El Congrés tanca la porta a la consulta i Rajoy l'obre a reformar la Constitució

El debat per la consulta ha acabat, després de gairebé set hores, tal com es preveia, sense sorpreses. Els 299 diputats del PP, PSOE, UPyD i Foro Astúrias han votat en contra de delegar a Catalunya la competència per convocar un referèndum. Els 47 diputats de CiU, Izquierda Plural, ERC, PNB, Amaiur, BNG, Compromís i Nafarroa Bai hi ha votat a favor. I la diputada de Coalición Canaria ha obtat per l'abstenció. Comptat i debatut: el Congrés denega la petició del Parlament de Catalunya perquè els catalans exerceixin el dret a decidir.

Els tres diputats catalans que han intervingut en representació del Parlament s'han repartit els arguments. El portaveu de CiU, Jordi Turull, ha estat el primer del trident a pujar a la tribuna d'oradors i ja ha avançat un dels grans arguments de la delegació: "Si es vol, es pot". Turull ha reivindicat la legitimitat de la consulta i ha llançat un clar avís per a navegants davant el previsible desenllaç del debat: "No desistirem. Emprendrem altres vies perquè el poble voti".

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha reforçat la reivindicació independentista amb proclames com aquesta: "La millor manera de treballar per als nostres fills és votar per construir un estat que sigui útil a les persones". I Joan Herrera, d'ICV, ha enfilat la mitja hora reservada al triumvirat apujant el to del discurs convidant l'Estat a abandonar "l'autoritarisme actual" i acceptar que l'única resposta al "final de règim" que viu Espanya és més democràcia.

L'apel·lació a la democràcia ha estat constant al llarg dels trenta minuts inicials. Turull, Rovira i Herrera han fet notar que no deixar votar ho és tot, menys democràtic. L'acusació era un dard enverinat que Rajoy preveia i ha esquivat amb la mateixa arma. Com era d'esperar, a tenor de les declaracions d'uns i altres els últims mesos.

Democràcia vs. democràcia

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha estat qui finalment ha respost en nom de l'executiu. No se sabia qui ho faria ni quan, però en baixar Herrera del faristol, Rajoy ha pujat decidit a deixar clar que si no es transfereix la competència no és perquè no vulgui, sinó perquè no pot.

Com un gerro que aboca aigua freda, Rajoy ha anat desgranant l'argumentari jurídic que li brinda la Constitució. "La competència per celebrar un referèndum és indelegable, deia Rajoy, que avisava que la pretensió real de la consulta era "proclamar una sobirania que no correspon, perquè no existeixen les sobiranies regionals".

Justificava així que el president estava lligat de mans i peus per satisfer les aspiracions del Parlament. "Votar és democràtic, clar que sí. Però no n'hi ha prou. L'essència de la democràcia és el respecte a la llei", reblava. Així, la democràcia que sustenta i emana de la Constitució espanyola ha estat la gran arma de Rajoy per contrarestar l'arma dels catalans: l'apel·lació, també, a la democràcia.

Encallats en aquest duel argumentari, Rajoy ha fet gala de la seva mà estesa al diàleg i ha ofert una solució al conflicte entre Catalunya i Espanya. Ho ha dit d'aquesta manera: "Espero que les meves paraules hagin servit perquè ens entenguem una mica més. No interpretin la meva negativa com que es tanquen totes les portes. Hi ha una porta oberta: iniciar els tràmits per emprendre el camí de la reforma constitucional. Ho ha dit també el Tribunal Constitucional."

No és la primera vegada que el govern admet la reforma constitucional, però la contundència amb què ho ha dit aquest dimarts el president Rajoy és potser un dels detalls que més ha pogut escapar-se de la previsibilitat del debat.

A partir d'aquí el to ha derivat cap a una glossa de les virtuts de Catalunya i els catalans que li ha servit per desmuntar els arguments de queixa que en provenen: "No és veritat que Catalunya pateixi una opressió insuportable, ni que s'asfixiï la llengua i la cultura". I en aquest punt ha deixat anar una de les frases més celebrades: "Perdonin-me la vanitat, però tal vegada, jo crec en Catalunya més que vostès".

El missatge ha astorat el portaveu d'ERC, Alfred Bosch, que en el seu torn ha tornat la floreta al president: "Senyor Rajoy, jo també l'estimo", ha dit. Acte seguit, però, Bosch ha deixat clar que "no és amor si pretén aturar la voluntat de l'altre". I també ha fet seu l'advertiment català per deixar clar que la consulta s'acabarà fent: No poden decretar que els planetes deixin de girar. Bé, poden fer-ho, però no servirà de res".

Evidenciava Bosch que el problema català no escriuria el seu final en acabar el debat i li ho recordava el portaveu del PNB, Aitor Esteban, que ha recordat al govern espanyol que "té dues patates calentes: la patata catalana i l'euskalpatata" i que encara que es posi guant, les dues li segueixen cremant a les mans.

Menys taxatiu ha estat el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, que ha situat el seu discurs en l'equilibri a què ja té acostumat entre l'immobilisme del PP -ha dit- i la trencadissa dels independentistes. El socialista aposta decididament per la reforma constitucional cap a l'escenari federal.

La solució de Josep Antoni Duran i Lleida és una altra: negociar, negociar i negociar fins que els catalans puguin votar. El portaveu de CiU ha instat un cop més a Rajoy a no refugiar-se en la Constitució i entomar una qüestió que no és pas jurídica, sinó política.

I la solució de Rosa Díez, la portaveu d'UPyD, passa perquè els catalans abandonin un discurs que ha titllat d'"anitdemocràtic". Diu Díez, que el debat plantejat des de Catalunya també "és antieruropeu perquè aixeca fronteres. I això és el més reaccionari en termes ideològics. És un discurs basat en la hispanofòbia massa semblant a l'eurofòbia."