El Parlament aprova la Declaració de Sobirania presentada per CiU, ERC i ICV amb els seus vots i un de la CUP
·El Parlament de Catalunya ha aprovat la Declaració de Sobirania presentada per CiU, ERC i ICV que reconeix Catalunya com un subjecte polític, jurídic i sobirà i que reivindica el dret dels seus ciutadans a decidir el futur. La votació ha comptat amb 85 vots a favor, 41 en contra i 2 abstencions.
·Cinc dels diputats del PSC han trencat la disciplina de vot i han evitat participar a la votació. Dos més del PPC no han anat al ple perquè estaven malalts.
RedaccióActualitzat
El Parlament de Catalunya ha obert el camí cap a l'autodeterminació. En el primer ple de la desena legislatura, la cambra ha aprovat la Declaració de Sobirania, pactada per CiU, ERC i ICV-EUiA, que reconeix Catalunya com un subjecte polític, jurídic i sobirà i que reivindica el dret dels seus ciutadans a decidir el futur.
Els diputats que han votat a favor de la declaració han estat els 50 de CiU, els 21 d'ERC, els 13 d'ICV-EUiA i un dels tres de la CUP.
Els vots en contra corresponen a 17 dels 19 diputats del PP (els 2 que falten no han pogut anar al ple perquè estaven malalts), 9 de C's i 15 del PSC que han votat que no, seguint la directriu de la direcció del partit.
Per part dels socialistes, n'hi ha cinc que han trencat la disciplina de vot i no han participat a la votació. Es tracta de l'alcalde de Lleida, Àngel Ros; l'exconsellera de Salut Marina Geli, el líder del corrent Avancem i exalcalde de Vilanova i la Geltrú, Joan Ignasi Elena, la diputada per les comarques tarragonines Núria Ventura, que ha penjat al seu blog un article subscrit per tots cinc amb els motius d'aquesta decisió, i la portaveu econòmica del PSC, Rocío Martínez-Sampere. En declaracions al Parlament, tots cinc han argumentat que han evitat votar contra el dret a decidir "per respecte" a una part de l'electorat i al programa electoral de la formació.
Després de votar, els diputats del Partit Popular s'han aixecat i han abandonat l'hemicicle sense esperar a saber-se els resultats de la votació. En anunciar-se el resultat, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha començat a rebre l'ovació de bona part de la cambra, uns aplaudiments que ha compartit amb el president d'ERC, Oriol Junqueras, i amb el líder d'ICV-EUiA, Joan Herrera, amb els quals ha posat per als mitjans de comunicació.
En el debat de les resolucions, que ha estat molt intens, CiU ha retret al PSC que hagi quedat fora de la proposta. "Si es vol el federalisme, prèviament s'ha de voler el dret a decidir", ha demanat a "l'Espanya democràtica que vulgui escoltar "que "facin per una vegada el que no s'espera i dialoguin". Malgrat que no s'han acceptat les esmenes de l'oposició, CiU ha remarcat que la porta del consens continua oberta "per tots".
ERC ha assegurat que el text aprovat no proclama la independència, sinó "el reconeixement d'un dret democràtic" i ha afegit que "en cap cas el marc legal pot condicionar la voluntat democràtica dels ciutadans".
El PSC ha justificat el rebuig al text per la idea que "aprovar la declaració de sobirania és apostar per la independència" i ha reclamat que el dret a decidir s'exerceixi des d'un "procés negociat i legal".
El PPC ha acusat Mas de dividir Catalunya i iniciar un "camí cap al no res" a partir d'un "debat fals" perquè "la democràcia no existeix sense la legalitat". A més, ha advertit que "actuarà" legalment per evitar la independència de Catalunya.
ICV-EUiA ha defensat que la resolució serveix per començar a caminar després del "cansament" i ha advertit el PSC que "els federalistes han d'entendre que el dret a decidir és l'única manera d'avançar".
C's ha considerat el dret a decidir "un invent" que està "fora de l'Estat de Dret" i que "menysprea" la Constitució i ha qualificat de "teatre" el ple, perquè és demòcrata "qui respecta les regles del joc".
I la CUP ha explicat el seu sí crític a la proposta pel fet que no vol avalar un procés que no garanteixi la plena sobirania per sobre d'Espanya i els mercats".
El ple ha rebutjat les propostes de declaració que havien presentat el PSC, que apostava per la via federal, i el Grup Mixt (la CUP), pensada per al Països Catalans i per trencar vincles amb la UE. La primera ha obtingut el suport dels 20 diputats socialistes i la segona, dels 3 de la CUP.
Els diputats que han votat a favor de la declaració han estat els 50 de CiU, els 21 d'ERC, els 13 d'ICV-EUiA i un dels tres de la CUP.
Els vots en contra corresponen a 17 dels 19 diputats del PP (els 2 que falten no han pogut anar al ple perquè estaven malalts), 9 de C's i 15 del PSC que han votat que no, seguint la directriu de la direcció del partit.
Per part dels socialistes, n'hi ha cinc que han trencat la disciplina de vot i no han participat a la votació. Es tracta de l'alcalde de Lleida, Àngel Ros; l'exconsellera de Salut Marina Geli, el líder del corrent Avancem i exalcalde de Vilanova i la Geltrú, Joan Ignasi Elena, la diputada per les comarques tarragonines Núria Ventura, que ha penjat al seu blog un article subscrit per tots cinc amb els motius d'aquesta decisió, i la portaveu econòmica del PSC, Rocío Martínez-Sampere. En declaracions al Parlament, tots cinc han argumentat que han evitat votar contra el dret a decidir "per respecte" a una part de l'electorat i al programa electoral de la formació.
Després de votar, els diputats del Partit Popular s'han aixecat i han abandonat l'hemicicle sense esperar a saber-se els resultats de la votació. En anunciar-se el resultat, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha començat a rebre l'ovació de bona part de la cambra, uns aplaudiments que ha compartit amb el president d'ERC, Oriol Junqueras, i amb el líder d'ICV-EUiA, Joan Herrera, amb els quals ha posat per als mitjans de comunicació.
En el debat de les resolucions, que ha estat molt intens, CiU ha retret al PSC que hagi quedat fora de la proposta. "Si es vol el federalisme, prèviament s'ha de voler el dret a decidir", ha demanat a "l'Espanya democràtica que vulgui escoltar "que "facin per una vegada el que no s'espera i dialoguin". Malgrat que no s'han acceptat les esmenes de l'oposició, CiU ha remarcat que la porta del consens continua oberta "per tots".
ERC ha assegurat que el text aprovat no proclama la independència, sinó "el reconeixement d'un dret democràtic" i ha afegit que "en cap cas el marc legal pot condicionar la voluntat democràtica dels ciutadans".
El PSC ha justificat el rebuig al text per la idea que "aprovar la declaració de sobirania és apostar per la independència" i ha reclamat que el dret a decidir s'exerceixi des d'un "procés negociat i legal".
El PPC ha acusat Mas de dividir Catalunya i iniciar un "camí cap al no res" a partir d'un "debat fals" perquè "la democràcia no existeix sense la legalitat". A més, ha advertit que "actuarà" legalment per evitar la independència de Catalunya.
ICV-EUiA ha defensat que la resolució serveix per començar a caminar després del "cansament" i ha advertit el PSC que "els federalistes han d'entendre que el dret a decidir és l'única manera d'avançar".
C's ha considerat el dret a decidir "un invent" que està "fora de l'Estat de Dret" i que "menysprea" la Constitució i ha qualificat de "teatre" el ple, perquè és demòcrata "qui respecta les regles del joc".
I la CUP ha explicat el seu sí crític a la proposta pel fet que no vol avalar un procés que no garanteixi la plena sobirania per sobre d'Espanya i els mercats".
El ple ha rebutjat les propostes de declaració que havien presentat el PSC, que apostava per la via federal, i el Grup Mixt (la CUP), pensada per al Països Catalans i per trencar vincles amb la UE. La primera ha obtingut el suport dels 20 diputats socialistes i la segona, dels 3 de la CUP.
