L'extresorer del PP Luis Bárcenas tenia 22 milions d'euros en comptes a Suïssa, que va buidar en ser imputat
Luis Bárcenas va buidar aquests comptes després de ser imputat en el "cas Gürtel" de presumpta corrupció política, segons un escrit del jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz, elaborat a partir de la informació facilitada per Suïssa. Bárcenas està acusat de suborn, delicte contra la hisenda pública i blanqueig de capitals.
RedaccióActualitzat
L'extresorer i exsenador del PP Luis Bárcenas va arribar a tenir 22 milions d'euros en comptes bancaris a Suïssa, segons la documentació que el jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz ha rebut d'aquest país. Sempre segons aquest text, Bárcenas va buidar el compte el 2009, un cop imputat en el "cas Gürtel".
El jutge Ruz ha traslladat a aquesta informació a l'Agència Tributària i a la policia perquè facin informes sobre cinc comptes trobats a Suïssa, quatre vinculats presumptament a Bárcenas i un altre a Eduardo Eraso, també imputat en el "cas Gürtel".
El cas contra Bárcenas es va reobrir al març per decisió de l'Audiència Nacional. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid el va arxivar, però la Fiscalia Anticorrupció s'hi va oposar perquè veia indicis "contundents" de delicte. L'exresponsable de les finances del PP va al·legar el 2011, davant del primer jutge instructor del "cas Gürtel", que viatjava amb freqüència al país alpí a causa de la seva afició a l'esquí i al muntanyisme.
Bárcenas tenia a finals del 2005 uns 14,8 milions d'euros en un compte a Dresdner Bank a nom de la fundació panamenya Sinequanon. La xifra va pujar a 19,7 milions a finals del 2006 i a 22,1 a finals del 2007, per posteriorment anar baixant fins als 11,8 de l'octubre del 2009.
El jutge Ruz considera acreditat que, en realitat, els comptes pertanyien a Bárcenas, perquè l'entitat va identificar el client amb el seu DNI, a més de les seves inicials. També es basa en converses de treballadors del banc, que s'hi refereixen com a tresorer i senador del PP espanyol. Els comptes provindrien d'un altre obert el 2001, de manera que ara Ruz ha ordenat investigar els moviments entre aquest any i el 2005.
Segons Ruz, un cop transcendeix que se l'investiga i després de declarar davant del Suprem el juliol del 2009, Bárcenas va ordenar diverses transferències dels fons a un altre de la mateixa entitat, a nom de Tesedul SA. Posterioment, va tancar el compte i va enviar els diners al banc Lombard Odier.
Bárcenas, imputat per suborn, delicte contra la hisenda pública i blanqueig de capitals, hauria tingut també altres comptes a Suïssa. L'exsenador va renunciar temporalment al càrrec de tresorer del PP el 2009 i va dimitir definitivament el 8 d'abril del 2010, al mateix temps que es va donar de baixa com a militant del partit.
Pel que fa a Eduardo Eraso, hi hauria indicis que hauria participat en la recepció i transferència a l'estranger de fons del presumpte cap de la trama Gürtel, Francisco Correa, diners que procedirien de mediacions il·legals en nombroses adjudicacions de contractes públics.
Els comptes investigats s'haurien obert el 2001, per això el jutge Ruz ha demanat ara a les autoritats suïsses que li permetin investigar també les operacions prèvies al 2005.
El jutge Ruz ha traslladat a aquesta informació a l'Agència Tributària i a la policia perquè facin informes sobre cinc comptes trobats a Suïssa, quatre vinculats presumptament a Bárcenas i un altre a Eduardo Eraso, també imputat en el "cas Gürtel".
El cas contra Bárcenas es va reobrir al març per decisió de l'Audiència Nacional. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid el va arxivar, però la Fiscalia Anticorrupció s'hi va oposar perquè veia indicis "contundents" de delicte. L'exresponsable de les finances del PP va al·legar el 2011, davant del primer jutge instructor del "cas Gürtel", que viatjava amb freqüència al país alpí a causa de la seva afició a l'esquí i al muntanyisme.
Bárcenas tenia a finals del 2005 uns 14,8 milions d'euros en un compte a Dresdner Bank a nom de la fundació panamenya Sinequanon. La xifra va pujar a 19,7 milions a finals del 2006 i a 22,1 a finals del 2007, per posteriorment anar baixant fins als 11,8 de l'octubre del 2009.
El jutge Ruz considera acreditat que, en realitat, els comptes pertanyien a Bárcenas, perquè l'entitat va identificar el client amb el seu DNI, a més de les seves inicials. També es basa en converses de treballadors del banc, que s'hi refereixen com a tresorer i senador del PP espanyol. Els comptes provindrien d'un altre obert el 2001, de manera que ara Ruz ha ordenat investigar els moviments entre aquest any i el 2005.
Segons Ruz, un cop transcendeix que se l'investiga i després de declarar davant del Suprem el juliol del 2009, Bárcenas va ordenar diverses transferències dels fons a un altre de la mateixa entitat, a nom de Tesedul SA. Posterioment, va tancar el compte i va enviar els diners al banc Lombard Odier.
Bárcenas, imputat per suborn, delicte contra la hisenda pública i blanqueig de capitals, hauria tingut també altres comptes a Suïssa. L'exsenador va renunciar temporalment al càrrec de tresorer del PP el 2009 i va dimitir definitivament el 8 d'abril del 2010, al mateix temps que es va donar de baixa com a militant del partit.
Pel que fa a Eduardo Eraso, hi hauria indicis que hauria participat en la recepció i transferència a l'estranger de fons del presumpte cap de la trama Gürtel, Francisco Correa, diners que procedirien de mediacions il·legals en nombroses adjudicacions de contractes públics.
Els comptes investigats s'haurien obert el 2001, per això el jutge Ruz ha demanat ara a les autoritats suïsses que li permetin investigar també les operacions prèvies al 2005.
