CiU i ERC tanquen un acord de governabilitat que estableix la consulta en el 2014
Convergència i Unió i Esquerra Republicana han tancat un acord per garantir la governabilitat. S'ha acordat celebrar la consulta per a l'autodeterminació al llarg del 2014, però es deixa la porta oberta a un ajornament de mutu acord.
RedaccióActualitzat
Convergència i Unió i Esquerra Republicana han tancat un acord per garantir la governabilitat. Artur Mas i Oriol Junqueras s'han reunits al palau de la Generalitat aquest dimarts a la tarda per poder arribar a l'entesa que assegurarà l'estabilitat del govern al llarg de la legislatura. A les set tocades, el president d'ERC ha confirmat als periodistes que feien guàrdia davant de Palau que s'havia arribat a l'acord; acord que aquest migdia les dues formacions rubricaran quan s'hagin acabat de tancar els serrells, especialment en el vessant econòmic.
El principal escull, la data de la consulta per a l'autodeterminació, s'ha superat establint que serà al llarg del 2014. S'elaborarà la llei de consultes al llarg del 2013 i el plebiscit es farà l'any següent. Això, si no hi ha res que tant CiU com ERC creguin que fa aconsellable modificar aquesta data. És a dir, es podria ajornar per una mala situació socioeconòmica o política amb l'acord de tots dos partits signants, i ERC ja ha dit que tant sí com no la consulta es farà el 2014.
El document de l'acord detalla que en el primer ple ordinari es formularà una declaració de sobirania del poble de Catalunya, prèvia a l'elaboració de la llei de consultes i a l'obertura d'un període de negociació amb el govern espanyol per celebrar un referèndum vinculant. Conscients de la dificultat d'aquesta etapa, els partits que donen suport al govern han acordat crear el Consell Català per a la Transició Nacional, que assessorarà l'executiu per garantir l'impuls i la materialització de la consulta. El mateix document obliga les dues parts a treballar per consolidar una majoria social àmplia que permeti garantir l'èxit de la consulta i del procés de transició nacional.
L'entesa final entre CiU i ERC, que alguns ja han batejat com el "pacte de la llibertat", s'escenificarà aquest dimecres a la una del migdia al Parlament de Catalunya. Aquest desenllaç permet a la federació nacionalista poder anar al debat d'investidura aquesta mateixa setmana, amb la tranquil·litat que tindrà la governabilitat garantida.
Un dia intens
De Gispert s'ha reunit durant tot el dia amb els caps dels grups parlamentaris per sondejar-los de cara a la investidura del nou president i tenia la certesa que Mas podria ser investit. I és que, tot i la negativa de la majoria de grups parlamentaris a donar suport a Mas, el president d'Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras, li havia confirmat el seu suport. Així, la presidenta ho tenia tot a favor per convocar el debat per aquest dijous i divendres. Però el tràmit parlamentari seria de mal passar per a CiU si abans no s'hagués assegurat el pacte de governabilitat amb els republicans.
Hi havia poc temps. I la federació nacionalista no ha volgut perdre ni un sol segon, amb l'objectiu d'aconseguir l'entesa amb ERC. Per això, després de la trobada amb la presidenta del Parlament, CiU i ERC han fet les negociacions al màxim nivell, entre el mateix president Mas i el líder d'Esquerra. Han deixat oberts alguns serrells, segons ha explicat Junqueras, però els resoldran dimecres al matí.
Aquesta trobada entre els líders de cada partit s'ha fet per segellar uns acords que es podrien haver embastat al llarg del cap de setmana, després que divendres la reunió entre Mas i Junqueras al palau de la Generalitat acabés sense entesa. Identificant l'obstacle de la data de la consulta i altres qüestions econòmiques per suavitzar les retallades —que també s'han consensuat—, el secretari general de CiU, Oriol Pujol, ja es mostrava molt optimista hores abans en una entrevista a"El matí de Catalunya Ràdio". Amb tot, no descartava que les negociacions es poguessin tòrcer i que calgués allargar uns quants dies més els contactes. Aquest escenari també l'havia previst el mateix Junqueras aquest dilluns, quan afirmava que el que és important és que hi hagi un govern "fort i estable" i que hi havia la possibilitat que tardessin més a aconseguir-ho.
I és justament davant la hipòtesi que s'allarguessin les negociacions que s'ha viscut una escena insòlita. La presidenta del Parlament ha posat el fre a la convocatòria del debat d'investidura per aquesta mateixa setmana fins a saber del cert que hi havia acord de governabilitat. En cas contrari, el ple s'hauria convocat entre Cap d'Any i Reis.
Els acords econòmics consensuats entre CiU i ERC per a la governabilitat
El principal punt de fricció entre convergents i republicans era la data de celebració de la consulta d'autodeterminació, però hi havia altres diferències, sobretot en matèria econòmica, que sí que s'han llimat.
De cara al 2013, el govern està obligat a reduir el dèficit fins al 0,7 per cent del PIB. Això suposa un ajust d'uns 4.000 milions d'euros aproximadament. Amb aquest objectiu, s'han fixat una sèrie de mesures fiscals per suavitzar l'impacte de les retallades, entre les quals l'aprovada aquest mateix dimarts en relació amb la fiscalitat sobre dipòsits bancaris.
Impost de successions: Reduït pel tripartit i eliminat per Convergència i Unió, tornarà aquest impost a Catalunya per a les rendes més altes. Permetrà ingressar entre 150 i 200 milions.
Impost de transmissions patrimonials: S'apujarà en la mateixa mesura que l'increment de l'IVA. Per tant, del 8 al 10 per cent. Suposarà ingressar 100 milions.
Impost sobre pisos buits: Només s'aplicarà sobre els pisos buits que vinguin d'embargaments d'execucions hipotecàries. L'impacte recaptatori serà reduït.
Impost de patrimoni: El mínim exempt d'aquest tribut passa dels 700.000 euros actuals als 500.000. Permetrà ingressar 55 milions d'euros. S'estudia també un recàrrec sobre grans patrimonis amb un efecte recaptatori simbòlic però que serviria per il·lustrar un gir en la política fiscal.
Impost sobre les begudes amb excés de sucre: Seria un gravamen de salut pública. Suposaria uns 22 milions.
Impost sobre les centrals nuclears: És un gravamen de protecció civil que ja existeix i que s'apujaria. Permetria ingressar uns 100 milions d'euros.
Impost sobre grans superfícies comercials: S'apujarà la taxa que paguen les grans superfícies. Suposarà uns ingressos d'uns 25 milions d'euros.
Tot plegat millora els ingressos, però quedarien pendents d'ajustar encara uns 3.000 milions d'euros que, per força, s'hauran d'aconseguir per la via de la despesa. Noves retallades que no s'han concretat, però que formaran part de la discussió de cara als pressupostos del 2013.
El principal escull, la data de la consulta per a l'autodeterminació, s'ha superat establint que serà al llarg del 2014. S'elaborarà la llei de consultes al llarg del 2013 i el plebiscit es farà l'any següent. Això, si no hi ha res que tant CiU com ERC creguin que fa aconsellable modificar aquesta data. És a dir, es podria ajornar per una mala situació socioeconòmica o política amb l'acord de tots dos partits signants, i ERC ja ha dit que tant sí com no la consulta es farà el 2014.
El document de l'acord detalla que en el primer ple ordinari es formularà una declaració de sobirania del poble de Catalunya, prèvia a l'elaboració de la llei de consultes i a l'obertura d'un període de negociació amb el govern espanyol per celebrar un referèndum vinculant. Conscients de la dificultat d'aquesta etapa, els partits que donen suport al govern han acordat crear el Consell Català per a la Transició Nacional, que assessorarà l'executiu per garantir l'impuls i la materialització de la consulta. El mateix document obliga les dues parts a treballar per consolidar una majoria social àmplia que permeti garantir l'èxit de la consulta i del procés de transició nacional.
L'entesa final entre CiU i ERC, que alguns ja han batejat com el "pacte de la llibertat", s'escenificarà aquest dimecres a la una del migdia al Parlament de Catalunya. Aquest desenllaç permet a la federació nacionalista poder anar al debat d'investidura aquesta mateixa setmana, amb la tranquil·litat que tindrà la governabilitat garantida.
Un dia intens
De Gispert s'ha reunit durant tot el dia amb els caps dels grups parlamentaris per sondejar-los de cara a la investidura del nou president i tenia la certesa que Mas podria ser investit. I és que, tot i la negativa de la majoria de grups parlamentaris a donar suport a Mas, el president d'Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras, li havia confirmat el seu suport. Així, la presidenta ho tenia tot a favor per convocar el debat per aquest dijous i divendres. Però el tràmit parlamentari seria de mal passar per a CiU si abans no s'hagués assegurat el pacte de governabilitat amb els republicans.
Hi havia poc temps. I la federació nacionalista no ha volgut perdre ni un sol segon, amb l'objectiu d'aconseguir l'entesa amb ERC. Per això, després de la trobada amb la presidenta del Parlament, CiU i ERC han fet les negociacions al màxim nivell, entre el mateix president Mas i el líder d'Esquerra. Han deixat oberts alguns serrells, segons ha explicat Junqueras, però els resoldran dimecres al matí.
Aquesta trobada entre els líders de cada partit s'ha fet per segellar uns acords que es podrien haver embastat al llarg del cap de setmana, després que divendres la reunió entre Mas i Junqueras al palau de la Generalitat acabés sense entesa. Identificant l'obstacle de la data de la consulta i altres qüestions econòmiques per suavitzar les retallades —que també s'han consensuat—, el secretari general de CiU, Oriol Pujol, ja es mostrava molt optimista hores abans en una entrevista a"El matí de Catalunya Ràdio". Amb tot, no descartava que les negociacions es poguessin tòrcer i que calgués allargar uns quants dies més els contactes. Aquest escenari també l'havia previst el mateix Junqueras aquest dilluns, quan afirmava que el que és important és que hi hagi un govern "fort i estable" i que hi havia la possibilitat que tardessin més a aconseguir-ho.
I és justament davant la hipòtesi que s'allarguessin les negociacions que s'ha viscut una escena insòlita. La presidenta del Parlament ha posat el fre a la convocatòria del debat d'investidura per aquesta mateixa setmana fins a saber del cert que hi havia acord de governabilitat. En cas contrari, el ple s'hauria convocat entre Cap d'Any i Reis.
Els acords econòmics consensuats entre CiU i ERC per a la governabilitat
El principal punt de fricció entre convergents i republicans era la data de celebració de la consulta d'autodeterminació, però hi havia altres diferències, sobretot en matèria econòmica, que sí que s'han llimat.
De cara al 2013, el govern està obligat a reduir el dèficit fins al 0,7 per cent del PIB. Això suposa un ajust d'uns 4.000 milions d'euros aproximadament. Amb aquest objectiu, s'han fixat una sèrie de mesures fiscals per suavitzar l'impacte de les retallades, entre les quals l'aprovada aquest mateix dimarts en relació amb la fiscalitat sobre dipòsits bancaris.
Impost de successions: Reduït pel tripartit i eliminat per Convergència i Unió, tornarà aquest impost a Catalunya per a les rendes més altes. Permetrà ingressar entre 150 i 200 milions.
Impost de transmissions patrimonials: S'apujarà en la mateixa mesura que l'increment de l'IVA. Per tant, del 8 al 10 per cent. Suposarà ingressar 100 milions.
Impost sobre pisos buits: Només s'aplicarà sobre els pisos buits que vinguin d'embargaments d'execucions hipotecàries. L'impacte recaptatori serà reduït.
Impost de patrimoni: El mínim exempt d'aquest tribut passa dels 700.000 euros actuals als 500.000. Permetrà ingressar 55 milions d'euros. S'estudia també un recàrrec sobre grans patrimonis amb un efecte recaptatori simbòlic però que serviria per il·lustrar un gir en la política fiscal.
Impost sobre les begudes amb excés de sucre: Seria un gravamen de salut pública. Suposaria uns 22 milions.
Impost sobre les centrals nuclears: És un gravamen de protecció civil que ja existeix i que s'apujaria. Permetria ingressar uns 100 milions d'euros.
Impost sobre grans superfícies comercials: S'apujarà la taxa que paguen les grans superfícies. Suposarà uns ingressos d'uns 25 milions d'euros.
Tot plegat millora els ingressos, però quedarien pendents d'ajustar encara uns 3.000 milions d'euros que, per força, s'hauran d'aconseguir per la via de la despesa. Noves retallades que no s'han concretat, però que formaran part de la discussió de cara als pressupostos del 2013.
