Les 7 cares que repeteixen en el nou govern
RedaccióActualitzat
Artur Mas ha anunciat el nou govern que té 12 conselleries, una més que en l'anterior. Tal com ja va deixar entreveure Mas quan va anunciar que el nou executiu tindria certa continuïtat per aprofitar el temps de rodatge, són moltes les cares que repeteixen en aquesta desena legislatura respecte a l'anterior. Fins a set consellers es mantenen en el nou govern encara que alguns d'ells, com ara Felip Puig, han canviat de cartera. Els nous consellers de la Generalitat que ja coneixíem com a tals són Joana Ortega, Andreu Mas-Colell, Irene Rigau, Boi Ruiz, Felip Puig, Ferran Mascarell i Josep Maria Pelegrí.
Aquest és el cas de la vicepresidenta Joana Ortega, que milita a Unió des de l'any 1985 i és membre del comitè de govern des de fa 17 anys. En aquests dos anys d'austeritat, a ella li ha tocat, com a consellera de Governació, modernitzar, però també aprimar l'administració pública. I això li ha suposat moltes negociacions i no poques protestes. Prèviament, Ortega va ser portaveu i responsable de comunicació dins d'Unió Democràtica, paper que li va donar rellevància abans de convertir-se en vicepresidenta del govern. El seu nomenament va ser incialment criticat per l'oposició perquè entenien que responia a la quota femenina i política d'Unió. Ortega, que va començar la seva carrera política a l'Ajuntament de Barcelona, es va estrenar com a diputada per Barcelona el 2006, i aquestes últimes eleccions va repetir com a número dos de la llista de Convergència i Unió, darrere d'Artur Mas. Defensora del talent femení, té l'honor de ser la primera dona que ha estat presidenta de la Generalitat en funcions.
Pel que fa al conseller d'Economia i Coneixement aquesta última legislatura, Andreu Mas-Colell també ho va ser d'Universitats i Recerca amb l'últim govern de Jordi Pujol. És partidari que Catalunya tingui més poder polític per poder gestionar els seus propis recursos. Postura que l'ha portat a tenir alguna desavinença amb ministres del PP. Economista amb una trajectòria de prestigi internacional, ha col·laborat durant anys a les universitats nord-americanes de Berkeley i Harvard. El 2006, amb el govern tripartit, va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. És catedràtic en excedència de la Universitat Pompeu Fabra, i quatre universitats l'han condecorat com a doctor "honoris causa". Entre altres qüestions, en aquesta legislatura li va correspondre presentar oficialment l'ambiciós projecte Barcelona World, substitut del polèmic Eurovegas.
També trobem de nou al govern Irene Rigau, que es va estrenar al govern l'any 1999 amb Jordi Pujol com a consellera de Benestar i Família. Fa dos anys hi va tornar de la mà d'Artur Mas, aquest cop al capdavant d'Educació. I és que Rigau, mestra i psicòloga, ha estat sempre vinculada al món de l'ensenyament: com a professora, com a inspectora i en diversos càrrecs de l'administració. És diputada al Parlament des del 2003 i presideix el consell nacional de Convergència Democràtica. Les últimes setmanes ha saltat al primer pla de l'actualitat per la seva oposició frontal als plans de reforma educativa del ministre José Ignacio Wert.
Els dos pròxims noms que repeteixen en el govern, són els més polèmics dels que es mantenen. En primer lloc, trobem el conseller de Sanitat de la Generalitat, Boi Ruiz, que ha dedicat una part de la seva trajectòria professional a la gestió hospitalària. Al capdavant del Departament de Sanitat ha hagut de fer front a reiterats actes reivindicatius de tots els treballadors del món de la salut arran de les retallades que ha aplicat a aquest servei públic. Abans d'ocupar la conselleria va estar plenament implicat en la patronal Unió Catalana d'Hospitals, una associació empresarial d'entitats sanitàries, en què va ser director i president. Boi Ruiz és doctor en Medicina i Cirurgia i ha estat vinculat al món acadèmic com a professor col·laborador en l'economia de la salut i en la gestió empresarial sanitària.
En segon lloc, seria Felip Puig, que en la passada legislatura ha estat conseller d'Interior. En aquest mandat ha hagut de fer front a polèmiques càrregues policials dels Mossos d'Esquadra que ha explicat davant del Parlament. Amb els governs de Jordi Pujol havia ocupat les conselleries de Política Territorial i Obres Públiques i de Medi Ambient. Aquest enginyer de camins i llicenciat en Administració d'Empreses va començar la seva carrera política com a regidor a Parets del Vallès a finals dels anys 80. Representant del sector sobiranista de Convergència Democràtica, també ha passat per diferents càrrecs del partit. El 2007, quan la formació era a l'oposició, va ser secretari general adjunt, considerat el segon lloc en importància a Convergència.
En canvi, la trajectòria de Ferran Mascarell ha estat pràcticament sempre vinculada a la cultura, tant des de l'empresa privada -ha estat editor i promotor cultural- com des de la política. A finals dels noranta va ser regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i, més tard, conseller del mateix sector amb el govern tripartit de Pasqual Maragall. Aquesta última legislatura ha repetit en el càrrec amb Artur Mas, fet que determinats sectors dels socialistes catalans no van encaixar bé. Mascarell va acabar abandonant el PSC. Col·laborador habitual en els mitjans de comunicació, en els últims dos anys ha evolucionat ideològicament cap a posicions més sobiranistes.
Josep Maria Pelegrí neix a Lleida l'any 1965. És llicenciat en Dret i milita a Unió Democràtica des del 1982. Ha estat el conseller d'Agricultura aquesta última legislatura, però no és la primera vegada que forma part del govern de la Generalitat. Pelegrí va ser conseller de governació i relacions institucionals en substitució de Núria de Gispert, l'últim any de presidència de Jordi Pujol. Dins el partit ha tingut diferents responsabilitats. Fins que l'any 2004 es va convertir en el número dos d'Unió, darrere de Duran i Lleida, quan va ser escollit secretari general. Càrrec en què es manté gairebé deu anys després. Pelegrí és, a més, membre del Consell Nacional del partit democratacristià. I forma part de l'executiva Nacional de Convergència i Unió.
Aquest és el cas de la vicepresidenta Joana Ortega, que milita a Unió des de l'any 1985 i és membre del comitè de govern des de fa 17 anys. En aquests dos anys d'austeritat, a ella li ha tocat, com a consellera de Governació, modernitzar, però també aprimar l'administració pública. I això li ha suposat moltes negociacions i no poques protestes. Prèviament, Ortega va ser portaveu i responsable de comunicació dins d'Unió Democràtica, paper que li va donar rellevància abans de convertir-se en vicepresidenta del govern. El seu nomenament va ser incialment criticat per l'oposició perquè entenien que responia a la quota femenina i política d'Unió. Ortega, que va començar la seva carrera política a l'Ajuntament de Barcelona, es va estrenar com a diputada per Barcelona el 2006, i aquestes últimes eleccions va repetir com a número dos de la llista de Convergència i Unió, darrere d'Artur Mas. Defensora del talent femení, té l'honor de ser la primera dona que ha estat presidenta de la Generalitat en funcions.
Pel que fa al conseller d'Economia i Coneixement aquesta última legislatura, Andreu Mas-Colell també ho va ser d'Universitats i Recerca amb l'últim govern de Jordi Pujol. És partidari que Catalunya tingui més poder polític per poder gestionar els seus propis recursos. Postura que l'ha portat a tenir alguna desavinença amb ministres del PP. Economista amb una trajectòria de prestigi internacional, ha col·laborat durant anys a les universitats nord-americanes de Berkeley i Harvard. El 2006, amb el govern tripartit, va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. És catedràtic en excedència de la Universitat Pompeu Fabra, i quatre universitats l'han condecorat com a doctor "honoris causa". Entre altres qüestions, en aquesta legislatura li va correspondre presentar oficialment l'ambiciós projecte Barcelona World, substitut del polèmic Eurovegas.
També trobem de nou al govern Irene Rigau, que es va estrenar al govern l'any 1999 amb Jordi Pujol com a consellera de Benestar i Família. Fa dos anys hi va tornar de la mà d'Artur Mas, aquest cop al capdavant d'Educació. I és que Rigau, mestra i psicòloga, ha estat sempre vinculada al món de l'ensenyament: com a professora, com a inspectora i en diversos càrrecs de l'administració. És diputada al Parlament des del 2003 i presideix el consell nacional de Convergència Democràtica. Les últimes setmanes ha saltat al primer pla de l'actualitat per la seva oposició frontal als plans de reforma educativa del ministre José Ignacio Wert.
Els dos pròxims noms que repeteixen en el govern, són els més polèmics dels que es mantenen. En primer lloc, trobem el conseller de Sanitat de la Generalitat, Boi Ruiz, que ha dedicat una part de la seva trajectòria professional a la gestió hospitalària. Al capdavant del Departament de Sanitat ha hagut de fer front a reiterats actes reivindicatius de tots els treballadors del món de la salut arran de les retallades que ha aplicat a aquest servei públic. Abans d'ocupar la conselleria va estar plenament implicat en la patronal Unió Catalana d'Hospitals, una associació empresarial d'entitats sanitàries, en què va ser director i president. Boi Ruiz és doctor en Medicina i Cirurgia i ha estat vinculat al món acadèmic com a professor col·laborador en l'economia de la salut i en la gestió empresarial sanitària.
En segon lloc, seria Felip Puig, que en la passada legislatura ha estat conseller d'Interior. En aquest mandat ha hagut de fer front a polèmiques càrregues policials dels Mossos d'Esquadra que ha explicat davant del Parlament. Amb els governs de Jordi Pujol havia ocupat les conselleries de Política Territorial i Obres Públiques i de Medi Ambient. Aquest enginyer de camins i llicenciat en Administració d'Empreses va començar la seva carrera política com a regidor a Parets del Vallès a finals dels anys 80. Representant del sector sobiranista de Convergència Democràtica, també ha passat per diferents càrrecs del partit. El 2007, quan la formació era a l'oposició, va ser secretari general adjunt, considerat el segon lloc en importància a Convergència.
En canvi, la trajectòria de Ferran Mascarell ha estat pràcticament sempre vinculada a la cultura, tant des de l'empresa privada -ha estat editor i promotor cultural- com des de la política. A finals dels noranta va ser regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i, més tard, conseller del mateix sector amb el govern tripartit de Pasqual Maragall. Aquesta última legislatura ha repetit en el càrrec amb Artur Mas, fet que determinats sectors dels socialistes catalans no van encaixar bé. Mascarell va acabar abandonant el PSC. Col·laborador habitual en els mitjans de comunicació, en els últims dos anys ha evolucionat ideològicament cap a posicions més sobiranistes.
Josep Maria Pelegrí neix a Lleida l'any 1965. És llicenciat en Dret i milita a Unió Democràtica des del 1982. Ha estat el conseller d'Agricultura aquesta última legislatura, però no és la primera vegada que forma part del govern de la Generalitat. Pelegrí va ser conseller de governació i relacions institucionals en substitució de Núria de Gispert, l'últim any de presidència de Jordi Pujol. Dins el partit ha tingut diferents responsabilitats. Fins que l'any 2004 es va convertir en el número dos d'Unió, darrere de Duran i Lleida, quan va ser escollit secretari general. Càrrec en què es manté gairebé deu anys després. Pelegrí és, a més, membre del Consell Nacional del partit democratacristià. I forma part de l'executiva Nacional de Convergència i Unió.
