El govern i el Parlament rebutgen de forma unànime anomenar LAPAO el català de la Franja
L'executiu Mas i tots els partits polítics catalans, inclosos el PPC i Ciutadans, critiquen la llei de llengües que aprovarà el Parlament aragonès dijous i que denominarà el català de la Franja "llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental".
RedaccióActualitzat
Rebuig frontal del govern i tot el Parlament a la nova llei aragonesa de llengües, que s'aprovarà aquest dijous i que anomenarà el català de la Franja "llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental", LAPAO.
Tant l'executiu Mas com tots els partits polítics catalans, inclosos el PPC i Ciutadans, lamenten la decisió. CiU ha demanat "sentit comú", ERC ha parlat de "mala fe", el PSC considera que tot plegat només obeeix a motius polítics i Iniciativa vol impulsar una declaració sobre la unitat de la llengua.
El president del grup de CiU, Jordi Turull, ha ironitzat sobre el canvi de nomenclatura i s'ha demanat "com anomenaran a partir d'ara el castellà que es parla a Aragó", mentre que el portaveu adjunt dels republicans, Oriol Amorós, ha arribat a qualificar la llei d'"atac a la diversitat lingüística". Per la seva part, el portaveu del PSC al Parlament, Maurici Lucena, ha admès que hi ha una intencionalitat política al darrere del projecte de llei, però ha subratllat que la realitat lingüística no canvia en funció del nom. "Tots estem d'acord que el català també el parlen a la Franja i com li vulgui dir és irrellevant", ha assegurat. Pel que fa a la portaveu d'ICV-EUiA al Parlament, Dolors Camats, ha afirmat que la decisió del govern aragonès està "fora de lloc". El diputat de la CUP Quim Arrufat ha carregat contra la decisió del govern aragonès, acusant-lo de "reduir a una tribu folklòrica els catalanoparlants".
Millo i Cañas, també
Pel que fa al PP de Catalunya, el portaveu del grup, Enric Millo, ha dit que és evident que el que es parla en aquell territori és català: "Per mi, el que es parla allà està molt clar. Tothom ho sap". Aquesta opinió la comparteix Ciutadans. El portaveu parlamentari de C's, Jordi Cañas, ha volgut ser molt clar a l'hora de rebutjar la decisió del govern aragonès. "Hi ha conceptes que han de ser definits pels filòlegs. I ningú filològicament té dubtes que l'idioma que es parla a la Franja és català", ha sentenciat.
Tot i això, Cañas ha comparat la situació de Catalunya amb la d'Aragó i s'ha queixat de la política lingüística que s'hi fa. "Desgraciadament vivim en un país on hi ha política lingüística. La patim a Catalunya i sembla que alguns la van iniciar i la continuen al govern d'Aragó.
L'opinió experta
D'altra banda, el director de l'àrea de llengua del Centre d'Estudis Ribagorçans i professor de la Universitat de Lleida, Ramon Sistac, ha afirmat a "El matí de Catalunya Ràdio" que el canvi de nom només busca anul·lar la personalitat del català.
Per això, Sistac ha afegit que la mesura és un despropòsit, i que busca despersonalitzar la llengua, tot i que ha insistit que la mesura no tindrà conseqüències reals.
Finalment, el professor també ha negat qualsevol imposició i ha explicat: "Actualment a les escoles de la Franja s'estudia català fora de l'horari normal i de manera voluntària. Una altra qüestió és que la immensa majoria de la població escolar, voluntàriament, en fa. Suposo que aquí és on pica i on cou."
Tant l'executiu Mas com tots els partits polítics catalans, inclosos el PPC i Ciutadans, lamenten la decisió. CiU ha demanat "sentit comú", ERC ha parlat de "mala fe", el PSC considera que tot plegat només obeeix a motius polítics i Iniciativa vol impulsar una declaració sobre la unitat de la llengua.
El president del grup de CiU, Jordi Turull, ha ironitzat sobre el canvi de nomenclatura i s'ha demanat "com anomenaran a partir d'ara el castellà que es parla a Aragó", mentre que el portaveu adjunt dels republicans, Oriol Amorós, ha arribat a qualificar la llei d'"atac a la diversitat lingüística". Per la seva part, el portaveu del PSC al Parlament, Maurici Lucena, ha admès que hi ha una intencionalitat política al darrere del projecte de llei, però ha subratllat que la realitat lingüística no canvia en funció del nom. "Tots estem d'acord que el català també el parlen a la Franja i com li vulgui dir és irrellevant", ha assegurat. Pel que fa a la portaveu d'ICV-EUiA al Parlament, Dolors Camats, ha afirmat que la decisió del govern aragonès està "fora de lloc". El diputat de la CUP Quim Arrufat ha carregat contra la decisió del govern aragonès, acusant-lo de "reduir a una tribu folklòrica els catalanoparlants".
Millo i Cañas, també
Pel que fa al PP de Catalunya, el portaveu del grup, Enric Millo, ha dit que és evident que el que es parla en aquell territori és català: "Per mi, el que es parla allà està molt clar. Tothom ho sap". Aquesta opinió la comparteix Ciutadans. El portaveu parlamentari de C's, Jordi Cañas, ha volgut ser molt clar a l'hora de rebutjar la decisió del govern aragonès. "Hi ha conceptes que han de ser definits pels filòlegs. I ningú filològicament té dubtes que l'idioma que es parla a la Franja és català", ha sentenciat.
Tot i això, Cañas ha comparat la situació de Catalunya amb la d'Aragó i s'ha queixat de la política lingüística que s'hi fa. "Desgraciadament vivim en un país on hi ha política lingüística. La patim a Catalunya i sembla que alguns la van iniciar i la continuen al govern d'Aragó.
L'opinió experta
D'altra banda, el director de l'àrea de llengua del Centre d'Estudis Ribagorçans i professor de la Universitat de Lleida, Ramon Sistac, ha afirmat a "El matí de Catalunya Ràdio" que el canvi de nom només busca anul·lar la personalitat del català.
Per això, Sistac ha afegit que la mesura és un despropòsit, i que busca despersonalitzar la llengua, tot i que ha insistit que la mesura no tindrà conseqüències reals.
Finalment, el professor també ha negat qualsevol imposició i ha explicat: "Actualment a les escoles de la Franja s'estudia català fora de l'horari normal i de manera voluntària. Una altra qüestió és que la immensa majoria de la població escolar, voluntàriament, en fa. Suposo que aquí és on pica i on cou."
