El TSJC insta la Generalitat a garantir educació bilingüe als fills de sis famílies
L'alt tribunal català accepta la petició dels pares, que reclamen que s'apliqui la mesura de forma cautelar, és a dir immediata, mentre no es resol la qüestió als tribunals. La decisió vol evitar que els alumnes en surtin perjudicats mentre no hi ha una sentència en ferm.
RedaccióActualitzat
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya requereix a la Generalitat que garanteixi l'ensenyament conjunt en les dues llengües oficials, de manera proporcionada i sense desequilibris, en el cas de sis famílies més. La sala Contenciosa Administrativa de l'alt tribunal accepta la petició dels demandants i insta la Generalitat a prendre de forma cautelar —per tant de forma immediata— aquesta mesura mentre s'espera la sentència.
La resolució demana a les escoles que "adaptin el sistema d'ensenyament a la nova situació", sense que això suposi segregar els alumnes per raó de llengua. També recull que tot i fixar aquesta mesura cautelar no pressuposa que avanci la decisió sobre la qüestió de fons plantejada en el recurs.
La consellera d'Ensenyament ha anunciat que recorrerà la decisió perquè queda demostrat que amb el sistema actual tots els nens surten ben preparats en totes dues llengües.
El TSJC fa seus els arguments que havien refermat anteriors resolucions judicials, com la del Suprem que obliga que es garanteixi que l'escola ofereix la mateixa proporció de classes en català que en castellà, o la sentència del Constitucional que va retallar l'Estatut i va obrir aquesta escletxa en el model d'immersió del català a l'escola.
Els denunciants són sis famílies d'arreu de Catalunya amb un total de nou infants en diferents trams de l'educació. Concretament afecten diversos alumnes d'Infantil de les escoles Muntaner de Barcelona, Montfalgars de Girona i Enric Grau i Fontseré de Flix; dos alumnes més en educació Primària als Cossetans de Cunit i al centre Empordà de Girona; i un últim de Secundària del centre Pineda de l'Hospitalet de Llobregat.
Un vot en contra
La decisió del TSJC té el vot particular en contra del magistrat Alberto Andrés Pereira, que considera que el procediment cautelar només cal utilitzar-lo davant de perjudicis irreparables que, en aquest cas, no es produeixen, ja que no s'ha de considerar un perjudici "l'ensenyament conforme al sistema que han seguit tots els alumnes de Catalunya durant al voltant de vint anys".
Pereira també s'ha queixat que la part recurrent no necessita "l'abast" que atribueix a la seva petició, i que no pot demanar que les dues llengües tinguin idèntica proporció, perquè això va en contra del que es preveia a la llei d'educació.
Els precedents
L'any 2011 aquest tribunal ja va dictar un ultimàtum de dos mesos a la Generalitat per implantar el castellà com a llengua vehicular a les escoles en relació amb el recurs presentat per tres famílies. Aquest ultimàtim va ser suspès posteriorment en ser impugnat per la Generalitat.
La secció cinquena també va reconèixer al maig del 2012 el dret de quatre famílies més perquè els seus fills fossin escolaritzats amb el castellà com a llengua vehicular en l'ensenyament, en la mateixa proporció que el català, cosa que va portar la consellera Irene Rigau a presentar un recurs en entendre que la decisió judicial suposava una "esquerda" del sistema educatiu català.
La resolució demana a les escoles que "adaptin el sistema d'ensenyament a la nova situació", sense que això suposi segregar els alumnes per raó de llengua. També recull que tot i fixar aquesta mesura cautelar no pressuposa que avanci la decisió sobre la qüestió de fons plantejada en el recurs.
La consellera d'Ensenyament ha anunciat que recorrerà la decisió perquè queda demostrat que amb el sistema actual tots els nens surten ben preparats en totes dues llengües.
El TSJC fa seus els arguments que havien refermat anteriors resolucions judicials, com la del Suprem que obliga que es garanteixi que l'escola ofereix la mateixa proporció de classes en català que en castellà, o la sentència del Constitucional que va retallar l'Estatut i va obrir aquesta escletxa en el model d'immersió del català a l'escola.
Els denunciants són sis famílies d'arreu de Catalunya amb un total de nou infants en diferents trams de l'educació. Concretament afecten diversos alumnes d'Infantil de les escoles Muntaner de Barcelona, Montfalgars de Girona i Enric Grau i Fontseré de Flix; dos alumnes més en educació Primària als Cossetans de Cunit i al centre Empordà de Girona; i un últim de Secundària del centre Pineda de l'Hospitalet de Llobregat.
Un vot en contra
La decisió del TSJC té el vot particular en contra del magistrat Alberto Andrés Pereira, que considera que el procediment cautelar només cal utilitzar-lo davant de perjudicis irreparables que, en aquest cas, no es produeixen, ja que no s'ha de considerar un perjudici "l'ensenyament conforme al sistema que han seguit tots els alumnes de Catalunya durant al voltant de vint anys".
Pereira també s'ha queixat que la part recurrent no necessita "l'abast" que atribueix a la seva petició, i que no pot demanar que les dues llengües tinguin idèntica proporció, perquè això va en contra del que es preveia a la llei d'educació.
Els precedents
L'any 2011 aquest tribunal ja va dictar un ultimàtum de dos mesos a la Generalitat per implantar el castellà com a llengua vehicular a les escoles en relació amb el recurs presentat per tres famílies. Aquest ultimàtim va ser suspès posteriorment en ser impugnat per la Generalitat.
La secció cinquena també va reconèixer al maig del 2012 el dret de quatre famílies més perquè els seus fills fossin escolaritzats amb el castellà com a llengua vehicular en l'ensenyament, en la mateixa proporció que el català, cosa que va portar la consellera Irene Rigau a presentar un recurs en entendre que la decisió judicial suposava una "esquerda" del sistema educatiu català.
