El PPE repeteix victòria a l'Eurocambra i supera els socialistes per 27 escons

El Partit Popular Europeu repeteix victòria a les eleccions europees d'aquest diumenge i continua com a primera força de l'Eurocambra. Segons els primers resultats, els conservadors obtenen 212 escons dels 751 que hi ha a l'Eurocambra. Els socialdemòcrates n'han aconseguit 185 i es mantenen com el segon grup del Parlament, però totes dues formacions, les majoritàries a Brussel·les, perden diputats respecte als comicis del 2009: el PPE perd 62 escons i els socialistes, 11.

En tercera posició hi ha els liberals d'ALDE, amb 71 eurodiputats, però també perdent representació, dotze escons, respecte a fa cinc anys. Els Verds obtenen 55 diputats, l'Esquerra Unitària 45, el grup dels Conservadors i Reformistes Europeus -format majoritàriament pels conservadors britànics- 40, i el grup Europeu per la Llibertat i la Democràcia, 36. En el grup dels no inscrits, on aniran els representants del Front Nacional francès i a l'espera de la presa de possessió dels eurodiputats, hi ha de moment uns 107 parlamentaris.

Juncker reivindica la presidència

El candidat del Partit Popular Europeu, Jean-Claude Juncker, ha reivindicat la presidència de la Comissió Europea per als conservadors a primera hora de la nit arran dels sondejos que els donen la victòria en les eleccions europees d'aquest 25 de maig. "El PPE està guanyant les eleccions europees. I per això reivindica la presidència de la Comissió", ha dit l'exprimer ministre luxemburguès en roda de premsa.

Le PPE est en train de gagner les élections européennes. Et il revendique donc la présidence de la Commission européenne. #withJuncker

¿ Jean-Claude Juncker (@JunckerEU) May 25, 2014

Més tard, Juncker s'ha mostrat disposat a pactar amb els socialistes, tot i que també ha obert la porta "a ampliar la majoria a altres forces polítiques com els Verds, que sempre poden comptar amb la meva simpatia", i també els Liberals, entre els quals ha dit que compta "amb molts amics". El que sí que ha rebutjat rotundament és cap pacte amb la ultradreta. Així, ha avisat: "Si he de ser president de la Comissió Europea amb els vots de l'extrema dreta, rebutjaré immediatament el mandat."

La participació augmenta per primer cop

Al global d'Europa, la participació en aquests comicis ha estat del 43,1%, un lleuger augment respecte al 42,97% de fa cinc anys. Aquesta és la primera vegada que la participació electoral augmenta respecte als anteriors comicis: des del 1979, cada cinc anys s'havia produït un descens continuat de la participació fins a arribar al 42% del 2009.

Per estats, la participació més elevada, al voltant del 90%, ha estat a Bèlgica i Luxemburg, dos països on votar és obligatori. En canvi, els llocs amb menys participació han estat la República Txeca (19,5%) i Eslovàquia (13%).

Merkel guanya i l'euroescepticisme obté representació

A Alemanya, el bloc conservador de la cancellera Angela Merkel ha guanyat les eleccions amb un 36% dels vots. Els socialdemòcrates -liderats pel candidat socialista a presidir la Comissió, Martin Schulz- s'han situat a la segona posició amb un 27,4% dels vots. Els Verds, amb un 10,5% dels vots, són la tercera força més votada. Un dels principals titulars d'aquests comicis a Alemanya, però, ha estat l'entrada a l'Eurocambra dels euroescèptics conservadors d'Alternativa per Alemanya, que obtindrien set diputats, i de l'ultradretà NPD, amb un europarlamentari.

Victòria de la ultradreta a França i Dinamarca

A França, l'extrema dreta del Front Nacional hauria obtingut un rècord històric amb un 25% dels vots. Per primerva vegada, la formació ultradretana hauria guanyat en uns comicis nacionals a França. Una altra formació ultranacionalista, el Partit Popular Danès, s'hauria imposat a Dinamarca amb un 23% dels vots, segons un sondeig de la televisió pública DR. El Partit Socialdemòcrata de la primera ministra Helle Thorning-Schmidt seria segon amb el 20,5% dels vots, seguit pel Partit Liberal, amb el 17,2%, i el Partit Socialista Popular, amb l'11,9%.

L'UKIP s'autoproclama guanyador al Regne Unit

El líder del Partit de la Independència del Regne Unit (UKIP), Nigel Farage, s'ha declarat guanyador de les eleccions europees al país, tot i que els resultats definitius encara no s'han divulgat. El partit antieuropeu lideraria el recompte amb prop del 30% dels vots, mentre que conservadors i laboristes estarien empatats amb un 24% dels vots.

A Holanda i Àustria també han avançat les formacions euroescèptiques.

Syriza guanya a Grècia

La coalició d'esquerra radical Syriza, liderada pel candidat a presidir la Comissió per Alexis Tsipras, hauria guanyat els comicis a Grècia, seguida pels conservadors del primer ministre, Andonis Samaràs, segons els primers sondejos a peu d'urna. Syriza hauria obtingut entre el 26% i el 30% dels vots, mentre que Nova Democràcia es quedaria en una forquilla d'entre el 23% i el 27% dels vots. El partit neonazi Alba Daurada quedaria en tercera posició, amb un percentatge de vot d'entre el 8 i el 10%.

L'oposició socialista venç a Portugal

El principal partit de l'oposició a Portugal, els socialistes, ha superat la coalició del governant Social Demòcrata (PSD) i els democristians del CDS-PP. A Portugal, l'abstenció s'hauria situat per sobre del 60%. Els primers sondejos a peu d'urna també pronostiquen l'eclosió del Partit de la Terra (MPT), liderat per l'exdegà del col·legi d'advocats António Marinho e Pinto, que podria aconseguir el 7% dels vots i fins a dos parlamentaris.

El PD de Renzi guanya a Itàlia

El Partit Democràtic del primer ministre Matteo Renzi ha guanyat, segons els sondejos, els comicis a Itàlia amb un 33% dels vots. La participació ha estat del 48,59%, segons les dades oficials. En segon lloc hi hauria el Moviment 5 Estrelles de Beppe Grillo, amb entre el 25 i el 28 per cent del vot, i el partit de l'exprimer ministre Silvio Berlusconi, Forza Italia, assoliria el 18% dels vots.

A Romania, Eslovàquia i Suècia també han guanyat les formacions d'esquerres.