L'Associació de Víctimes del Metro de València denuncia que el govern valencià els va oferir feina a canvi de silenci
Familiars de les víctimes de l'accident del 2006, en què van morir 43 persones, asseguren en un vídeo que el govern valencià els va arribar a oferir llocs de treball amb la voluntat de silenciar-los. L'aleshores president, Francisco Camps, no va rebre mai els afectats.
RedaccióActualitzat
Familiars de les víctimes de l'accident del metro de València del 2006, en què van morir 43 persones, denuncien que el govern valencià els va oferir llocs de treball amb la voluntat de silenciar-los. La denúncia es recull a la pàgina web de l'Associació de Víctimes del Metro, 0responsables.com, i també s'ha avançat a YouTube.
Un dels testimonis, Paco Manzanaro, que va perdre la dona en el sinistre del 3 de juliol del 2006, explica com l'aleshores conseller d'Agricultura i actual president de les Corts Valencianes, Juan Cotino, el va anar a veure a casa seva, a Torrent, per oferir-li ajuda. El record és aquest: "D'una banda, estaven oferint un lloc de treball al meu fill. Venien preparats, sabíem perfectament qui érem, quina carrera tenia el meu fill. Però després, per una altra banda, et diuen que si ens presentem també en el procediment judicial. Llavors, no sé com catalogar aquesta manera d'ajudar".
Manzanaro va rebutjar l'oferta i es queixa, com les altres famílies, que el president valencià, Francisco Camps, no els va rebre mai, tot i que públicament es va comprometre a "ajudar al màxim en tots els àmbits, nivells i circumstàncies" les víctimes per "solucionar-los qualsevol qüestió" que els afectés "directament".
Un altre testimoni, que apareix al vídeo amb la veu distorsionada, també es refereix a Cotino com la persona que els va anar a donar el condol i va dir al seu fill "per al que necessiteu, truqueu-me".
L'advocat de les víctimes assegura que aquesta estratègia estava ordenada per Camps per "tapar" els fets.
Un dels testimonis, Paco Manzanaro, que va perdre la dona en el sinistre del 3 de juliol del 2006, explica com l'aleshores conseller d'Agricultura i actual president de les Corts Valencianes, Juan Cotino, el va anar a veure a casa seva, a Torrent, per oferir-li ajuda. El record és aquest: "D'una banda, estaven oferint un lloc de treball al meu fill. Venien preparats, sabíem perfectament qui érem, quina carrera tenia el meu fill. Però després, per una altra banda, et diuen que si ens presentem també en el procediment judicial. Llavors, no sé com catalogar aquesta manera d'ajudar".
Manzanaro va rebutjar l'oferta i es queixa, com les altres famílies, que el president valencià, Francisco Camps, no els va rebre mai, tot i que públicament es va comprometre a "ajudar al màxim en tots els àmbits, nivells i circumstàncies" les víctimes per "solucionar-los qualsevol qüestió" que els afectés "directament".
Un altre testimoni, que apareix al vídeo amb la veu distorsionada, també es refereix a Cotino com la persona que els va anar a donar el condol i va dir al seu fill "per al que necessiteu, truqueu-me".
L'advocat de les víctimes assegura que aquesta estratègia estava ordenada per Camps per "tapar" els fets.