L'escriptora Care Santos s'ha endut el Ramon Llull per la novel·la "Desig de xocolata"

L'escriptora mataronina Care Santos s'endú amb la novel·la "Desig de xocolata" el Premi Ramon Llull, dotat amb 60.000 euros. El jurat del 34è premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes ha fet públic aquest dijous al vespre el seu veredicte al Palau de la Generalitat.

La novel·la és un recorregut per la tradició xocolatera de Barcelona i en tres moments històrics diferents, des del segle XVIII, fins el període olímpic, i amb què l'escriptora buscarà emocionar al lector tal com ja ha fet amb el jurat.

"Desig de xocolata" relata la història de tres dones d'èpoques diferents unides en el temps per la seva passió per la xocolata. Una vella xocolatera de porcellana que sobreviu el pas del temps i que passarà per les mans de les tres protagonistes és, de fet, l'únic nexe entre elles. D'aquesta manera l'autora ressegueix la tradició xocolatera de Barcelona, des del segle XVIII fins a l'actualitat, explicat amb voluntat d'emocionar i encomanar una passió que també és la seva.

"Desig de xocolata" és la història d'una xocolatera de porcellana blanca, des que es trenca, en l'actualitat, fins al moment de la seva fabricació. Aquest pretext enllaça els tres relats centrals de l'obra, tres dones amb vides prou allunyades entre sí, més enllà del gust per la xocolata. 

Care Santos va presentar la novel·la al guardó amb el fals nom 'Tres vides' i el pseudònim Oriol Pairot. D'aire costumista, l'obra arrenca en els nostres dies, coincidint amb la trencadissa de la preuada peça de porcellana. Sara, la protagonista d'aquesta primera història és una dona moderna, i "il·lustrada", en paraules de Santos, que és propietària d'una xocolateria. El relat contextual d'aquest període s'apropa a la Barcelona olímpica, des d'una visió no especialment positiva. 

A diferència de Sara, la segona dona protagonista no obté la xocolatera en un intercanvi comercial a l'ús sinó que la roba. Aquesta és Aurora, una noia de classe social baixa del segle XIX, filla d'una minyona d'una residència rica. Lògicament, l'única manera d'accedir a una peça de valor com aquella era, donada la seva condició social, mitjançant el furt. 

L'origen de tot plegat és el tercer personatge, Mariana, una jove del segle XVIII a la qual l'obsequien amb la famosa xocolatera. La de Mariana és la història d'una noia que aspira a alliberar-se de l'encorsetament a què la sotmeten els costums propis de l'època en tant que dona. 

Un viatge per la tradició xocolatera

A través de les tres històries el lector també viatja en el temps i viu l'evolució de la tradició xocolatera a Barcelona, una ciutat que passa per ser el bressol del consum d'aquest producte, la matèria primera del qual va entrar a Europa per la Península Ibèrica. Així, el llibre recorre els temps de l'elaboració més artesanal de la xocolata, al segle XVIII, pels mestres xocolaters com la casa Ameteller al segle XIX i fins a la sofisticació contemporània, en què l'elaboració ha esdevingut tot un art aplicat als postres dels millors restaurants i pastisseries de la ciutat. 

La xocolata uneix les protagonistes més enllà de la xocolatera. "Té a veure amb les seves passions, amb l'amor de la seva vida, amb alguna malifeta o amb algun regal especial", explica Santos sense voler revelar més detalls de la trama. 

Explica l'autora que en els seus llibres sempre prefereix parlar "de les petites gestes" quotidianes més que no pas de la gran història. Mitjançant la "microhistòria", afegeix, també es mostra la ciutat de Barcelona, la seva evolució i el pas de l'aristocràcia a la burgesia, de la industrialització a la modernitat, etc. 

"Em preocupa emocionar"

L'objectiu de Santos és, abans de tot, "emocionar". "És el que més em preocupa", confessa. Quan escriu una novel·la, sempre procura "explicar les coses de manera emocionant, i que faci disparar els batecs del cor" del lector. D'altra banda, també destaca el seu gust per explicar les històries dels objectes, en aquest cas la xocolatera de porcellana, i fer aflorar històries humanes "a través de les dels objectes". 

La xocolata? "Una excusa i una passió". La xocolata va associada a les grans passions de les vides, sentencia, des que som petits fins que som grans. I remata: "Un amic xocolater em va dir un dia que a 9 de cada 10 persones els agrada la xocolata, i que el desè menteix". 

Referent de la novel·la juvenil

Care Santos (Mataró, 1970) és periodista i escriptora. Va estudiar Dret però de seguida es va dedicar a l'escriptura, primer com a periodista en diversos mitjans com el 'Diari de Barcelona' i la revista 'Presència' d''El Punt Avui'.

Ha obtingut diversos premis literaris, com el Gran Angular, Ramon Muntar, Joaquim Ruyra i Protagonista Jove, amb les seves novel·les juvenils. A Planeta ha publicat les novel·les 'Habitacions tancades' i 'L'aire que respires". El mateix grup publicarà el proper mes de març 'Desig de xocolata' en català, i posteriorment es traduirà al castellà i al francès. 

El Premi Ramon Llull ha rebut en aquesta edició 57 originals. D'aquests, només quatre han estat finalistes mereixedors de la lectura a consciència per part del jurat. El guardó ha mantingut enguany la seva dotació, de 60.000 euros. El jurat està format per Antonie Caro, Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Gemma Lienas i Emili Rosales.