Rigau considera la reforma educativa de Wert com el pitjor atac al català en democràcia
·La consellera d'Ensenyament denuncia que l'esborrany de la reforma educativa que ha preparat el govern del PP preveu que el català deixi de ser assignatura troncal a Primària i ESO.
·El relega a quart idioma, com una matèria optativa, i pretén obligar la Generalitat a pagar el cost d'escolarització en un centre privat si no hi ha oferta pública o concertada en castellà..
RedaccióActualitzat
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, denuncia que l'esborrany de la reforma educativa que ha preparat el govern del PP relega el català a quart idioma, com una matèria optativa, i pretén obligar la Generalitat a pagar el cost d'escolarització en un centre privat als pares que vulguin que el seu fill tingui el castellà com a principal llengua a l'ensenyament mentre no disposin d'una oferta pública o concertada.
La reforma treu el català com assignatura troncal a Primària i a l'ESO i, per tant, ha destacat la consellera, permetria obtenir el títol d'Educació Secundària sense examinar-se de català a la prova de final de cicle. En aquestes noves revàlides que vol introduir el Ministeri d'Educació, l'alumnat s'haurà d'examinar d'una de les assignatures d'especialitat i, per tant, es podria donar el cas que prescindís de la de català.
Rigau, que ha acusat el PP d'amagar l'esborrany fins després de les eleccions del 25-N, ha explicat que la reforma converteix el català en llengua "absolutament residual" i la rebaixa a una posició mai vista en democràcia.
Així, s'estableixen tres categories d'assignatures. La primera és la troncal, on se situen la llengua i la literatura castellanes i la primera llengua estrangera, així com les matemàtiques. La segona, l'específica, on s'emmarca la segona llengua estrangera, plàstica, educació física o tecnologia. I la tercera, on hi ha el català, és la d'especialitat.
"És una ofensiva com mai ningú havia pogut veure ni cap ministre havia plantejat en tants anys de democràcia", ha subratllat la consellera. Rigau ha afegit que la proposta, no coneguda fins aquest dilluns al migdia, "trenca el model d'escola catalana".
El text estableix que les administracions amb dues llengües oficials han de donar un tractament "equilibrat" a l'hora d'impartir les assignatures. Tot i que s'obre la porta a compensar la llengua que es consideri que està menys normalitzada, "hi afegeixen que en una proporció raonable", ha destacat la consellera. Rigau considera que darrere aquestes paraules s'amaga la intenció d'anar "en la línia del 50% i 50%".
A banda de criticar aquest fet, Rigau troba "impensable" que es digui també que, mentre les comunitats no determinin aquest percentatge raonable, els pares tindran dret a escolaritzar els fills en centres privats, entenent que la llengua vehicular hi serà el castellà, i el govern autonòmic haurà de pagar-ne el cost.
Un altre canvi que preveu l'esborrany és que l'avaluació de la competència comunicativa en les proves de Primària es farà en la "llengua materna" de l'alumne. La consellera creu que això està fet "per demostrar que el català no ha de ser la llengua vehicular" i ha recordat que en un lloc de trobada com Catalunya hi ha nombroses llengües maternes.
La reforma treu el català com assignatura troncal a Primària i a l'ESO i, per tant, ha destacat la consellera, permetria obtenir el títol d'Educació Secundària sense examinar-se de català a la prova de final de cicle. En aquestes noves revàlides que vol introduir el Ministeri d'Educació, l'alumnat s'haurà d'examinar d'una de les assignatures d'especialitat i, per tant, es podria donar el cas que prescindís de la de català.
Rigau, que ha acusat el PP d'amagar l'esborrany fins després de les eleccions del 25-N, ha explicat que la reforma converteix el català en llengua "absolutament residual" i la rebaixa a una posició mai vista en democràcia.
Així, s'estableixen tres categories d'assignatures. La primera és la troncal, on se situen la llengua i la literatura castellanes i la primera llengua estrangera, així com les matemàtiques. La segona, l'específica, on s'emmarca la segona llengua estrangera, plàstica, educació física o tecnologia. I la tercera, on hi ha el català, és la d'especialitat.
"És una ofensiva com mai ningú havia pogut veure ni cap ministre havia plantejat en tants anys de democràcia", ha subratllat la consellera. Rigau ha afegit que la proposta, no coneguda fins aquest dilluns al migdia, "trenca el model d'escola catalana".
El text estableix que les administracions amb dues llengües oficials han de donar un tractament "equilibrat" a l'hora d'impartir les assignatures. Tot i que s'obre la porta a compensar la llengua que es consideri que està menys normalitzada, "hi afegeixen que en una proporció raonable", ha destacat la consellera. Rigau considera que darrere aquestes paraules s'amaga la intenció d'anar "en la línia del 50% i 50%".
A banda de criticar aquest fet, Rigau troba "impensable" que es digui també que, mentre les comunitats no determinin aquest percentatge raonable, els pares tindran dret a escolaritzar els fills en centres privats, entenent que la llengua vehicular hi serà el castellà, i el govern autonòmic haurà de pagar-ne el cost.
Un altre canvi que preveu l'esborrany és que l'avaluació de la competència comunicativa en les proves de Primària es farà en la "llengua materna" de l'alumne. La consellera creu que això està fet "per demostrar que el català no ha de ser la llengua vehicular" i ha recordat que en un lloc de trobada com Catalunya hi ha nombroses llengües maternes.
