Què és i com es fa un projecte de micromecenatge?
Verkami ha guanyat en la categoria e-Culture&Tourism dels World Summit Awards, uns guardons promoguts per les Nacions Unides que premien l'excel·lència dels productes digitals per millorar la societat del coneixement. Però, què és i com es fa un projecte de micromecenatge?
Què és un projecte de micromecenatge?
Segons la Viquipèdia, el micromecenatge descriu la cooperació, atenció i confiança col·lectiva de persones que treballen conjuntament i inverteixen diners en altres recursos junts, normalment per internet, per donar suport als esforços iniciats per altra gent o organitzacions. El finançament en massa es du a terme amb diversos objectius, des d'ajuda humanitària, periodisme ciutadà, artistes que busquen suport dels seus admiradors, campanyes electorals o recursos per una "start-up", una empresa de creació recent que es troba en fase de desenvolupament de producte i obertura de mercats.
Com es fa?
El micromecenatge és un sistema que es basa en "donacions", que són en realitat inversions ja que al darrere acostuma a haver-hi una "compensació" econòmica, en el cas que es puguin generar beneficis o participacions de l'empresa, o, la més habitual, simbòlica, que atrau els mecenes per la compensació proposada.
Un exemple d'aquest retorn no monetari sovint l'ofereixen artistes que donen l'opció de posar el nom dels micromecenes als agraïments d'un disc, pel·lícula o exposició, regalen entrades o ofereixen privilegis com assistir a l'enregistrament d'una cançó o a una sessió de rodatge a canvi d'una aportació elevada. Els projectes que recorren a l'emoció solen tenir més èxit.
Normalment es fa una escala de quantitats portades i en funció de l'import s'obtenen unes compensacions o unes altres.
L'emprenedor que vulgui usar el finançament en massa normalment fa ús de les comunitats virtuals per sol·licitar donacions de petites quantitats de diners. Segons consta a la web de Verkami, els creadors mantenen tots els drets sobre les seves obres, i ofereixen als mecenes que els ajuden a finançar els seus projectes recompenses en forma de creacions i productes exclusius, experiències úniques, edicions limitades, marxandatge, accés a descàrregues, etc.
Hi ha moltes opcions, entre les quals les que tenen els seus precedents en el patronatge artístic i les activitats normals de recaptació de diners per la caritat.
Un altre enfocament és recórrer a la clàssica esponsorització, que el nom de la persona o a marca que posa els diners sigui visible.
La sol·licitud també pot consistir en un préstec, microfinançament, o en algun tipus d'inversió en capital social
Quines condicions cal complir?
Normalment, els projectes han de ser acceptats pels administradors de les empreses de micromecenatge que demanen creadors responsables, amb projectes de qualitat i amb ganes de tirar-los endavant. No tot s'hi val. Si el projecte és acceptat, es publica, es publicita i s'esperen els resultats. L'emprenedor es compromet a tirar endavant el projecte específic i a no usar les quantitats recaptades per altres finalitats.
Si s'assoleix la quantitat demanada en el temps previst, el projecte es tirarà endavant. Si no, l'emprenedor no es quedarà amb la part de diners que ja s'hagin aportat sinó que aquests es retornaran als inversors o mecenes. Si se supera la quantitat demanada, aquesta es lliurarà a l'autor del projecte íntegrament un cop descomptades les comissions de l'empresa de micromecenatge i els impostos.
Val a dir que fer un projecte de micromecenatge és també una bona manera de copsar l'interès de la proposta per part del públic al qual anirà dirigit el producte o el servei.
Marc legal
La llei espanyola de mecenatge de 1994 modificada l'any 2002 no està feta a la mida d'impulsar el finançament de masses. No hi ha avantatges fiscals per als donants i ja que no es preveu el micromecenatge, ja que es considera una acció de compravenda, l'artista o emprenedor que rep el suport ha de pagar el 21% corresponent a l'IVA. Al Parlament Europeu no s'ha legislat a favor d'aquest finançament que es mou amb el suport de molta gent sense afany de lucre.
Una legislació favorable impulsaria l'economia de les petites i mitjanes empreses i les iniciatives socials.
Garanties legals
La majoria de les plataformes de finançament contenen un mecanisme de seguretat que fa que si l'objectiu econòmic del projecte no s'assoleix en el termini requerit les donacions es retornen als donants.
En el cas de Verkami, només els projectes que en el termini de 40 dies arribin com a mínim al 100% del seu objectiu de finançament rebran els diners aportats pels seus mecenes. En cas contrari, les quantitats que els mecenes s'han compromès a aportar no es faran efectives i el projecte no rep el finançament. Verkami cobra pels seus serveis un 5% del que recapti el projecte i només en cas que aquest aconsegueixi el finançament.
Hi ha altres plataformes com micropatronage que utilitzen un sistema en què el públic dóna suport directament a la tasca dels altres fent donacions a través d'internet. El terme va ser popularitzat pel bloguer Jason Kotke, quan va renunciar al seu treball diari com a dissenyador web i va començar a viure dels seus blogs finançats gràcies a les donacions dels seus lectors.
Micromecenatge català
Les plataformes de micromecenatge catalanes més importants són Verkami: orientada a projectes culturals; totSuma: plataforma de finançament col·lectiu per a projectes de país; Goteo: plataforma destinada a projectes pel bé comú; Projeggt: micromecenatge amb assessorament, i WorldCoo: micromecenatge per a projectes solidaris.
El "cas Verkami"
Verkami, que significa "amant de la creació" en esperanto, va néixer a Mataró el desembre del 2010 per ajudar a tirar endavant projectes culturals a través del micromecenatge. En menys de 3 anys, han aconseguit el finançament que buscaven per a més de 1.400 projectes: un 75% dels projectes han acabat amb èxit.
Verkami ha creat una xarxa de més de 169.000 mecenes que han fet aportacions per valor de 6,7 milions d'euros a diferents projectes provinents de diferents països. Entre ells destaca la campanya de "crowfunding" més exitosa d'Europa: 350.000 per a la producció de "L'endemà", d'Isona Passola.
