El diner negre aflora massivament poc abans que acabi l'amnistia fiscal
Onada de diner negre que s'acull a l'amnistia fiscal abans del final del termini fixat pel govern espanyol, aquest divendres. Despatxos d'advocats i gestors, sobtats per la gran quantitat d'efectiu que aflora; fins i tot, en alguns casos, en furgons blindats.
RedaccióActualitzat
Grans bufets d'advocats i fiscalistes demanen més temps per a l'amnistia fiscal. Diuen que el govern espanyol recaptaria més si ampliés el termini, que s'acaba aquest divendres. I ho diuen amb coneixement de causa, perquè la regularització fiscal destapa cada dia que passa més diner negre. Però, de moment, Hisenda rebutja donar més marge.
Aquest procés es considera l'última oportunitat per blanquejar diners abans que la llei antifrau s'apliqui amb tota la força. En els últims dies, els que es dediquen al dret fiscal i a assessorar grans fortunes han tingut molt poques hores lliures. Als seus despatxos s'acumulen els expedients de clients que volen arribar a temps d'acollir-se a l'amnistia fiscal.
José María Duran, soci de Rousaud, Costas i Duran, assegura que "els 2 últims mesos han estat durs per als despatxos, però no per falta de capacitat sinó per aconseguir la documentació. Si el govern volgués, jo crec que podria aconseguir una recaptació molt més important si, almenys, ampliés el termini fins a final d'any. Hi ha entitats que tenen 23.000 espanyols de clients, i 23.000 espanyols demanant alhora una documentació de 4 anys col·lapsa qualsevol sistema".
En el cas de les entitats suïsses, el seu missatge als clients espanyols és clar: o aprofiten l'amnistia i endrecen els números o marxen.
Segons Duran, "el contribuent espanyol que tenia un compte a Suïssa estava en un mar en calma. Però ara es troba amb dues onades de 12 metres; una onada és la mateixa Suïssa, que per la normativa internacional antiblanqueig de capitals que s'ha anat desenvolupant els últims anys no podrà continuar mantenint els seus clients amb comptes no declarats."
L'altre obstacle al frau és la mateixa llei espanyola, que s'ha endurit.
Jordi Altayó, soci director d'Altayó, explica que "no és una qüestió de canviar d'actitud perquè la gent diu 'l'agencia Tributària m'ajuda a aflorar aquests diners'. No, és un canvi d'actitud derivat de la por. L'última llei el que ve a dir-te és 'o vostè s'acull a aquesta normativa antifrau que és l'última oportunitat que té o si li trobo diners fora d'Espanya no solament li cobraré les quotes corresponents sinó que li posaré una sanció del 150%'."
L'octubre passat, una circular del Ministeri d'Hisenda va aclarir molts dubtes tècnics, i va acabar d'animar molts assessors fiscals a aconsellar als seus clients que s'acullin a l'amnistia.
A més de comptes a l'estranger, estan sortint molts bitllets de 500 euros amagats aquí. Tot el sector va ple d'històries com la d'algú que tenia 25 milions d'euros repartits en caixes de seguretat en bancs de tot l'Estat, o d'altres que han llogat un furgó blindat per transportar els seus diners a una entitat financera i declarar-los.
Altayó assegura que "trobes molta gent que no entens com ha fet els diners, no entens l'origen d'aquests diners. Hi ha vegades que et quedes sorprès. El cert és que hi ha molt diner líquid, molt diner amb bitllets. Aquí ningú es podia esperar l'allau de diners en bitllets que hi ha hagut. Hi ha entitats financeres que ja fa 15 dies que no accepten més diners en bitllets. La majoria d'entitats financeres, si qui va a fer el dipòsit no és client, no agafen aquests diners."
Per blanquejar diners en efectiu només cal presentar el model 750 de la Declaració Tributària Especial i pagar un 10% de recàrrec. En el cas dels comptes a l'estranger, pot ser que la multa final sigui inferior; molts capitals ja estan prescrits perquè van marxar fa anys, i ara només cal pagar pels rendiments dels últims anys, que són minsos. La sensació general és que el govern espanyol difícilment recaptarà els 2.500 milions d'euros previstos.
Rafael Doménech, cap del Servei d'Estudis del BBVA, diu que "no sabem quina serà la recaptació definitiva; el que sí que sabem és que de moment està evolucionant pitjor del que s'esperava."
Però altres fonts financeres avisen que els números poden ser més grossos, perquè els diners entren a Hisenda també per una via paral·lela. L'amnistia només afecta l'impost de la renda i de societats fins a l'exercici 2010, de manera que està arribant una allau de declaracions complementàries per períodes més recents o per l'impost del patrimoni.
Aquest procés es considera l'última oportunitat per blanquejar diners abans que la llei antifrau s'apliqui amb tota la força. En els últims dies, els que es dediquen al dret fiscal i a assessorar grans fortunes han tingut molt poques hores lliures. Als seus despatxos s'acumulen els expedients de clients que volen arribar a temps d'acollir-se a l'amnistia fiscal.
José María Duran, soci de Rousaud, Costas i Duran, assegura que "els 2 últims mesos han estat durs per als despatxos, però no per falta de capacitat sinó per aconseguir la documentació. Si el govern volgués, jo crec que podria aconseguir una recaptació molt més important si, almenys, ampliés el termini fins a final d'any. Hi ha entitats que tenen 23.000 espanyols de clients, i 23.000 espanyols demanant alhora una documentació de 4 anys col·lapsa qualsevol sistema".
En el cas de les entitats suïsses, el seu missatge als clients espanyols és clar: o aprofiten l'amnistia i endrecen els números o marxen.
Segons Duran, "el contribuent espanyol que tenia un compte a Suïssa estava en un mar en calma. Però ara es troba amb dues onades de 12 metres; una onada és la mateixa Suïssa, que per la normativa internacional antiblanqueig de capitals que s'ha anat desenvolupant els últims anys no podrà continuar mantenint els seus clients amb comptes no declarats."
L'altre obstacle al frau és la mateixa llei espanyola, que s'ha endurit.
Jordi Altayó, soci director d'Altayó, explica que "no és una qüestió de canviar d'actitud perquè la gent diu 'l'agencia Tributària m'ajuda a aflorar aquests diners'. No, és un canvi d'actitud derivat de la por. L'última llei el que ve a dir-te és 'o vostè s'acull a aquesta normativa antifrau que és l'última oportunitat que té o si li trobo diners fora d'Espanya no solament li cobraré les quotes corresponents sinó que li posaré una sanció del 150%'."
L'octubre passat, una circular del Ministeri d'Hisenda va aclarir molts dubtes tècnics, i va acabar d'animar molts assessors fiscals a aconsellar als seus clients que s'acullin a l'amnistia.
A més de comptes a l'estranger, estan sortint molts bitllets de 500 euros amagats aquí. Tot el sector va ple d'històries com la d'algú que tenia 25 milions d'euros repartits en caixes de seguretat en bancs de tot l'Estat, o d'altres que han llogat un furgó blindat per transportar els seus diners a una entitat financera i declarar-los.
Altayó assegura que "trobes molta gent que no entens com ha fet els diners, no entens l'origen d'aquests diners. Hi ha vegades que et quedes sorprès. El cert és que hi ha molt diner líquid, molt diner amb bitllets. Aquí ningú es podia esperar l'allau de diners en bitllets que hi ha hagut. Hi ha entitats financeres que ja fa 15 dies que no accepten més diners en bitllets. La majoria d'entitats financeres, si qui va a fer el dipòsit no és client, no agafen aquests diners."
Per blanquejar diners en efectiu només cal presentar el model 750 de la Declaració Tributària Especial i pagar un 10% de recàrrec. En el cas dels comptes a l'estranger, pot ser que la multa final sigui inferior; molts capitals ja estan prescrits perquè van marxar fa anys, i ara només cal pagar pels rendiments dels últims anys, que són minsos. La sensació general és que el govern espanyol difícilment recaptarà els 2.500 milions d'euros previstos.
Rafael Doménech, cap del Servei d'Estudis del BBVA, diu que "no sabem quina serà la recaptació definitiva; el que sí que sabem és que de moment està evolucionant pitjor del que s'esperava."
Però altres fonts financeres avisen que els números poden ser més grossos, perquè els diners entren a Hisenda també per una via paral·lela. L'amnistia només afecta l'impost de la renda i de societats fins a l'exercici 2010, de manera que està arribant una allau de declaracions complementàries per períodes més recents o per l'impost del patrimoni.
