El fiscal general de l'Estat obre el procés per destituir el fiscal superior de Catalunya per defensar la consulta
Eduardo Torres-Dulce obre un expedient de retirada de càrrec a Martín Rodríguez Sol per haver defensat que és legítim consultar els catalans sobre el futur polític del país, tot i que ha matisat que ell és fidel a la Constitució i al marc legal actual, que "no permet" un referèndum independentista.
RedaccióActualitzat
El fiscal general de l'Estat, EduardoTorres-Dulce, destituirà el fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, per les declaracions que va fer sobre la consulta d'autodeterminació. Torres-Dulce ha firmat aquest dilluns el decret per aplicar un expedient de retirada de càrrec a Rodríguez Sol, que ha defensat que és "legítim" que Catalunya aspiri a consultar els seu ciutadanssobre el futur polític del país.
Torres-Dulce reunirà el Consell Fiscal perquè es pronunciï sobre l'expedient però, en un comunicat, ha argumentat que l'expedient s'obre per "les recents declaracions públiques" realitzades per Rodríguez Sol. El fiscal general de l'Estat s'empara en l'article 41.5 de l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal, que preveu que els fiscals caps i els tinents fiscals "podran ser rellevats pel govern a proposta del fiscal general de l'Estat, que haurà d'escoltar prèviament el Consell Fiscal i l'interessat i, en el seu cas, el fiscal superior de la comunitat autònoma".
Rodríguez Sol serà citat en els pròxims dies perquè s'expliqui davant del fiscal general de l'Estat.
Una consulta "legítima", però que "no permet" el marc legal actual
Rodríguez Sol ha matisat aquest dilluns les seves declaracions sobre la possibilitat que una futura llei catalana de consultes serveixi per fer un referèndum d'autodeterminació. Rodríguez Sol ha volgut deixar clar que el marc legal actual no ho fa possible i que tant ell com la resta de fiscals catalans es deuen a la seva promesa de fidelitat a la Constitució.
El fiscal ha afegit que la llei de consultes permetria demanar l'opinió als catalans, però sense entrar de ple en la qüestió sobiranista ni aprofitant-ho per saltar-se el marc legal actual.
D'aquesta manera ha precisat les declaracions que va fer el cap de setmana a l'agència de notícies Europa Press, en què va afirmar que és "legítim" que Catalunya aspiri a consultar els seus ciutadans sobre el futur polític del país. Aleshores ja va deixar clar que, actualment, "no hi ha un marc legal que permeti un referèndum sobre la independència" però va afegir que hi ha "alternatives, i una és utilitzar la llei de consultes amb preguntes d'un altre estil, aquí és on possiblementes pot jugar".
Més enllà de la legalitat, Rodríguez Sol va defensar que "al poble se li ha de donar la possibilitat d'expressar el que vol; en general, a qualsevol poble".
Friccions prèvies entre els dos fiscals
A part de les declaracions sobre la consulta d'aquest diumenge, a la fiscalia general de l'Estat va provocar enuig i una primera reprovació pública l'informe que Rodríguez Sol va emetre a propòsit de l'esborrany policial que va publicar el diari "El Mundo" sobre el suposats comptes del president, Artur Mas, i la família l'expresident Jordi Pujol a Suïssa i altres paradisos fiscals.
L'esborrany, que la direcció de la policia mai no ha validat, atribuïa a Mas i altres càrrecs el cobrament de comissions il.legals. Rodriguez Sol va sostenir que "El Mundo" podia haver incorregut en un delicte de calúmnies i va qualificar de radicalment falses les afirmacions publicades pel diair perquè l'esborrany no tenia ni un format oficial ni arribava a la categoria d'oficiós.
Torres-Dulce reunirà el Consell Fiscal perquè es pronunciï sobre l'expedient però, en un comunicat, ha argumentat que l'expedient s'obre per "les recents declaracions públiques" realitzades per Rodríguez Sol. El fiscal general de l'Estat s'empara en l'article 41.5 de l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal, que preveu que els fiscals caps i els tinents fiscals "podran ser rellevats pel govern a proposta del fiscal general de l'Estat, que haurà d'escoltar prèviament el Consell Fiscal i l'interessat i, en el seu cas, el fiscal superior de la comunitat autònoma".
Rodríguez Sol serà citat en els pròxims dies perquè s'expliqui davant del fiscal general de l'Estat.
Una consulta "legítima", però que "no permet" el marc legal actual
Rodríguez Sol ha matisat aquest dilluns les seves declaracions sobre la possibilitat que una futura llei catalana de consultes serveixi per fer un referèndum d'autodeterminació. Rodríguez Sol ha volgut deixar clar que el marc legal actual no ho fa possible i que tant ell com la resta de fiscals catalans es deuen a la seva promesa de fidelitat a la Constitució.
El fiscal ha afegit que la llei de consultes permetria demanar l'opinió als catalans, però sense entrar de ple en la qüestió sobiranista ni aprofitant-ho per saltar-se el marc legal actual.
D'aquesta manera ha precisat les declaracions que va fer el cap de setmana a l'agència de notícies Europa Press, en què va afirmar que és "legítim" que Catalunya aspiri a consultar els seus ciutadans sobre el futur polític del país. Aleshores ja va deixar clar que, actualment, "no hi ha un marc legal que permeti un referèndum sobre la independència" però va afegir que hi ha "alternatives, i una és utilitzar la llei de consultes amb preguntes d'un altre estil, aquí és on possiblementes pot jugar".
Més enllà de la legalitat, Rodríguez Sol va defensar que "al poble se li ha de donar la possibilitat d'expressar el que vol; en general, a qualsevol poble".
Friccions prèvies entre els dos fiscals
A part de les declaracions sobre la consulta d'aquest diumenge, a la fiscalia general de l'Estat va provocar enuig i una primera reprovació pública l'informe que Rodríguez Sol va emetre a propòsit de l'esborrany policial que va publicar el diari "El Mundo" sobre el suposats comptes del president, Artur Mas, i la família l'expresident Jordi Pujol a Suïssa i altres paradisos fiscals.
L'esborrany, que la direcció de la policia mai no ha validat, atribuïa a Mas i altres càrrecs el cobrament de comissions il.legals. Rodriguez Sol va sostenir que "El Mundo" podia haver incorregut en un delicte de calúmnies i va qualificar de radicalment falses les afirmacions publicades pel diair perquè l'esborrany no tenia ni un format oficial ni arribava a la categoria d'oficiós.
