Egipte nomena com a nou president interí el cap del Tribunal Constitucional
El cap del Tribunal Constitucional, Adli Mansur, ha jurat el càrrec com a president interí del país. Mentrestant, l'exèrcit ha detingut per ordre de la fiscalia el guia espiritual dels Germans Musulmans, el moviment islamista del president derrocat pel cop d'estat, Mohamed Mursi. Hi ha ordre de detenció contra 300 membres d'aquest grup.
RedaccióActualitzat
Egipte ja té nou president. El cap del Tribunal Constitucional, Adli Mansur, ha jurat el càrrec aquest dijous al matí al Caire com a president interí del país. Ho ha fet l'endemà que l'exèrcit va tirar endavant un cop d'estat que va derrocar el president Mohamed Mursi, un cop va expirar l'ultimàtum de 48 hores que li havia donat. Els militars van prendre la iniciativa de les massives protestes del poble egipci, que demanava des de feia dies la seva dimissió.
Mansur ha jurat el càrrec davant l'Assemblea General del Tribunal Constitucional, la instància judicial que ell presidia tot just des del 30 de juny, un cop jubilat el seu predecessor. El nou cap de l'Estat ha dit que assumeix el poder "amb gran honor durant un període interí" fins a la celebració de les eleccions presidencials "en un futur pròxim", segons el que s'ha establert al full de ruta. El procés dels comicis l'haurà de convocar i supervisar ell mateix.
Mansur ha rebut l'ovació més gran dels assistents a l'acte quan ha agraït el paper de les forces armades en la crisi, "que són la consciència d'aquesta nació i la fortalesa per protegir-la", i ha conclòs que "la revolució del 30 de juny ha corregit" la que va derrocar Mubarak després de considerar que va ser aleshores, amb les massives manifestacions de protesta del 25 de gener del 2011, quan es va produir "la reunificació del poble egipci sense divisions".
Un president de perfil baix
Es considera que el baix perfil públic de Mansur pot ser clau per reconciliar els seguidors del president deposat, l'islamista Mursi, i l'oposició laica.
Adli Mansur, de 67 anys, ocupava el càrrec de president del Tribunal Constitucional des de feia només dos dies, tot i que n'havia estat el número dos durant vint anys. La cúpula de la màxima instància judicial li ha servit de trampolí per convertir-se en cap d'estat provisional. No és el primer país on passa després d'un cop d'estat.
Fins fa uns dies, ningú a la plaça Tahrir l'hauria reconegut. Un col·lega d'ofici d'Adli Mansur l'ha definit com un home tranquil que prendrà decisions equilibrades i respectarà la voluntat del poble. Però, tenint en compte les poques dades biogràfiques i el paper secundari que ha tingut fins ara, el seu mandat és una incògnita.
Mursi, retingut i el líder dels Germans Musulmans, detingut
D'altra banda, l'exèrcit manté retingut Mursi en unes instal·lacions militars a la capital d'Egipte. Tot i que oficialment és en parador desconegut, una font dels Germans Musulmans ha dit que ha estat separat de l'equip presidencial i traslladat al Ministeri de Defensa.
Amb Mursi confinat, la fiscalia egípcia ha ordenat la detenció del guia espiritual dels Germans Musulmans, grup islamista col·laborador del govern de Mursi, i el seu número dos. El líder, Mohamed Badie, ha quedat detingut aquest dijous a la tarda acusat d'instigar l'assassinat de manifestants pacífics contraris a Mursi.
L'exèrcit d'Egipte ha dictat ordres d'arrest contra 300 membres de Germans Musulmans. Les ordres d'arrest s'han dictat després de consumar-se l'aixecament militar. Des de la seva pàgina web, el moviment islamista ha rebutjat el "cop d'estat contra el president elegit i la voluntat del poble" i han advertit que no faran "cap tracte" amb les noves autoritats.
Mentrestant, els carrers de les ciutats tornen a poc a poc a la normalitat després que, ahir, la plaça Tahrir, epicentre de les manifestacions dels últims dies, es va tornar a omplir amb famílies senceres celebrant la caiguda del president. Els aldarulls de la nit, però, van acabar amb una desena de morts.
El full de ruta pactat
L'acord per fer fora Mursi del poder ha comportat la suspensió de la Constitució i s'ha optat per donar el poder al Tribunal Constitucional. El full de ruta pactat pels militars i els líders de l'oposició, juntament amb les institucions religioses i els joves per treure Egipte de la crisi, passa per nomenar un govern interí tecnòcrata que pugui mantenir unides les faccions que han promogut la transició, un instrument per arribar a unes eleccions que escullin el segon president després de l'etapa Mubarak. La població té confiança en l'exèrcit i per això opta per parlar de cop d'estat popular en comptes de militar.
Reaccions al cop d'estat
Un dels primers mandataris que han reaccionat després de la caiguda de l'islamista Mohamed Mursi ha estat el rei de l'Aràbia Saudita, que ha felicitat l'exèrcit per la decisió.
En canvi, la Unió Europea i l'ONU veuen amb preocupació els esdeveniments a Egipte i insten a recuperar el procés democràtic. El secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, s'ha mostrat preocupat per la "interferència militar" i Washington es planteja suprimir l'ajuda milionària anual que hi envia.
No obstant això, Barack Obama, que ha demanat el retorn d'un govern civil i ha sol·licitat a totes les parts actuar sense violència, ha evitat parlar de "cop d'estat", cosa que implicaria la supressió per part de la comissió del Senat de l'ajuda d'1,3 bilions anuals que ha donat als militars després de la caiguda de Mubarak. Mentrestant, Washington ha ordenat evacuar el seu personal a Egipte.
Mansur ha jurat el càrrec davant l'Assemblea General del Tribunal Constitucional, la instància judicial que ell presidia tot just des del 30 de juny, un cop jubilat el seu predecessor. El nou cap de l'Estat ha dit que assumeix el poder "amb gran honor durant un període interí" fins a la celebració de les eleccions presidencials "en un futur pròxim", segons el que s'ha establert al full de ruta. El procés dels comicis l'haurà de convocar i supervisar ell mateix.
Mansur ha rebut l'ovació més gran dels assistents a l'acte quan ha agraït el paper de les forces armades en la crisi, "que són la consciència d'aquesta nació i la fortalesa per protegir-la", i ha conclòs que "la revolució del 30 de juny ha corregit" la que va derrocar Mubarak després de considerar que va ser aleshores, amb les massives manifestacions de protesta del 25 de gener del 2011, quan es va produir "la reunificació del poble egipci sense divisions".
Un president de perfil baix
Es considera que el baix perfil públic de Mansur pot ser clau per reconciliar els seguidors del president deposat, l'islamista Mursi, i l'oposició laica.
Adli Mansur, de 67 anys, ocupava el càrrec de president del Tribunal Constitucional des de feia només dos dies, tot i que n'havia estat el número dos durant vint anys. La cúpula de la màxima instància judicial li ha servit de trampolí per convertir-se en cap d'estat provisional. No és el primer país on passa després d'un cop d'estat.
Fins fa uns dies, ningú a la plaça Tahrir l'hauria reconegut. Un col·lega d'ofici d'Adli Mansur l'ha definit com un home tranquil que prendrà decisions equilibrades i respectarà la voluntat del poble. Però, tenint en compte les poques dades biogràfiques i el paper secundari que ha tingut fins ara, el seu mandat és una incògnita.
Mursi, retingut i el líder dels Germans Musulmans, detingut
D'altra banda, l'exèrcit manté retingut Mursi en unes instal·lacions militars a la capital d'Egipte. Tot i que oficialment és en parador desconegut, una font dels Germans Musulmans ha dit que ha estat separat de l'equip presidencial i traslladat al Ministeri de Defensa.
Amb Mursi confinat, la fiscalia egípcia ha ordenat la detenció del guia espiritual dels Germans Musulmans, grup islamista col·laborador del govern de Mursi, i el seu número dos. El líder, Mohamed Badie, ha quedat detingut aquest dijous a la tarda acusat d'instigar l'assassinat de manifestants pacífics contraris a Mursi.
L'exèrcit d'Egipte ha dictat ordres d'arrest contra 300 membres de Germans Musulmans. Les ordres d'arrest s'han dictat després de consumar-se l'aixecament militar. Des de la seva pàgina web, el moviment islamista ha rebutjat el "cop d'estat contra el president elegit i la voluntat del poble" i han advertit que no faran "cap tracte" amb les noves autoritats.
Mentrestant, els carrers de les ciutats tornen a poc a poc a la normalitat després que, ahir, la plaça Tahrir, epicentre de les manifestacions dels últims dies, es va tornar a omplir amb famílies senceres celebrant la caiguda del president. Els aldarulls de la nit, però, van acabar amb una desena de morts.
El full de ruta pactat
L'acord per fer fora Mursi del poder ha comportat la suspensió de la Constitució i s'ha optat per donar el poder al Tribunal Constitucional. El full de ruta pactat pels militars i els líders de l'oposició, juntament amb les institucions religioses i els joves per treure Egipte de la crisi, passa per nomenar un govern interí tecnòcrata que pugui mantenir unides les faccions que han promogut la transició, un instrument per arribar a unes eleccions que escullin el segon president després de l'etapa Mubarak. La població té confiança en l'exèrcit i per això opta per parlar de cop d'estat popular en comptes de militar.
Reaccions al cop d'estat
Un dels primers mandataris que han reaccionat després de la caiguda de l'islamista Mohamed Mursi ha estat el rei de l'Aràbia Saudita, que ha felicitat l'exèrcit per la decisió.
En canvi, la Unió Europea i l'ONU veuen amb preocupació els esdeveniments a Egipte i insten a recuperar el procés democràtic. El secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, s'ha mostrat preocupat per la "interferència militar" i Washington es planteja suprimir l'ajuda milionària anual que hi envia.
No obstant això, Barack Obama, que ha demanat el retorn d'un govern civil i ha sol·licitat a totes les parts actuar sense violència, ha evitat parlar de "cop d'estat", cosa que implicaria la supressió per part de la comissió del Senat de l'ajuda d'1,3 bilions anuals que ha donat als militars després de la caiguda de Mubarak. Mentrestant, Washington ha ordenat evacuar el seu personal a Egipte.
