França i Espanya fan front comú per lluitar contra l'atur juvenil a Europa
El president espanyol i el francès han coincidit que cal actuar ràpidament i utilitzar els recursos de la UE per millorar la situació de l'atur juvenil a Europa. Hollande ha donat suport a les propostes que Rajoy portarà al pròxim Consell Europeu del mes de juny.
RedaccióActualitzat
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha clausurat aquest dimarts a París un fòrum en què els ministres d'Economia i Ocupació de França i Alemanya han debatut sobre el problema de l'atur juvenil a Europa. Aquesta és la primera de les tres jornades que es faran per intentar pactar un pla que pot incloure crèdits amb condicions especials per a les empreses que contractin joves a través del Banc Europeu d'Inversions. L'objectiu és mobilitzar 60.000 milions d'euros.
Després d'aquest acte, Rajoy s'ha reunit al palau de l'Elisi amb el seu homòleg francès, François Hollande, que li ha transmès el seu suport per portar al Consell Europeu del juny un paquet de propostes contra l'atur juvenil.
La primera és la creació d'un mecanisme temporal perquè les bonificacions en les cotitzacions socials per a la contractació de joves, que suposen una pèrdua d'ingressos de l'Estat, no computin per al compliment de l'objectiu de dèficit. Segons fonts de l'executiu, aquestes bonificacions podrien costar a l'executiu entre 2.500 i 3.000 milions d'euros.
A més, Rajoy proposa la utilització accelerada dels recursos que ha posat sobre la taula la UE per facilitar la contractació de los joves. Un exemple és el fons creat al febrer per als pròxims set anys, que està dotat amb 6.000 milions d'euros.
A la roda de premsa que han fet tots dos dirigents després de la trobada, el president francès ha dit que espera poder tancar més mesures contra l'atur juvenil a la reunió convocada per la cancellera Angela Merkel a Berlín el 3 de juliol amb els ministres de Treball de la Unió. "França i Alemanya podem avançar junts", ha afegit François Hollande abans de donar suport també a la proposta de Rajoy de mobilitzar tots els fons que es puguin del Banc Europeu d'Inversions (BEI) per a les petites i mitjanes empreses (pimes).
El president espanyol ha avançat que demanarà al BEI que tripliqui el seu volum anual de finançament per a aquestes empreses, passant dels 10.000 als 30.000 milions d'euros. Rajoy ha exposat també la necessitat de desenvolupar un programa d'ajuda al comerç per permetre l'accés de les empreses europees als processos de licitació internacionals i facilitar el crèdit a l'exportació.
"No hi ha temps a perdre. Europa ha sortit de la crisi financera i ara ha de sortir de la crisi", ha remarcat el president francès.
Més flexibilitat i "minijobs"
En el debat entre els ministres, la ministra alemanya d'Ocupació ha apostat per dedicar a la lluita contra l'atur juvenil a la UE 16.000 milions d'euros d'ajuts europeus ja adjudicats als estats membres, però que encara no s'han fet servir. Von der Leyden ha defensat el model alemany de flexibilitzar el mercat laboral i fomentar els "minijobs" perquè "moltes persones que estaven a l'atur des de fa molt de temps han trobat feina". També ha demanat una implicació més gran del sector privat i de les empreses de treball temporal.
Per la seva banda, el ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble ha demanat seguir amb les reformes estructurals per millorar la competitivitat i facilitar que pugui haver-hi més empreses competitives. Schäuble, que opina que cal anar de pressa, ha dit que seguiran amb mesures bilaterals amb Espanya, Portugal i Grècia perquè "els procediments europeus triguen molt".
Segons va anunciar la ministra alemanya d'Ocupació, després d'aquesta trobada de París se'n farà una altra a Madrid i una tercera a Alemanya. L'objectiu és que aquest pla s'aprovi a la cimera de la Unió Europea de finals de juny a Brussel·les.
Després d'aquest acte, Rajoy s'ha reunit al palau de l'Elisi amb el seu homòleg francès, François Hollande, que li ha transmès el seu suport per portar al Consell Europeu del juny un paquet de propostes contra l'atur juvenil.
La primera és la creació d'un mecanisme temporal perquè les bonificacions en les cotitzacions socials per a la contractació de joves, que suposen una pèrdua d'ingressos de l'Estat, no computin per al compliment de l'objectiu de dèficit. Segons fonts de l'executiu, aquestes bonificacions podrien costar a l'executiu entre 2.500 i 3.000 milions d'euros.
A més, Rajoy proposa la utilització accelerada dels recursos que ha posat sobre la taula la UE per facilitar la contractació de los joves. Un exemple és el fons creat al febrer per als pròxims set anys, que està dotat amb 6.000 milions d'euros.
A la roda de premsa que han fet tots dos dirigents després de la trobada, el president francès ha dit que espera poder tancar més mesures contra l'atur juvenil a la reunió convocada per la cancellera Angela Merkel a Berlín el 3 de juliol amb els ministres de Treball de la Unió. "França i Alemanya podem avançar junts", ha afegit François Hollande abans de donar suport també a la proposta de Rajoy de mobilitzar tots els fons que es puguin del Banc Europeu d'Inversions (BEI) per a les petites i mitjanes empreses (pimes).
El president espanyol ha avançat que demanarà al BEI que tripliqui el seu volum anual de finançament per a aquestes empreses, passant dels 10.000 als 30.000 milions d'euros. Rajoy ha exposat també la necessitat de desenvolupar un programa d'ajuda al comerç per permetre l'accés de les empreses europees als processos de licitació internacionals i facilitar el crèdit a l'exportació.
"No hi ha temps a perdre. Europa ha sortit de la crisi financera i ara ha de sortir de la crisi", ha remarcat el president francès.
Més flexibilitat i "minijobs"
En el debat entre els ministres, la ministra alemanya d'Ocupació ha apostat per dedicar a la lluita contra l'atur juvenil a la UE 16.000 milions d'euros d'ajuts europeus ja adjudicats als estats membres, però que encara no s'han fet servir. Von der Leyden ha defensat el model alemany de flexibilitzar el mercat laboral i fomentar els "minijobs" perquè "moltes persones que estaven a l'atur des de fa molt de temps han trobat feina". També ha demanat una implicació més gran del sector privat i de les empreses de treball temporal.
Per la seva banda, el ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble ha demanat seguir amb les reformes estructurals per millorar la competitivitat i facilitar que pugui haver-hi més empreses competitives. Schäuble, que opina que cal anar de pressa, ha dit que seguiran amb mesures bilaterals amb Espanya, Portugal i Grècia perquè "els procediments europeus triguen molt".
Segons va anunciar la ministra alemanya d'Ocupació, després d'aquesta trobada de París se'n farà una altra a Madrid i una tercera a Alemanya. L'objectiu és que aquest pla s'aprovi a la cimera de la Unió Europea de finals de juny a Brussel·les.
