Junqueras reitera el seu compromís de "garantir un govern fort" a favor del dret a decidir i l'estat del benestar
El líder d'ERC, que ha fet un discurs de to acadèmic i sense llegir en cap moment, ha apostat per aconseguir consensos que vagin més enllà dels signants del pacte d'estabilitat en aspectes com l'educació, la recerca o la internacionalització.
Ramon RadóActualitzat
El president del grup d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, ha reiterat en la intervenció al debat d'investidura el seu compromís de "garantir un govern fort i estable per al conjunt d'aquesta legislatura". L'acord firmat aquest dimecres amb CiU era, per Junqueras, "del tot imprescindible" en l'actual context, amb "unes circumstàncies tan difícils com les que estem vivint".
Junqueras, que ha fet un discurs de to acadèmic i sense llegir en cap moment, ha apostat per aconseguir consensos que vagin més enllà dels firmants del pacte d'estabilitat en aspectes com "el paper decisiu que ha de tenir l'ensenyament o la recerca i la innovació o els factors que han d'ajudar a la internacionalització de la nostra economia". Aquests consensos, Junqueras també els ha estès "al voltant del dret a decidir i al voltant de les polítiques de reactivació econòmica". Fins i tot, recordant les reformes fiscals que impulsarà el nou govern, ha recordat que algunes formacions de la cambra "han defensat aquests tipus impositius" i ha dit que aspirava a "comptar amb el seu suport".
Defensa de les noves mesures fiscals
El principi de la intervenció de Junqueras a la cambra s'ha centrat en l'àmbit econòmic, recordant que Catalunya, com la majoria de països europeus, ha entrat a la crisi "amb uns nivells d'endeutament molt elevats" i amb marges de maniobra fiscal i financera "molt escassos". El líder republicà ha defensat les propostes fiscals acordades en el pacte d'estabilitat firmat amb CiU, que ha dit que són "perfectament homologables en termes europeus": "no només són legítimes, sinó que en el nostre cas són necessàries i urgents per combatre la crisi".
En aquest sentit, ha posat com a exemple l'impost sobre entitats financeres, que ha recordat que és present en molts estats de la UE i permetrà "suavitzar les greus retallades", desincentivar "la preferència per la liquiditat" i també una "incentivació del consum i la inversió en un moment en què aquests dos elements han de jugar un paper decisiu en la nostra reactivació econòmica". Junqueras també ha criticat que el govern espanyol fixés un impost sobre els dipòsits bancaris de tipus zero ("un dels pocs casos en la història de la humanitat en què un impost té un tipus zero", ha postil·lat) perquè "impedeix a les nostres institucions disposar de recursos addicionals".
Però la crítica a la política duta a terme per l'executiu espanyol no ha quedat aquí. El president d'ERC ha dit que la Generalitat veu "limitada" la seva capacitat de maniobra financera "davant dels incompliments repetits, arbitraris, injustos i profundament ineficaços de l'estat espanyol" en matèria d'infraestructures, i ha quantificat en 8.000 milions d'euros el deute de la disposició addicional tercera de l'Estatut. Per Junqueras, només la meitat d'aquest import permetria "una injecció de líquid en la nostra economia amb efectes que, sens dubte, serien extraordinàriament benèfics en la creació de llocs de treball", i també comportarien que el govern català "disposés d'ingressos associats a la reactivació econòmica i que no es veiés obligat a retallar" a causa del sostre de dèficit imposat.
"Hagin nascut on hagin nascut i parlin la llengua que parlin"
El dret a decidir ha estat un dels eixos clau del discurs del líder republicà, que ha defensat que no hi ha "ningú millor que els mateixos ciutadans de Catalunya per assumir les regnes del seu propi futur" i ha celebrat que, "per primera vegada, un candidat a la presidència hagi fet explícit el seu compromís amb el dret a l'autodeterminació". Tanmateix, ha recalcat que els reptes d'aquesta legislatura "superen de molt la capacitat d'un govern" i "només són assolibles amb el compromís d'una majoria de la nostra societat". "Els reptes que tenim plantejats són molt importants, però també estem convençuts que l'oportunitat és extraordinària", ha conclòs Junqueras.
Aquesta aposta pel dret a l'autodeterminació ha anat lligada a la defensa de l'estat del benestar: "El dret a decidir és una eina indispensable per defensar el nostre estat del benestar, per a la recuperació de la nostra economia, per adreçar-nos a la comunitat internacional". El president d'Esquerra ha afirmat que "l'estat del benestar no és un luxe, és la millor inversió que una societat pot fer en el seu futur". Per acabar, ha reivindicat la construcció d'un nou estat "per millorar les condicions de vida dels nostres conciutadans, vinguin d'on vinguin, hagin nascut on hagin nascut i parlin la llengua que parlin".
Mas agraeix el to de Junqueras
En la rèplica, Artur Mas ha agraït "el to" del discurs de Junqueras i ha celebrat que CiU i ERC hagin estat capaces de firmar un acord de governabilitat, que ha ofert a les altres formacions. "Si finalment no hi vol ser ningú més, ho haurem de tirar endavant nosaltres, però això no vol dir que no estigui obert a l'aportació d'altres formacions i del conjunt de la societat".
Mas ha subratllat que CiU i ERC coincideixen a demanar "més i millor Catalunya i més i millor Europa" i ha destacat que, si s'ha arribat on s'ha arribat, és perquè alguna cosa ha fallat en els trenta anys de democràcia espanyola. "Trenta anys després, els esforços enormes de transferències de recursos no han servit per equiparar les capacitats productives dels territoris diferents. Alguna dia Espanya s'haurà de fer aquesta reflexió", ha avisat.
Junqueras, que ha fet un discurs de to acadèmic i sense llegir en cap moment, ha apostat per aconseguir consensos que vagin més enllà dels firmants del pacte d'estabilitat en aspectes com "el paper decisiu que ha de tenir l'ensenyament o la recerca i la innovació o els factors que han d'ajudar a la internacionalització de la nostra economia". Aquests consensos, Junqueras també els ha estès "al voltant del dret a decidir i al voltant de les polítiques de reactivació econòmica". Fins i tot, recordant les reformes fiscals que impulsarà el nou govern, ha recordat que algunes formacions de la cambra "han defensat aquests tipus impositius" i ha dit que aspirava a "comptar amb el seu suport".
Defensa de les noves mesures fiscals
El principi de la intervenció de Junqueras a la cambra s'ha centrat en l'àmbit econòmic, recordant que Catalunya, com la majoria de països europeus, ha entrat a la crisi "amb uns nivells d'endeutament molt elevats" i amb marges de maniobra fiscal i financera "molt escassos". El líder republicà ha defensat les propostes fiscals acordades en el pacte d'estabilitat firmat amb CiU, que ha dit que són "perfectament homologables en termes europeus": "no només són legítimes, sinó que en el nostre cas són necessàries i urgents per combatre la crisi".
En aquest sentit, ha posat com a exemple l'impost sobre entitats financeres, que ha recordat que és present en molts estats de la UE i permetrà "suavitzar les greus retallades", desincentivar "la preferència per la liquiditat" i també una "incentivació del consum i la inversió en un moment en què aquests dos elements han de jugar un paper decisiu en la nostra reactivació econòmica". Junqueras també ha criticat que el govern espanyol fixés un impost sobre els dipòsits bancaris de tipus zero ("un dels pocs casos en la història de la humanitat en què un impost té un tipus zero", ha postil·lat) perquè "impedeix a les nostres institucions disposar de recursos addicionals".
Però la crítica a la política duta a terme per l'executiu espanyol no ha quedat aquí. El president d'ERC ha dit que la Generalitat veu "limitada" la seva capacitat de maniobra financera "davant dels incompliments repetits, arbitraris, injustos i profundament ineficaços de l'estat espanyol" en matèria d'infraestructures, i ha quantificat en 8.000 milions d'euros el deute de la disposició addicional tercera de l'Estatut. Per Junqueras, només la meitat d'aquest import permetria "una injecció de líquid en la nostra economia amb efectes que, sens dubte, serien extraordinàriament benèfics en la creació de llocs de treball", i també comportarien que el govern català "disposés d'ingressos associats a la reactivació econòmica i que no es veiés obligat a retallar" a causa del sostre de dèficit imposat.
"Hagin nascut on hagin nascut i parlin la llengua que parlin"
El dret a decidir ha estat un dels eixos clau del discurs del líder republicà, que ha defensat que no hi ha "ningú millor que els mateixos ciutadans de Catalunya per assumir les regnes del seu propi futur" i ha celebrat que, "per primera vegada, un candidat a la presidència hagi fet explícit el seu compromís amb el dret a l'autodeterminació". Tanmateix, ha recalcat que els reptes d'aquesta legislatura "superen de molt la capacitat d'un govern" i "només són assolibles amb el compromís d'una majoria de la nostra societat". "Els reptes que tenim plantejats són molt importants, però també estem convençuts que l'oportunitat és extraordinària", ha conclòs Junqueras.
Aquesta aposta pel dret a l'autodeterminació ha anat lligada a la defensa de l'estat del benestar: "El dret a decidir és una eina indispensable per defensar el nostre estat del benestar, per a la recuperació de la nostra economia, per adreçar-nos a la comunitat internacional". El president d'Esquerra ha afirmat que "l'estat del benestar no és un luxe, és la millor inversió que una societat pot fer en el seu futur". Per acabar, ha reivindicat la construcció d'un nou estat "per millorar les condicions de vida dels nostres conciutadans, vinguin d'on vinguin, hagin nascut on hagin nascut i parlin la llengua que parlin".
Mas agraeix el to de Junqueras
En la rèplica, Artur Mas ha agraït "el to" del discurs de Junqueras i ha celebrat que CiU i ERC hagin estat capaces de firmar un acord de governabilitat, que ha ofert a les altres formacions. "Si finalment no hi vol ser ningú més, ho haurem de tirar endavant nosaltres, però això no vol dir que no estigui obert a l'aportació d'altres formacions i del conjunt de la societat".
Mas ha subratllat que CiU i ERC coincideixen a demanar "més i millor Catalunya i més i millor Europa" i ha destacat que, si s'ha arribat on s'ha arribat, és perquè alguna cosa ha fallat en els trenta anys de democràcia espanyola. "Trenta anys després, els esforços enormes de transferències de recursos no han servit per equiparar les capacitats productives dels territoris diferents. Alguna dia Espanya s'haurà de fer aquesta reflexió", ha avisat.
