El govern entén que la sentència del TC sobre la Declaració de Sobirania permet fer la consulta
El govern se sent reforçat amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre la Declaració de Sobirania del Parlament per tirar endavant la consulta del 9 de novembre. Segons un informe encarregat per l'executiu català, la sentència no impedeix que es faci la consulta sempre que no es consideri un referèndum d'autodeterminació.
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha explicat que la sentència del Tribunal Constitucional sobre la Declaració de Sobirania aprovada pel Parlament permet que es faci la consulta del 9 de novembre. El TC va tombar per unanimitat el nucli central de la Declaració, però va declarar constitucionals les referències del text al "dret a decidir", com una aspiració política, però deslligat del dret d'autodeterminació.
Durant la seva compareixença posterior a la reunió del govern, Francesc Homs ha assegurat que "el nostre compromís és poder fer la consulta el 9 de novembre". El conseller ha explicat que, segons un informe dels serveis jurídics de la Generalitat, la sentència permet fer-la sempre que no es consideri un referèndum d'autodeterminació. Homs ha dit que, un cop analitzat el document dels experts, "és possible organitzar la consulta d'acord amb l'ordenament jurídic, i aquesta argumentació, des de la perspectiva del govern, ens serà d'utilitat per poder organitzar-la".
Francesc Homs ha afirmat que l'informe de la Generalitat considera que el TC no s'hauria d'haver pronunciat sobre una declaració del Parlament que és "política", però, com que s'ha produït, ofereix ara uns fonaments jurídics "fins a cert punt inesperats" que, segons el seu parer, avalen els arguments que ja tenia la Generalitat a favor de la consulta. "Pensàvem que ja teníem arguments, però no teníem una sentència del TC que digui que cap el dret a decidir en la Constitució", ha concretat el conseller.
El titular de la Presidència ha instat el govern espanyol a "reflexionar" després que, segons l'informe de la Generalitat, la sentència del TC no hagi recollit les pretensions de l'executiu de Rajoy, i ha dit que el "sorprèn la vehemència" de membres del govern central "a dir el que és o no constitucional" quan el TC posa de manifest que "s'equivoquen".
Rouco s'allunya del papa
Francesc Homs ha criticat la referència del cardenal arquebisbe de Madrid, Antonio Maria Rouco Varela, sobre "les actituds que poden causar una guerra civil". Segons el portaveu del govern, aquestes paraules s'allunyen del tarannà històric de l'Església catalana i del que pregona el papa Francesc. Homs ha dit que aquesta part de l'homilia que va pronunciar al funeral d'Estat a Adolfo Suárez "no va ser afortunada en absolut i s'identifiquen amb un estil que no compartim". El president de la Generalitat, Artur Mas, va anar al funeral, que es va fer a la catedral de l'Almudena de Madrid, juntament amb gairebé la totalitat del govern espanyol, amb Mariano Rajoy al capdavant.
Debat sobre la llei del cinema català
El conseller de la Presidència ha dit que ja s'ha enllestit la proposta de modificació de la llei del cinema català a instàncies de la Unió Europea, de la qual esperen un "tràmit parlamentari intens". La Comissió Europea considera que la llei discrimina la distribució de pel·lícules no espanyoles, ja que la norma obliga a arribar a un 50% de distribució de films en català al territori, incloses versions originals, doblades o subtitulades, amb l'excepció de les pel·lícules en castellà, exemptes d'aquesta obligació.
Homs ha defensat que la llei intenta normalitzar i assegurar la presència del català a les sales, a l'espera d'aportar més detalls. "Aquesta llei ha de poder donar sortida al compliment d'aquesta obligació que no podem esquivar", ha apuntat el conseller.