La Unió Europea anuncia mesures per pressionar Ianukóvitx a aturar l'ús de la força i espera que convoqui eleccions

Els ministres d'Afers Exteriors de la Unió Europea s'han reunit aquest dijous a la tarda amb un tema essencial sobre la taula: la crisi a Ucraïna. S'esperava que en aquesta trobada es concretessin les sancions amb què 24 hores abans Brussel·les amenaçava el president Víktor Ianukóvitx davant l'escalada de violència i la vulneració dels drets humans.

No en diuen sancions, sinó mesures. I els ministres les concreten en una declaració preveu retirar visats a membres del govern ucraïnès i bloqueig d'actius. Això podia incloure molt probablement material antiavalots, segons es desprèn d'alguns fragments d'aquest document.

"Davant el deteriorament de la situació, la UE ha decidit, de manera urgent, introduir mesures, inclosa la prohibició de visats i la congelació d'actius, contra els responsables de la violació de drets humans, la violència i l'ús excessiu de la força".

A aquestes actuacions, s'hi afegeix "un embargament d'armes" i de qualsevol material que pugui ser utilitzat "per a la repressió interna".

A la reunió de Brussel·les no hi eren els ministres d'Estrangers de Polònia, França i Alemanya, que han estat els designats per mediar amb Kíev per mirar de trobar una entesa. Al matí hi ha hagut la primera reunió amb el president Ianukóvitx i a la tarda ho han fet amb els líders de l'oposició.

En els diversos contactes del dia amb Ianukóvitx haurien obert una tímida via a la solució. Passaria pel compromís del president ucraïnès de convocar eleccions anticipades. Abans formaria un govern d'unitat per als propers dies. Aquesta solució l'ha feta pública el primer ministre polonès, Donald Tusk, tot ficant aigua al vi. Tusk ha admès que poques vegades els compromisos assumits per Kíev són presos en consideració.

D'aquestes trobades, no n'ha transcendit gaires detalls, però, constatant que els aldarulls continuen amb força al carrer, no sembla que s'hagi arribat a cap solució definitiva. Una altra pista que confirmaria aquesta conclusió és que els tres diplomàtics faran nit a Kíev i continuaran amb la seva exploració d'un diàleg que pugui encarrilar la fi de les hostilitats fratricides.

Aquest dimecres, la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, François Hollande, van reclamar actuar amb contundència contra el govern de Ianukóvitx, tot i que altres països, com Espanya i Itàlia, no hi estan d'acord.

Qui també té retrets per a Ianukóvitx és el govern dels Estats Units, que, a través d'un comunicat, li ha demanat que retiri els efectius policials del centre de la ciutat i respecti el dret de protesta pacífica. El mateix president Barack Obama ha instat el seu homòleg ucraïnès a caminar cap a un govern d'unitat, "encara que sigui temporal", que permeti organitzar unes eleccions lliures i obertes.

El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, diu que està "espantat" per l'ús d'armes de foc per part de la policia i manifestants a Ucraïna i ha exigit la fi immediata de la violència al país.