Mas defensa que la cimera anticorrupció "ha estat molt útil" i reitera que a Catalunya "cal fer net"
El president de la Generalitat ha explicat que en la reunió "han sortit moltes idees", tot i que la resta de participants li han demanat que no les "expliciti" encara, a l'espera d'una nova trobada, el 22 de febrer, en què aquestes idees es plasmaran en un document. El govern aprofitarà les iniciatives legislatives per fer incidir aquesta idea en les normes i lleis que s'elaborin. Hi ha el compromís de redactar un document en el termini de quinze dies.
Ramon RadóActualitzat
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha comparegut aquest dimecres al migdia després de la cimera anticorrupció. Mas ha defensat que "la trobada ha estat molt útil, tremendament útil" davant dels comentaris que durant els darrers dies n'han qüestionat la capacitat de plasmar mesures concretes.
Després de dues hores de reunió amb els representants dels principals organismes de control institucional, el president de la Generalitat ha explicat que en la reunió "han sortit moltes idees", tot i que la resta de participants li han demanat "que no expliciti" encara, a l'espera d'una nova trobada d'aquí quinze dies, el 22 de febrer, en què aquestes idees es plasmaran en un document.
Mas s'ha reafirmat en els missatges que ha anat donant últimament i ha insistit que "a Catalunya cal fer net" i s'ha d'"acabar amb tota pràctica d'irregularitats, de frau i de corrupció". El president de la Generalitat ha admès que acabar amb la corrupció "al 100% és impossible", tot i que ha manifestat que cal "un compromís molt ferm i molt explícit" en aquest sentit.
Per Mas, Catalunya viu "un moment molt delicat", des del punt de vista econòmic, de cohesió social i també pel procés nacional que impulsa l'executiu, però cal que hi hagi "la sensació i la realitat que aquí les coses funcionen, funcionen bé, amb comportaments correctes, nobles i honestos per part de tothom".
Convertir en llei el codi d'autoregulació de 2001
Mas ha apostat per donar rang de llei al codi d'autoregulació sobre finances dels partits polítics i funcionament de les campanyes electorals que els grups del Parlament van acordar l'any 2001, incorporant-lo a les futures lleis catalanes de transparència i electoral. Fa dotze anys, els partits del Parlament (aleshores CDC, UDC, PSC, PP, ERC i ICV) van siganr un acord per reduir la propaganda electoral, limitar la despesa i que les seves finances se sotmetessin a auditories, una revisió extra a banda de la que ja fan el Tribunal de Comptes i la Sindicatura de Comptes.
Per Mas, aquest pacte "no s'ha complert com caldria" i, només complint-lo, "ja milloraríem molt". El president català ha desitjat que el que ara és simplement un codi de bones pràctiques es transformi "en normes i lleis", mitjançant les dues lleis que els grups parlamentaris s'han compromès a impulsar en els propers mesos. També ha considerat "evident" que el finançament dels partits polítics i les campanyes electorals són actualment "una baula dèbil".
"Una norma convinguda" sobre els imputats
Sobre què cal fer quan un càrrec polític és imputat, el president de la Generalitat ha recordat que no hi ha hagut un consens general sobre si cal que dimiteixi. El cap de l'executiu català ha no respost directament si dimitiria en cas que fos imputat, tot i que ha afirmat que la seva "opinió personal és que no hi hauria d'haver dimissions per una imputació inicial". Mas ha recordat que "si un fiscal o un jutge veu indicis, pot imputar", però ha dit que "fins al judici no se sap si es poden convertir en proves i culpabilitat".
Mas, que ha afirmat que "una imputació no és una prova, pot ser un indici més o menys documentat", ha apuntat que una possibilitat seria traslladar a la política el funcionament del món de la justícia sobre aquesta qüestió. Sobre el cas concret del secretari general de CDC, Oriol Pujol, de qui el fiscal anticorrupció va demanar-ne la imputació pel "cas ITV", ha insistit "que no hi ha cap decisió de cap jutge" i que, encara que fos imputat, "encara seríem a la fase dels primers indicis, no de les proves".
En aquest sentit, Mas ha posat l'exemple de l'alcalde d'Alpicat, Pau Cabré, a qui dilluns passat l'Audiència de Lleida va anul·lar la condemna: "se'l va jutjar mediàticament, era culpable des del punt de vista mediàtic, va tenir les imputacions corresponents, se li va demanar que plegués, va tenir un primer judici, se'l va condemnar, va recórrer davant de l'Audiència i l'Audiència li ha dit que no tenia cap mena de culpa".
Mas, que ha admès que hi ha exemples "en sentit contrari", creu que el cas de Cabré demostra que "és necessari" que hi hagi una "norma convinguda" sobre "a partir de quin moment una persona que ocupa un càrrec públic ha d'apartar-se d'aquest càrrec".
Una cimera inèdita
El govern ha volgut batejar la trobada d'aquest dimecres com una reunió per a la regeneració democràtica, enmig de la proliferació de casos de presumptes irregularitats que afecten polítics, partits i institucions. La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, informarà aquest dijous dels continguts de la cimera als grups de la cambra catalana. Mas també n'explicarà els resultats en seu parlamentària en una compareixença encara sense data.
A part de Mas i De Gispert, els altres participants en la reunió han estat el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Miquel Ángel Gimeno; el fiscal superior, Martín Rodríguez Sol; el síndic de greuges, Rafael Ribó; el síndic major de Comptes, Jaume Amat, i el director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso. Va ser precisament aquesta oficina la impulsora, fa un any, d'una declaració contra la corrupció que, ja en aquell moment, van subscriure les principals institucions que aquest dimecres es tornen a reunir.
Després de dues hores de reunió amb els representants dels principals organismes de control institucional, el president de la Generalitat ha explicat que en la reunió "han sortit moltes idees", tot i que la resta de participants li han demanat "que no expliciti" encara, a l'espera d'una nova trobada d'aquí quinze dies, el 22 de febrer, en què aquestes idees es plasmaran en un document.
Mas s'ha reafirmat en els missatges que ha anat donant últimament i ha insistit que "a Catalunya cal fer net" i s'ha d'"acabar amb tota pràctica d'irregularitats, de frau i de corrupció". El president de la Generalitat ha admès que acabar amb la corrupció "al 100% és impossible", tot i que ha manifestat que cal "un compromís molt ferm i molt explícit" en aquest sentit.
Per Mas, Catalunya viu "un moment molt delicat", des del punt de vista econòmic, de cohesió social i també pel procés nacional que impulsa l'executiu, però cal que hi hagi "la sensació i la realitat que aquí les coses funcionen, funcionen bé, amb comportaments correctes, nobles i honestos per part de tothom".
Convertir en llei el codi d'autoregulació de 2001
Mas ha apostat per donar rang de llei al codi d'autoregulació sobre finances dels partits polítics i funcionament de les campanyes electorals que els grups del Parlament van acordar l'any 2001, incorporant-lo a les futures lleis catalanes de transparència i electoral. Fa dotze anys, els partits del Parlament (aleshores CDC, UDC, PSC, PP, ERC i ICV) van siganr un acord per reduir la propaganda electoral, limitar la despesa i que les seves finances se sotmetessin a auditories, una revisió extra a banda de la que ja fan el Tribunal de Comptes i la Sindicatura de Comptes.
Per Mas, aquest pacte "no s'ha complert com caldria" i, només complint-lo, "ja milloraríem molt". El president català ha desitjat que el que ara és simplement un codi de bones pràctiques es transformi "en normes i lleis", mitjançant les dues lleis que els grups parlamentaris s'han compromès a impulsar en els propers mesos. També ha considerat "evident" que el finançament dels partits polítics i les campanyes electorals són actualment "una baula dèbil".
"Una norma convinguda" sobre els imputats
Sobre què cal fer quan un càrrec polític és imputat, el president de la Generalitat ha recordat que no hi ha hagut un consens general sobre si cal que dimiteixi. El cap de l'executiu català ha no respost directament si dimitiria en cas que fos imputat, tot i que ha afirmat que la seva "opinió personal és que no hi hauria d'haver dimissions per una imputació inicial". Mas ha recordat que "si un fiscal o un jutge veu indicis, pot imputar", però ha dit que "fins al judici no se sap si es poden convertir en proves i culpabilitat".
Mas, que ha afirmat que "una imputació no és una prova, pot ser un indici més o menys documentat", ha apuntat que una possibilitat seria traslladar a la política el funcionament del món de la justícia sobre aquesta qüestió. Sobre el cas concret del secretari general de CDC, Oriol Pujol, de qui el fiscal anticorrupció va demanar-ne la imputació pel "cas ITV", ha insistit "que no hi ha cap decisió de cap jutge" i que, encara que fos imputat, "encara seríem a la fase dels primers indicis, no de les proves".
En aquest sentit, Mas ha posat l'exemple de l'alcalde d'Alpicat, Pau Cabré, a qui dilluns passat l'Audiència de Lleida va anul·lar la condemna: "se'l va jutjar mediàticament, era culpable des del punt de vista mediàtic, va tenir les imputacions corresponents, se li va demanar que plegués, va tenir un primer judici, se'l va condemnar, va recórrer davant de l'Audiència i l'Audiència li ha dit que no tenia cap mena de culpa".
Mas, que ha admès que hi ha exemples "en sentit contrari", creu que el cas de Cabré demostra que "és necessari" que hi hagi una "norma convinguda" sobre "a partir de quin moment una persona que ocupa un càrrec públic ha d'apartar-se d'aquest càrrec".
Una cimera inèdita
El govern ha volgut batejar la trobada d'aquest dimecres com una reunió per a la regeneració democràtica, enmig de la proliferació de casos de presumptes irregularitats que afecten polítics, partits i institucions. La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, informarà aquest dijous dels continguts de la cimera als grups de la cambra catalana. Mas també n'explicarà els resultats en seu parlamentària en una compareixença encara sense data.
A part de Mas i De Gispert, els altres participants en la reunió han estat el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Miquel Ángel Gimeno; el fiscal superior, Martín Rodríguez Sol; el síndic de greuges, Rafael Ribó; el síndic major de Comptes, Jaume Amat, i el director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso. Va ser precisament aquesta oficina la impulsora, fa un any, d'una declaració contra la corrupció que, ja en aquell moment, van subscriure les principals institucions que aquest dimecres es tornen a reunir.
