La Generalitat xifra en 15.006 milions el dèficit fiscal de Catalunya l'any 2011
Les dades demostren, segons Mas-Colell, que "a Catalunya paguem tot el que rebem i amb escreix" i "som un "contribuent net i generós"
La Generalitat ha xifrat aquest dijous en 15.006 milions d'euros el dèficit fiscal de Catalunya amb l'administració central l'any 2011, l'últim del qual hi ha dades disponibles. Aquesta xifra equival al 7,7% del PIB català.
Aquests 15.006 milions d'euros són el resultat de la balança fiscal aplicant el mètode del flux monetari, considerat el millor per fer aquest càlcul segons la Generalitat. Si s'apliqués el de càrrega-benefici, preferit pels experts designats per Hisenda, el dèficit fiscal de Catalunya se situaria aquest any en 11.087 milions d'euros, equivalent al 5,7% del PIB català.
En totes les dades presentades per la Conselleria d'Economia, la contribució de Catalunya està per sobre del seu pes al PIB espanyol, mentre que la despesa de l'Estat aquí és inferior i està inclús per sota de la proporció de la població que representa Catalunya. Al 2011, Catalunya va aportar a l'Administració Central uns ingressos equivalents al 19,2% del total de recursos de l'estat espanyol. Les despeses de l'Estat van ser del 14%, molt per sota de la proporció de població. Això són dades corresponents al flux monetari, que mesura l'impacte econòmic que generen les inversions de l'Administració Central a Catalunya.
Què es podria fer amb els diners del dèficit?
Aquests 15.000 milions d'euros equivalen a un terç del deute viu que tenia la Generalitat a final de l'exercici del 2011. Amb aquest import es podrien finançar totes les despeses en salut i educació del govern català. A nivell espanyol, aquesta xifra és la mateixa que el cost de la despesa en defensa de l'Estat i és un import superior a l'aportació d'Espanya a la Unió Europea.
Tot i que el dèficit es manté en termes de PIB, el càlcul per càpita, és a dir, sobre cada català, s'ha doblat en els últims 25 anys.
Catalunya paga tot el que rep
El conseller d'Economia ha remarcat que les dades demostren que "Catalunya és un contribuent net i generós. A Catalunya ens paguem tot el que rebem i amb escreix" (...) "Si es vol pensar que això és natural perquè estem per sobre de la mitjana espanyola de renda, no ho discutiré, però no ens oblidem que la nostra renda és superior a la mitjana espanyola -117 sobre 100-, però no som la comunitat més rica".
Andreu Mas-Colell considera que Catalunya té "tot el dret de rebre solidaritat de tornada" i que aquesta s'hauria d'evidenciar en "termes de respecte a la nostra identitat i a l'autogovern de Catalunya."
La diferència entre el flux monetari i la càrrega benefici
Per calcular les balances s'utilitzen dos mètodes. Un és el del flux monetari, que té en compte on es gasten els diners. D'aquesta manera, inversions com, per exemple, el Port de Barcelona es computen a Catalunya. En canvi, el mètode de càrrega benefici mira només a qui beneficia la inversió, encara que s'hagi produït en un altre lloc de l'Estat. Amb aquest mètode, doncs, s'imputaria a Catalunya una part de les inversions en Defensa i Afers Exteriors.
Alerta amb la reforma fiscal
El conseller ha aprofitat l'assistència dels mitjans per referir-se a la reforma fiscal. Un problema central de la fiscalitat espanyola és que té uns impostos de nivell europeu, però "recapta a nivells molt allunyat dels nivells europeus". "Aquest és el tema central i que cal resoldre si s'han de trobar els diners per mantenir els serveis de l'estat del benestar. Aquest hauria de ser l'eix central de la preocupació de la reforma fiscal".
