalunya d'estructures d'Estat. La primera etapa era avançar en l'exercici del dret a decidir.
I la primera etapa era aquest diumenge. Més de 5.257.000 catalans eren cridats a les urnes, dels quals han votat un 69,55%. La participació ha estat rècord, històrica, a l'alçada de la transcendència que s'ha atribuït a aquests comicis. I els resultats han estat sorprenents.
Totes les enquestes donaven Convergència i Unió com la gran favorita per revalidar la victòria amb, com a mínim, 58 escons. Aquests eren els pronòstics més pessimistes, però la realitat li ha estat molt més dura perquè CiU ha perdut 12 diputats i s'ha quedat amb 50.
Artur Mas, doncs, no hauria aconseguit aplegar el vot prestat que ha demanat durant tota la campanya perquè una "majoria excepcional" a les urnes l'acompanyés en el lideratge del procés sobiranista. De fet, Convergència i Unió es ressitua en el mapa polític a nivells una mica superiors dels dels comicis del 2003 i el 2006, quan va obtenir 46 i 48 diputats, respectivament.
El candidat de CiU ha admès que no s'han complert les seves expectatives i ho atribueix al desgast del govern. Conscient que els resultats confirmen que el seu partit ha de continuar liderant el govern del país, Artur Mas en la seva primera valoració ha reptat ERC, sense anomenar-la, a coresponsabilitzar-se de la governabilitat del país.
"La voluntat d'un poble" que clamava CiU en el seu lema de campanya no ha estat la de catapultar la formació per sobre dels 68 escons que marquen la majoria absoluta, però sí la de fer confiança als partits que aposten clarament per l'exercici del dret a decidir. Atenent al caràcter plebiscitari d'aquestes eleccions, CiU, ERC, ICV i la CUP obtenen 87 escons.
A la banda sobiranista qui ha sabut capitalitzar més que ningú la determinació del president Mas ha estat Esquerra Republicana, que, amb la cara nova d'Oriol Junqueras ha renascut i ha tornat a superar les dues desenes de diputats, situant-se en els 21. L'eufòria a l'hotel Catalonia, on els republicans han celebrat la nit electoral, era evident durant tota la nit en albirar en tot moment que es fregaven els millors resultats obtinguts per Carod-Rovira l'any 2003, amb 23 diputats. I s'ha desfermat del tot cap a dos quarts d'onze de la nit quan s'ha confirmat que serien segona força al Parlament. Això no havia passat mai en la democràcia moderna, cosa que, segons els republicans, demostra que el sobiranisme és un valor en alça a Catalunya.
Aquesta interpretació es confirmaria amb el que ha estat una altra de les notícies de la nit electoral: la irrupció de la CUP. La formació de l'esquerra independentista encapçalada per David Fernàndez decidia participar en la cursa d'unes eleccions autonòmiques després de 25 anys movent-se en l'àmbit municipal i li ha sortit bé. Ha aconseguit més del 3,4% dels vots necessaris per entrar al repartiment d'escons i se n'ha assegurat 3 per Barcelona. L'èxit de la Candidatura d'Unitat Popular ha anat en detriment d'una altra de les opcions nítidament independentistes: Solidaritat Catalana. Els d'Alfons López Tena desapareixen de l'hemicicle després d'una legislatura efímera.
Apostant també pel dret a decidir però sense mullar-se en el terreny sobiranista, Iniciativa per Catalunya-Verds es presentava a les eleccions amb expectatives d'esdevenir el partit de referència a l'esquerra de l'arc parlamentari amb l'accent molt més posat sobre les polítiques socials. Joan Herrera ha fet un bon paper augmentant en 3 la seva representació i situant-se en 13 diputats.
El PSC acaparava moltes mirades perquè el nou cap de cartell, personificat en el lideratge de Pere Navarro, no semblava, segons les enquestes, que acabés de generar gaires adeptes. Internament, el partit ha arribat a aquesta cita després d'una certa trencadissa amb el sector catalanista. I en el terreny de joc a dues bandes sobre el model de país, els socialistes s'han situat en terra de ningú amb una aposta per l'estat federal. Tot plegat ha passat factura als del carrer Nicaragua, que amb 20 diputats n'han perdut 8 i la segona posició, i sent l'alè del PP al clatell.
En el segell plebiscitari d'aquestes eleccions, el Partit Popular ha posat l'altra cara oposant-se categòricament al dret a decidir. Alícia Sánchez-Camacho s'ha erigit com la garantia de la indissolubilitat d'Espanya i, malgrat la pressió de Ciutadans, ha recollit part de la fuga socialista i ha pogut augmentar lleugerament la seva representació. Suma un diputat respecte de fa dos anys i ara en té 19. La candidata ha constatat que Mas "ha fracassat" i que l'independentisme ha reculat. Els populars, per boca de la seva secretària general, María Dolores de Cospedal, han valorat els resultats com un suspens a les intencions separatistes d'Artur Mas.
I si en el camp sobiranista Esquerra se n'ha anat a dormir amb un somriure d'orella a orella, al camp oposat Ciutadans ha viscut una nit històrica. Era la tercera vegada que els d'Albert Rivera es presentaven i no ho feien tant com una tercera via a les opcions del PSC i el PP com fins ara, sinó com una opció real per lluitar contra el risc –diuen- de dividir entre catalans i espanyols. Amb aquest discurs Albert Rivera liderarà un grup parlamentari que deixa el grup mixt i triplica la representació. Obté 9 diputats.
I la primera etapa era aquest diumenge. Més de 5.257.000 catalans eren cridats a les urnes, dels quals han votat un 69,55%. La participació ha estat rècord, històrica, a l'alçada de la transcendència que s'ha atribuït a aquests comicis. I els resultats han estat sorprenents.
Totes les enquestes donaven Convergència i Unió com la gran favorita per revalidar la victòria amb, com a mínim, 58 escons. Aquests eren els pronòstics més pessimistes, però la realitat li ha estat molt més dura perquè CiU ha perdut 12 diputats i s'ha quedat amb 50.
Artur Mas, doncs, no hauria aconseguit aplegar el vot prestat que ha demanat durant tota la campanya perquè una "majoria excepcional" a les urnes l'acompanyés en el lideratge del procés sobiranista. De fet, Convergència i Unió es ressitua en el mapa polític a nivells una mica superiors dels dels comicis del 2003 i el 2006, quan va obtenir 46 i 48 diputats, respectivament.
El candidat de CiU ha admès que no s'han complert les seves expectatives i ho atribueix al desgast del govern. Conscient que els resultats confirmen que el seu partit ha de continuar liderant el govern del país, Artur Mas en la seva primera valoració ha reptat ERC, sense anomenar-la, a coresponsabilitzar-se de la governabilitat del país.
"La voluntat d'un poble" que clamava CiU en el seu lema de campanya no ha estat la de catapultar la formació per sobre dels 68 escons que marquen la majoria absoluta, però sí la de fer confiança als partits que aposten clarament per l'exercici del dret a decidir. Atenent al caràcter plebiscitari d'aquestes eleccions, CiU, ERC, ICV i la CUP obtenen 87 escons.
A la banda sobiranista qui ha sabut capitalitzar més que ningú la determinació del president Mas ha estat Esquerra Republicana, que, amb la cara nova d'Oriol Junqueras ha renascut i ha tornat a superar les dues desenes de diputats, situant-se en els 21. L'eufòria a l'hotel Catalonia, on els republicans han celebrat la nit electoral, era evident durant tota la nit en albirar en tot moment que es fregaven els millors resultats obtinguts per Carod-Rovira l'any 2003, amb 23 diputats. I s'ha desfermat del tot cap a dos quarts d'onze de la nit quan s'ha confirmat que serien segona força al Parlament. Això no havia passat mai en la democràcia moderna, cosa que, segons els republicans, demostra que el sobiranisme és un valor en alça a Catalunya.
Aquesta interpretació es confirmaria amb el que ha estat una altra de les notícies de la nit electoral: la irrupció de la CUP. La formació de l'esquerra independentista encapçalada per David Fernàndez decidia participar en la cursa d'unes eleccions autonòmiques després de 25 anys movent-se en l'àmbit municipal i li ha sortit bé. Ha aconseguit més del 3,4% dels vots necessaris per entrar al repartiment d'escons i se n'ha assegurat 3 per Barcelona. L'èxit de la Candidatura d'Unitat Popular ha anat en detriment d'una altra de les opcions nítidament independentistes: Solidaritat Catalana. Els d'Alfons López Tena desapareixen de l'hemicicle després d'una legislatura efímera.
Apostant també pel dret a decidir però sense mullar-se en el terreny sobiranista, Iniciativa per Catalunya-Verds es presentava a les eleccions amb expectatives d'esdevenir el partit de referència a l'esquerra de l'arc parlamentari amb l'accent molt més posat sobre les polítiques socials. Joan Herrera ha fet un bon paper augmentant en 3 la seva representació i situant-se en 13 diputats.
El PSC acaparava moltes mirades perquè el nou cap de cartell, personificat en el lideratge de Pere Navarro, no semblava, segons les enquestes, que acabés de generar gaires adeptes. Internament, el partit ha arribat a aquesta cita després d'una certa trencadissa amb el sector catalanista. I en el terreny de joc a dues bandes sobre el model de país, els socialistes s'han situat en terra de ningú amb una aposta per l'estat federal. Tot plegat ha passat factura als del carrer Nicaragua, que amb 20 diputats n'han perdut 8 i la segona posició, i sent l'alè del PP al clatell.
En el segell plebiscitari d'aquestes eleccions, el Partit Popular ha posat l'altra cara oposant-se categòricament al dret a decidir. Alícia Sánchez-Camacho s'ha erigit com la garantia de la indissolubilitat d'Espanya i, malgrat la pressió de Ciutadans, ha recollit part de la fuga socialista i ha pogut augmentar lleugerament la seva representació. Suma un diputat respecte de fa dos anys i ara en té 19. La candidata ha constatat que Mas "ha fracassat" i que l'independentisme ha reculat. Els populars, per boca de la seva secretària general, María Dolores de Cospedal, han valorat els resultats com un suspens a les intencions separatistes d'Artur Mas.
I si en el camp sobiranista Esquerra se n'ha anat a dormir amb un somriure d'orella a orella, al camp oposat Ciutadans ha viscut una nit històrica. Era la tercera vegada que els d'Albert Rivera es presentaven i no ho feien tant com una tercera via a les opcions del PSC i el PP com fins ara, sinó com una opció real per lluitar contra el risc –diuen- de dividir entre catalans i espanyols. Amb aquest discurs Albert Rivera liderarà un grup parlamentari que deixa el grup mixt i triplica la representació. Obté 9 diputats.
