Milers de ciutadans descontents pel desgavell en les infraestructures es manifesten a Barcelona
Milers de persones, 200.000 segons la policia i 700.000 segons els organitzadors, han respost a la crida de la Plataforma pel Dret de Decidir amb el suport de 200 entitats més i han inundat el centre de Barcelona per protestar pel mal funcionament de les infraestructures. La cita, convocada arran del caos a Rodalies per l'arribada de l'AVE, ha provocat des de fa dies una forta controvèrsia política: els socialistes no hi han donat suport i sí els seus socis de govern, ERC i ICV-EUiA, així com la primera força de l'oposició, CiU. Els polítics, però, s'han quedat en un segon terme, deixant el protagonisme de la capçalera als representants de la societat civil i als membres de les entitats convocants.
El lema "Som una nació i diem prou. Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures" ha presidit la manifestació, que ha començat a fer els primers passos puntualment a les cinc de la tarda. L'afluència de gent ha estat tan gran, però, que més d'una hora després la plaça Catalunya continuava plena de gom a gom i totes aquestes persones encara no havien pogut arribar a Via Laietana.
Pancartes, senyeres, estelades i cares conegudes, però sobretot milers de persones anònimes d'arreu de Catalunya -segons els organitzadors, s'han mobilitzat fins a 300 autobusos provinents de diferents punts del país-, han omplert el centre de Barcelona en una marxa que ha transcorregut sense incidents i amb un marcat to festiu. La Plataforma pel Dret de Decidir ha estimat que hi han participat unes 700.000 persones. La sala conjunta dels diferents cossos de seguretat, en canvi, ha rebaixat aquesta xifra de mig milió i calcula que els manifestants eren uns 200.000.
El recorregut de la marxa, com no podia ser d'una altra manera tractant-se d'una protesta pel caos que s'ha viscut a Rodalies a causa de les obres de l'alta velocitat a l'entrada a Barcelona, ha anat d'una estació de ferrocarrils a una altra: des de la plaça de Catalunya fins a l'estació de França, passant per la plaça Urquinaona, la Via Laietana i el Pla de Palau.
Les reivindicacions
Fins a quatre vegades s'ha llegit el manifest de la protesta. La primera lectura s'ha fet sobre dos quarts de set del vespre i, en acabar, l'organització ha demanat als assistents que deixessin pas a la resta de ciutadans que intentaven arribar a l'estació de França però que no podien avançar a causa de la gran quantitat de gent que hi havia. Entre lectura i lectura, i presentats per l'humorista Toni Albà, han actuat Feliu Ventura, Francesc Ribera "Titot" i Gerard Quintana.
El manifest critica l'estat actual de les infraestructures ferroviàries i viàries de Catalunya, atribuït a la falta d'inversió dels successius governs d'Espanya, i el "menyspreu" de la ministra de Foment, Magdalena Álvarez. També recull una petició expressa perquè les xarxes de transport siguin traspassades a la Generalitat, perquè es publiquin les balances fiscals i perquè el govern català recapti i gestioni tots els impostos que paguen els catalans.
La protesta pel caos en què s'ha vist immers el servei de Rodalies de Renfe a causa de les obres de l'alta velocitat a l'Hospitalet ha coincidit amb el restabliment de les tres línies tallades el 20 d'octubre entre Gavà i Sants a causa de l'aparició de diversos esvorancs.
Diferents capçaleres
Unes 500 personalitats del món artístic, cultural i esportiu, entre les quals el filòsof Xavier Rubert de Ventós, l'historiador Manuel Cuyàs, l'escriptor Vicenç Villatoro, la cantant Núria Feliu o el president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, han encapçalat la marxa. En un segon bloc hi havia representants de les més de 200 entitats que han donat suport a la manifestació.
Finalment, representants dels partits polítics que han secundat la protesta, CiU, ERC i ICV-EUiA, per estricte ordre de representació parlamentària, han desfilat a la marxa, cadascun darrere la seva pròpia capçalera. Entre els líders que hi han participat hi figuren l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol i els números 1 i 2 de la coalició nacionalista, Artur Mas i Josep Antoni Duran Lleida; el vicepresident de la Generalitat i president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira; el conseller de Governació i secretari general d'aquest partit, Joan Puigcercós; el portaveu republicà, Joan Ridao; el portaveu d'ICV al Congrés, Joan Herrera; el coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles, i el conseller de Medi Ambient, Francesc Miralles. També l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall ha acudit a la manifestació i ha seguit la marxa fins al punt final barrejat entre els ciutadans assistents.
Aquesta manifestació no era la primera que organitza la Plataforma pel Dret de Decidir. Ja en va organitzar una altra el 18 de febrer del 2006, aquell cop, però, en protesta per les retallades de l'Estatut i el pacte Zapatero-Mas.
Pancartes, senyeres, estelades i cares conegudes, però sobretot milers de persones anònimes d'arreu de Catalunya -segons els organitzadors, s'han mobilitzat fins a 300 autobusos provinents de diferents punts del país-, han omplert el centre de Barcelona en una marxa que ha transcorregut sense incidents i amb un marcat to festiu. La Plataforma pel Dret de Decidir ha estimat que hi han participat unes 700.000 persones. La sala conjunta dels diferents cossos de seguretat, en canvi, ha rebaixat aquesta xifra de mig milió i calcula que els manifestants eren uns 200.000.
El recorregut de la marxa, com no podia ser d'una altra manera tractant-se d'una protesta pel caos que s'ha viscut a Rodalies a causa de les obres de l'alta velocitat a l'entrada a Barcelona, ha anat d'una estació de ferrocarrils a una altra: des de la plaça de Catalunya fins a l'estació de França, passant per la plaça Urquinaona, la Via Laietana i el Pla de Palau.
Les reivindicacions
Fins a quatre vegades s'ha llegit el manifest de la protesta. La primera lectura s'ha fet sobre dos quarts de set del vespre i, en acabar, l'organització ha demanat als assistents que deixessin pas a la resta de ciutadans que intentaven arribar a l'estació de França però que no podien avançar a causa de la gran quantitat de gent que hi havia. Entre lectura i lectura, i presentats per l'humorista Toni Albà, han actuat Feliu Ventura, Francesc Ribera "Titot" i Gerard Quintana.
El manifest critica l'estat actual de les infraestructures ferroviàries i viàries de Catalunya, atribuït a la falta d'inversió dels successius governs d'Espanya, i el "menyspreu" de la ministra de Foment, Magdalena Álvarez. També recull una petició expressa perquè les xarxes de transport siguin traspassades a la Generalitat, perquè es publiquin les balances fiscals i perquè el govern català recapti i gestioni tots els impostos que paguen els catalans.
La protesta pel caos en què s'ha vist immers el servei de Rodalies de Renfe a causa de les obres de l'alta velocitat a l'Hospitalet ha coincidit amb el restabliment de les tres línies tallades el 20 d'octubre entre Gavà i Sants a causa de l'aparició de diversos esvorancs.
Diferents capçaleres
Unes 500 personalitats del món artístic, cultural i esportiu, entre les quals el filòsof Xavier Rubert de Ventós, l'historiador Manuel Cuyàs, l'escriptor Vicenç Villatoro, la cantant Núria Feliu o el president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, han encapçalat la marxa. En un segon bloc hi havia representants de les més de 200 entitats que han donat suport a la manifestació.
Finalment, representants dels partits polítics que han secundat la protesta, CiU, ERC i ICV-EUiA, per estricte ordre de representació parlamentària, han desfilat a la marxa, cadascun darrere la seva pròpia capçalera. Entre els líders que hi han participat hi figuren l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol i els números 1 i 2 de la coalició nacionalista, Artur Mas i Josep Antoni Duran Lleida; el vicepresident de la Generalitat i president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira; el conseller de Governació i secretari general d'aquest partit, Joan Puigcercós; el portaveu republicà, Joan Ridao; el portaveu d'ICV al Congrés, Joan Herrera; el coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles, i el conseller de Medi Ambient, Francesc Miralles. També l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall ha acudit a la manifestació i ha seguit la marxa fins al punt final barrejat entre els ciutadans assistents.
Aquesta manifestació no era la primera que organitza la Plataforma pel Dret de Decidir. Ja en va organitzar una altra el 18 de febrer del 2006, aquell cop, però, en protesta per les retallades de l'Estatut i el pacte Zapatero-Mas.
