El jutge imputa a Bárcenas i la seva dona tres delictes més: estafa processal, falsedat documental i blanqueig de capitals
L'extresorer del PP i la seva dona, Rosalía Iglesias, hauran de tornar a declarar a l'Audiència Nacional el 27 de juny per la presumpta simulació de la venda d'uns quadres per blanquejar diners. En concret, el jutge Ruz els imputa ara pels delictes de falsedat documental, estafa processal en grau de temptativa i un nou delicte de blanqueig de capitals.
RedaccióActualitzat
El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz ha citat de nou a declarar el 27 de juny l'extresorer del PP Luis Bárcenas i la seva dona, Rosalía Iglesias, després d'imputar-los nous delictes en la causa principal del "cas Gürtel". En concret, falsedat documental, estafa processal en grau de temptativa i blanqueig de capitals.
Ruz ha adoptat aquesta decisió en un acte a petició de la Fiscalia Anticorrupció, basant-se en un informe de l'Agència Tributària i en la declaració de la pintora argentina Isabel Mackinlay, que va admetre haver accedit a firmar uns contractes en què apareixia com a intermediària d'una venda fictícia de quadres de la dona de Bárcenas.
El jutge considera que l'extresorer i la seva dona van intentar "induir a error" el jutjat aportant contractes de compravenda de quadres que no reflectirien operacions reals, ja que les dates hi apareixen alterades i figura una firma de Mackinlay que aquesta no va reconèixer en la seva declaració com a testimoni davant Ruz la passada setmana, cosa que ha provocat que el jutge els imputi un delicte d'estafa processal.
L'informe d'Hisenda xifra en 222.112,58 euros la quantitat defraudada pel matrimoni en l'exercici del 2006, que derivaria d'"un guany de patrimoni no justificat" de 500.000 euros, que va ser ingressada en el compte d'Iglesias a Caja Madrid i que apareixia en la declaració de la renda "com a transmissió d'element patrimonial no subjecte a tributació a l'antiguitat del bé".
El matrimoni va justificar aquest ingrés per la venda d'uns quadres propietat d'Iglesias, però Mackinley va manifestar que, a canvi de 1.500 dòlars, es va prestar a figurar com a intermediària en la compravenda fictícia de quadres.
El 2004, en la seva declaració conjunta d'IRPF, el matrimoni va consignar una operació similar, en què atribuïa un guany patrimonial de 270.000 euros a la venda d'un quadre propietat d'Iglesias. Segons el jutge, els contractes aportats pel matrimoni, un d'ells referit a un suposat contracte de mediació subscrit a Madrid el 15 de novembre del 2004 entre Iglesias i Mackinley i un altre de compravenda, signat el 19 de gener de 2006 entre les mateixes parts, "no reflectirien operacions reals". Per això creu que aquests contractes es van introduir en el procediment "per tal d'induir a error els òrgans jurisdiccionals i obtenir l'arxiu de la causa respecte del delicte fiscal investigat".
A Bárcenas, el jutge ja li havia imputat el delicte de blanqueig i ara "els importants ingressos en efectiu efectuats tant en comptes espanyols com suïssos confirmarien la possible comissió d'un nou delicte de blanqueig". Possibilitat que s'estén també "respecte de la seva dona", atès que en el seu compte a Caja Madrid "s'efectuen importants ingressos en efectiu que pretenen justificar com a plusvàlues generades en transmissions d'obres d'art".
A tot això s'afegeix "el coneixement que tindria la imputada dels fons dipositats a Suïssa a nom del seu marit", segons es desprèn de la documentació remesa per les autoritats helvètiques. Fonamentalment, els documents de l'obertura de dos comptes al Dresdner Bank, al juliol del 1994 i a l'agost del 2001, respectivament, en els quals figuren els passaports de Bárcenas i la seva dona.
En aquest primer compte "es recullen múltiples i elevats ingressos en efectiu entre els anys 2000 a 2005 -per un import total de 4 milions d'euros- d'origen desconegut i la justificació davant els gestors suïssos era, en nombroses ocasions, la compravenda d'obres d'art". Entre aquests moviments destaquen tres ingressos d'efectiu que sumen 204.043,61 euros i en el segon compte, en què Iglesias apareixia com a apoderada, figuren 28 ingressos en efectiu que sumen 3.783.728,63 euros.
Aquestes dades, destaca l'acte, "vénen a qüestionar" la versió que va donar Bárcenas a Ruz en la declaració del passat 25 de febrer, negant que la seva dona tingués coneixement dels seus comptes a Suïssa. En aquesta mateixa resolució, el jutge acorda demanar un informe a la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) sobre els viatges que hagués fet Bárcenas a l'Argentina des de l'1 de gener del 2006.
Ruz ha adoptat aquesta decisió en un acte a petició de la Fiscalia Anticorrupció, basant-se en un informe de l'Agència Tributària i en la declaració de la pintora argentina Isabel Mackinlay, que va admetre haver accedit a firmar uns contractes en què apareixia com a intermediària d'una venda fictícia de quadres de la dona de Bárcenas.
El jutge considera que l'extresorer i la seva dona van intentar "induir a error" el jutjat aportant contractes de compravenda de quadres que no reflectirien operacions reals, ja que les dates hi apareixen alterades i figura una firma de Mackinlay que aquesta no va reconèixer en la seva declaració com a testimoni davant Ruz la passada setmana, cosa que ha provocat que el jutge els imputi un delicte d'estafa processal.
L'informe d'Hisenda xifra en 222.112,58 euros la quantitat defraudada pel matrimoni en l'exercici del 2006, que derivaria d'"un guany de patrimoni no justificat" de 500.000 euros, que va ser ingressada en el compte d'Iglesias a Caja Madrid i que apareixia en la declaració de la renda "com a transmissió d'element patrimonial no subjecte a tributació a l'antiguitat del bé".
El matrimoni va justificar aquest ingrés per la venda d'uns quadres propietat d'Iglesias, però Mackinley va manifestar que, a canvi de 1.500 dòlars, es va prestar a figurar com a intermediària en la compravenda fictícia de quadres.
El 2004, en la seva declaració conjunta d'IRPF, el matrimoni va consignar una operació similar, en què atribuïa un guany patrimonial de 270.000 euros a la venda d'un quadre propietat d'Iglesias. Segons el jutge, els contractes aportats pel matrimoni, un d'ells referit a un suposat contracte de mediació subscrit a Madrid el 15 de novembre del 2004 entre Iglesias i Mackinley i un altre de compravenda, signat el 19 de gener de 2006 entre les mateixes parts, "no reflectirien operacions reals". Per això creu que aquests contractes es van introduir en el procediment "per tal d'induir a error els òrgans jurisdiccionals i obtenir l'arxiu de la causa respecte del delicte fiscal investigat".
A Bárcenas, el jutge ja li havia imputat el delicte de blanqueig i ara "els importants ingressos en efectiu efectuats tant en comptes espanyols com suïssos confirmarien la possible comissió d'un nou delicte de blanqueig". Possibilitat que s'estén també "respecte de la seva dona", atès que en el seu compte a Caja Madrid "s'efectuen importants ingressos en efectiu que pretenen justificar com a plusvàlues generades en transmissions d'obres d'art".
A tot això s'afegeix "el coneixement que tindria la imputada dels fons dipositats a Suïssa a nom del seu marit", segons es desprèn de la documentació remesa per les autoritats helvètiques. Fonamentalment, els documents de l'obertura de dos comptes al Dresdner Bank, al juliol del 1994 i a l'agost del 2001, respectivament, en els quals figuren els passaports de Bárcenas i la seva dona.
En aquest primer compte "es recullen múltiples i elevats ingressos en efectiu entre els anys 2000 a 2005 -per un import total de 4 milions d'euros- d'origen desconegut i la justificació davant els gestors suïssos era, en nombroses ocasions, la compravenda d'obres d'art". Entre aquests moviments destaquen tres ingressos d'efectiu que sumen 204.043,61 euros i en el segon compte, en què Iglesias apareixia com a apoderada, figuren 28 ingressos en efectiu que sumen 3.783.728,63 euros.
Aquestes dades, destaca l'acte, "vénen a qüestionar" la versió que va donar Bárcenas a Ruz en la declaració del passat 25 de febrer, negant que la seva dona tingués coneixement dels seus comptes a Suïssa. En aquesta mateixa resolució, el jutge acorda demanar un informe a la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) sobre els viatges que hagués fet Bárcenas a l'Argentina des de l'1 de gener del 2006.
