Mohamed Mursi: de professor d'origen rural a president d'Egipte
Mursi va vincular-se des de molt jove als Germans Musulmans. La seva carrera professional com a professor d'enginyeria a la universitat va anar en paral·lel a la seva ascensió dins del partit. El juny del 2012, es va convertir en el primer president d'Egipte escollit democràticament. Un any després, igual que a Mubarak, les manifestacions a la plaça Tahrir l'han fet fora.
RedaccióActualitzat
Un home religiós que va fer bandera de les seves arrels rurals per connectar amb els ciutadans. Així es va presentar Mohamed Mursi a les eleccions que el van portar a convertir-se en el primer president egipci escollit democràticament. Mursi va néixer fa 62 anys al delta del Nil. Enginyer de professió, va ingressar als Germans Musulmans amb 28 anys i va iniciar la seva tasca al departament religiós. Va anar escalant posicions fins a convertir-se, el 1995, en membre del Consell Consultiu, el màxim òrgan de decisió de la formació.
Paral·lelament, feia també carrera a la universitat. Entre el 1985 i el 2010 va ser cap del departament d'Enginyeria de la Universitat de Zagazig, on va tornar després d'haver treballat durant tres anys com a professor a Califòrnia.
Va ser diputat durant 10 anys, fins al 2005, quan va perdre el seu escó. Va continuar la seva militància contra Mubarak i va ser empresonat durant sis mesos per donar suport a les manifestacions dels jutges reformistes que van denunciar frau als comicis del 2010, eleccions que va guanyar Hosni Mubarak amb una aclaparadora majoria.
Durant la revolta que va enderrocar Mubarak, Mursi va tornar a ser empresonat, però va aconseguir escapar-se dos dies després pel caos i la fugida dels vigilants. La seva victòria electoral en els primers comicis democràtics del país, al juny del 2012, van aixecar reticències entre els sectors més oposats a l'islamisme i també entre la minoria cristiana.
La seva decisió d'apartar la cúpula militar que va gestionar el país després de la caiguda de Mubarak va ser molt ben rebuda. Però l'aprovació va durar poc. Sense avenços en les seves promeses electorals, la desconfiança que li guardava bona part de la població va esclatar el 22 de novembre. Va ser quan Mursi va blindar els seus poders davant la justícia fins a l'entrada en vigor de la nova Constitució. Això va provocar multitudinàries protestes i el qualificatiu per al president del "nou faraó".
Alguna cosa va canviar a partir d'aquell dia. El seu govern ha estat incapaç de recuperar la confiança perduda d'una part de la població i de l'oposició. En els últims mesos la divisió social s'ha aguditzat per a situació econòmica que viu el país, molt malmesa per la caiguda del turisme i la inversió estrangera.
Des de diumenge s'han repetit les manifestacions per exigir la dimissió de Mursi i la convocatòria d'eleccions anticipades. L'ultimàtum de les forces armades ho ha precipitat tot. En un discurs a la televisió, Mursi va intentar defensar la seva legitimitat sense èxit. Els militars han propiciat un cop d'estat i la instauració d'un govern de tecnòcrates. Mursi ha deixat de ser l'home rural que presidia la terra dels faraons.
Paral·lelament, feia també carrera a la universitat. Entre el 1985 i el 2010 va ser cap del departament d'Enginyeria de la Universitat de Zagazig, on va tornar després d'haver treballat durant tres anys com a professor a Califòrnia.
Va ser diputat durant 10 anys, fins al 2005, quan va perdre el seu escó. Va continuar la seva militància contra Mubarak i va ser empresonat durant sis mesos per donar suport a les manifestacions dels jutges reformistes que van denunciar frau als comicis del 2010, eleccions que va guanyar Hosni Mubarak amb una aclaparadora majoria.
Durant la revolta que va enderrocar Mubarak, Mursi va tornar a ser empresonat, però va aconseguir escapar-se dos dies després pel caos i la fugida dels vigilants. La seva victòria electoral en els primers comicis democràtics del país, al juny del 2012, van aixecar reticències entre els sectors més oposats a l'islamisme i també entre la minoria cristiana.
La seva decisió d'apartar la cúpula militar que va gestionar el país després de la caiguda de Mubarak va ser molt ben rebuda. Però l'aprovació va durar poc. Sense avenços en les seves promeses electorals, la desconfiança que li guardava bona part de la població va esclatar el 22 de novembre. Va ser quan Mursi va blindar els seus poders davant la justícia fins a l'entrada en vigor de la nova Constitució. Això va provocar multitudinàries protestes i el qualificatiu per al president del "nou faraó".
Alguna cosa va canviar a partir d'aquell dia. El seu govern ha estat incapaç de recuperar la confiança perduda d'una part de la població i de l'oposició. En els últims mesos la divisió social s'ha aguditzat per a situació econòmica que viu el país, molt malmesa per la caiguda del turisme i la inversió estrangera.
Des de diumenge s'han repetit les manifestacions per exigir la dimissió de Mursi i la convocatòria d'eleccions anticipades. L'ultimàtum de les forces armades ho ha precipitat tot. En un discurs a la televisió, Mursi va intentar defensar la seva legitimitat sense èxit. Els militars han propiciat un cop d'estat i la instauració d'un govern de tecnòcrates. Mursi ha deixat de ser l'home rural que presidia la terra dels faraons.
