Mas defensa a la investidura que Catalunya ha de "salpar" per arribar "a millor port"
·El president de la Generalitat en funcions ha anunciat que treballarà perquè les "estructures d'estat" estiguin a punt quan es convoqui la consulta d'autodeterminació.
·Mas ha ofert l'opció d'entrar al govern a totes les forces partidàries del dret a decidir i ha proclamat que Catalunya "aspira a ser un país normal". També ha decidit convocar els partits a una cimera per pactar les línies vermelles de les polítiques socials de cara als pressupostos del 2013.
Irene VaquéActualitzat
El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha defensat en l'inici del debat d'investidura al Parlament que Catalunya ha d'exercir el dret a l'autodeterminació perquè els últims anys hi ha hagut un procés "d'involució autonòmica" que està posant el país contra les cordes. Com ja ha fet altres vegades, Mas ha recorregut a les metàfores marineres per explicar-se: "Als mariners no els fa por el mar. A mi em passa el mateix. No tinc por, però la situació del país em fa respecte; sé que hem de salpar, que trobarem inclemències en la travessia i que el vaixell no està en les millors condicions." Tot i això, Catalunya compta amb "una molt bona tripulació, gent que no fallarà, i un passatge conscient de les dificultats, compromès i il·lusionat per arribar a millor port".
Mas ha refermat que es convocarà una consulta independentista el 2014 "en un marc legal que l'empari i amb la voluntat d'arribar al màxim consens de les forces polítiques i socials del país". Per aquella data, Mas es proposa tenir enllestides les estructures d'estat. Entre aquestes fites, ha citat convertir l'Institut Català de Finances en un banc públic o constituir una agència tributària pròpia que recapti tot els impostos dels catalans.
També es treballarà per explicar al món que Catalunya "aspira a ser un país normal" i té "tots els atributs" per "ser considerat un país normal entre tots els països normals del món". Mas ha interpretat que de les eleccions del 25 de novembre en va sortit el mandat del poble a favor d'una Catalunya lliure, manifestat ja a la multitudinària manifestació de l'Onze de Setembre: "Molt majoritàriament, el poble català vol decidir democràticament, pacíficament i autònomament el seu futur com a nació". Mas ha deixat clar que "l'última paraula només la té el poble i la seva voluntat, coincideixi o no amb els plantejaments inicials, ha de ser acatada i acceptada".
Per al candidat a la reelecció, l'immobilisme no és una opció. "Així no podem seguir, no podem donar resposta als problemes de la gent malgrat que tenim recursos propis per fer-ho en una situació com l'actual. Hem de decidir si volem ser responsables de les nostres decisions o seguir en un estat que ens vol empetitir i que dificulta el nostre creixement", ha argumentat. "A quina persona que ho vulgui li negaríem un projecte de vida basat en la seva llibertat individual? A quin poble l'hi negaríem?", s'ha preguntat.
Mas ha advertit que Espanya ha de respectar el dret de Catalunya a decidir el seu futur. "Espanya no vol ser canviada, i està en el seu dret. Tot i això, Espanya també hauria d'acceptar que Catalunya no vol ser absorbida, ni assimilada, ni homogeneïtzada", ha afirmat.
El dirigent de CiU ha defensat que l'objectiu de la "transició nacional" que va avançar fa dos anys en l'altre ple d'investidura continua sent vigent, perquè ara l'Estat "ni ens protegeix, ni ens defensa, ni ens respecta".
El president en funcions, que ha parlat durant una hora justa, ha anunciat que reduir l'atur continuarà sent "el principal repte" del futur govern en aquesta desena legislatura i ha anunciat que, de cara a elaborar els pressupostos del 2013, convocarà una cimera amb tots els grups parlamentaris per "debatre i acordar" les polítiques socials i d'estat del benestar que es prioritzaran. Mas dóna per fet que el govern no disposarà de més recursos per a polítiques socials, però s'ha compromès a impulsar projectes recollits al pacte amb ERC, com ara una reforma de la renda mínima d'inserció o un pacte nacional contra la pobresa i l'exclusió social.
Mas ha advertit que lluitarà "aferrissadament" per "canviar la imposició injusta" que seria que, el 2013, l'executiu català es vegi obligat a aplicar uns ajustos de 4.000 milions d'euros, la mateixa quantitat que sumen les retallades del 2011 i el 2012. Ha reiterat que el dèficit que el govern espanyol permet a les autonomies és "d'una envergadura enorme, injusta i desproporcionada" i ha alertat que negar-se a complir l'objectiu fixat no és una opció perquè "tot allò que gastem de més no ens ho finança ningú i, per tant, es deixa de pagar". Això, el mateix dia que s'ha sabut que els treballadors de la Generalitat cobraran amb retard la nòmina de desembre.
Per fer front a la situació, Mas ha enumerat els nous impostos que s'aplicaran, alguns "temporalment", i entre els quals hi ha una reforma de l'impost de successions, la pujada de l'impost de patrimoni o les taxes sobre les nuclears.
Mas ha renovat l'oferta a les altres formacions parlamentàries perquè siguin "coresponsables" i ha deixat clar que l'oferiment per entrar al govern serà vigent "tota la legislatura".
Mas serà investit president de la Generalitat en la segona sessió del debat, aquest divendres, amb els vots favorables de CiU i d'ERC, gràcies a l'acord a què han arribat els dos partits.
Mas ha refermat que es convocarà una consulta independentista el 2014 "en un marc legal que l'empari i amb la voluntat d'arribar al màxim consens de les forces polítiques i socials del país". Per aquella data, Mas es proposa tenir enllestides les estructures d'estat. Entre aquestes fites, ha citat convertir l'Institut Català de Finances en un banc públic o constituir una agència tributària pròpia que recapti tot els impostos dels catalans.
També es treballarà per explicar al món que Catalunya "aspira a ser un país normal" i té "tots els atributs" per "ser considerat un país normal entre tots els països normals del món". Mas ha interpretat que de les eleccions del 25 de novembre en va sortit el mandat del poble a favor d'una Catalunya lliure, manifestat ja a la multitudinària manifestació de l'Onze de Setembre: "Molt majoritàriament, el poble català vol decidir democràticament, pacíficament i autònomament el seu futur com a nació". Mas ha deixat clar que "l'última paraula només la té el poble i la seva voluntat, coincideixi o no amb els plantejaments inicials, ha de ser acatada i acceptada".
Per al candidat a la reelecció, l'immobilisme no és una opció. "Així no podem seguir, no podem donar resposta als problemes de la gent malgrat que tenim recursos propis per fer-ho en una situació com l'actual. Hem de decidir si volem ser responsables de les nostres decisions o seguir en un estat que ens vol empetitir i que dificulta el nostre creixement", ha argumentat. "A quina persona que ho vulgui li negaríem un projecte de vida basat en la seva llibertat individual? A quin poble l'hi negaríem?", s'ha preguntat.
Mas ha advertit que Espanya ha de respectar el dret de Catalunya a decidir el seu futur. "Espanya no vol ser canviada, i està en el seu dret. Tot i això, Espanya també hauria d'acceptar que Catalunya no vol ser absorbida, ni assimilada, ni homogeneïtzada", ha afirmat.
El dirigent de CiU ha defensat que l'objectiu de la "transició nacional" que va avançar fa dos anys en l'altre ple d'investidura continua sent vigent, perquè ara l'Estat "ni ens protegeix, ni ens defensa, ni ens respecta".
El president en funcions, que ha parlat durant una hora justa, ha anunciat que reduir l'atur continuarà sent "el principal repte" del futur govern en aquesta desena legislatura i ha anunciat que, de cara a elaborar els pressupostos del 2013, convocarà una cimera amb tots els grups parlamentaris per "debatre i acordar" les polítiques socials i d'estat del benestar que es prioritzaran. Mas dóna per fet que el govern no disposarà de més recursos per a polítiques socials, però s'ha compromès a impulsar projectes recollits al pacte amb ERC, com ara una reforma de la renda mínima d'inserció o un pacte nacional contra la pobresa i l'exclusió social.
Mas ha advertit que lluitarà "aferrissadament" per "canviar la imposició injusta" que seria que, el 2013, l'executiu català es vegi obligat a aplicar uns ajustos de 4.000 milions d'euros, la mateixa quantitat que sumen les retallades del 2011 i el 2012. Ha reiterat que el dèficit que el govern espanyol permet a les autonomies és "d'una envergadura enorme, injusta i desproporcionada" i ha alertat que negar-se a complir l'objectiu fixat no és una opció perquè "tot allò que gastem de més no ens ho finança ningú i, per tant, es deixa de pagar". Això, el mateix dia que s'ha sabut que els treballadors de la Generalitat cobraran amb retard la nòmina de desembre.
Per fer front a la situació, Mas ha enumerat els nous impostos que s'aplicaran, alguns "temporalment", i entre els quals hi ha una reforma de l'impost de successions, la pujada de l'impost de patrimoni o les taxes sobre les nuclears.
Mas ha renovat l'oferta a les altres formacions parlamentàries perquè siguin "coresponsables" i ha deixat clar que l'oferiment per entrar al govern serà vigent "tota la legislatura".
Mas serà investit president de la Generalitat en la segona sessió del debat, aquest divendres, amb els vots favorables de CiU i d'ERC, gràcies a l'acord a què han arribat els dos partits.
