La consulta serà el 9 de novembre amb una pregunta doble: "Vol que Catalunya esdevingui un Estat?" i, si és que sí, "Vol que sigui un Estat independent?"

La pregunta de la consulta serà "Vol que Catalunya esdevingui un Estat?" i, si és que sí, "Vol que aquest estat sigui independent? Serà, per tant, una pregunta doble que només admet com a resposta "sí" o "no". Aquestes són les paraules escollides per convocar el referèndum, que serà el 9 de novembre del 2014. Després d'intenses negociacions, i complint el mandat que establia que hi havia d'haver acord abans del 2014, els partits favorables al dret a decidir han estat capaços de pactar la data i la pregunta.

Artur Mas ha comparegut a les 14.05 hores, flanquejat per dirigents de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, per donar els detalls d'un acord que ha qualificat de "bo i ràpid" i que, segons ha remarcat, s'ha aconseguit en "dos dies". El president de la Generalitat ha destacat que la pregunta és "clara i concreta" perquè té "dos apartats que són molt clars". A més, ha considerat que aquesta fórmula permet que pugui votar tothom que vulgui un canvi d'estatus, tant si són partidaris de la independència com si no.

Aquest plantejament no era el que aconsellaven des del Consell Assessor per a la Transició Nacional, però els polítics que han acordat la frase han prioritzat que hi hagués la màxima unitat al voltant de la pregunta.

El president ha assegurat que la data del 9 de novembre ha estat l'escollida perquè era el dia que "millor convenia per a l'èxit d'aquest procés democràtic". Casualment, coincidirà amb el 25è aniversari de la caiguda del mur de Berlín.

El president ha subratllat el consens "amplíssim" (87 dels 135 diputats) que tenen la data i la pregunta i ha agraït l'esforç negociador als partits, però ha lamentat que el PSC no s'hagi sumat a l'acord. Mas ha demanat al govern espanyol que "faciliti que el poble de Catalunya, com passa en altres llocs de la UE, pugui expressar la seva opinió a les urnes", en referència clara a Escòcia i el Regne Unit.

Tal com ja se sabia, els partits han pactat també la manera com s'ha anunciat l'acord. Mas ha comparegut acompanyat dels altres dirigents, reunits a Palau des de mig matí. Francesc Homs, Ramon Espadaler, Jordi Turull i Joana Ortega, a la dreta; Oriol Junqueras, Joan Herrera, David Fernàndez, Marta Rovira i Joan Mena, a l'esquerra. Després de la seva intervenció, Mas s'ha retirat i, al cap d'uns minuts, han començat les compareixences dels diversos grups.

ERC ha destacat que no és la pregunta que el partit hauria volgut, però sí que inclou el que demanaven. ICV-EUiA ha elogiat que la pregunta sigui "clara i inclusiva", mentre que la CUP l'assumeix com a "màxim acord" al qual es podia arribar. I Unió no ha avançat quin serà el sentit del seu vot, però ha subratllat que la pregunta és "inclusiva".

A la tarda ha arribat la valoració del PSC, que ha opinat que la mesura està abocada al "fracàs" ; el PPC, que ha advertit que el govern espanyol no permetrà una consulta "il·legal i antidemocràtica"; i C's, que ha considerat "excloent" la pregunta i en "via morta" el procés.

Rebuig des de Madrid

La resposta de Mariano Rajoy ha estat que "no es farà la consulta" perquè és "il·legal" i està "fora de tota discussió i negociació. És el missatge que ha llançat en una roda de premsa a La Moncloa després de reunir-se amb el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy. Rajoy ha argumentat que la iniciativa "xoca amb el fonament mateix de la Constitució, que és la indissoluble unitat d'Espanya", però ha evitat pronunciar-se sobre si el seu executiu es planteja suspendre l'autonomia de Catalunya, per la via que preveu la Carta Magna.

Des del PSOE també han rebutjat el referèndum d'autodeterminació. El secretari general dels socialistes, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha acusat Mas de portar Catalunya a un "carreró sense sortida".