El Senat aprova la llei d'abdicació del rei Joan Carles
Representants d'IU, ICV i ERC han reclamat la celebració d'un referèndum perquè la ciutadania pugui escollir entre monarquia o república
El ple del Senat ha aprovat aquest dimarts a la tarda la llei orgànica d'abdicació del rei Joan Carles I amb el suport de 233 parlamentaris. Els vots a favor de PP, PSOE, PSC, Fòrum Astúries i UPN han fet que tiri endavant la llei que permetrà l'abdicació del monarca i la successió a la corona en la figura del seu fill, el futur Felip VI. IU, Esquerra i ICV han votat en contra i CiU, PNB i Coalició Canària s'han abstingut. Amaiur no ha participat a la votació.
Els senadors no han votat a mà alçada, sinó de forma telemàtica, com és habitual. En aquesta ocasió, a diferència del que va passar a la cambra baixa, cap parlamentari socialista ha trencat la disciplina de vot. Abans de la votació final, el ple ha rebutjat els vetos que havien presentat IU, ICV i ERC, que reclamaven el retorn de la llei al Congrés i la convocatòria d'un referèndum perquè els ciutadans puguin escollir entre monarquia i república. Cada veto ha rebut cinc vots a favor (els dels ponents), 18 abstencions (CiU i PNB) i 236 vots en contra.
Aquesta vegada, cap membre del govern espanyol ha intervingut per defensar la llei al ple de la cambra alta. Ni el cap de l'executiu, Mariano Rajoy, ni cap dels membres del govern han presentat la norma perquè donen validesa als arguments que van aportar dimecres passat al Congrés, on la norma es va aprovar àmpliament.
L'oposició, però, ha expressat una queixa unànime davant la Junta de Portaveus del Senat per la decisió del govern de no fer cap presentació de la llei i el convida a reflexionar i canviar d'opinió abans que comenci el debat, a les quatre de la tarda.
Els partits catalans miren al 9-N
El senador d'Esquerra Unida José Manuel Mariscal ha estat l'encarregat d'obrir el debat i ha retret que es privi el poble de decidir el model d'Estat. Mariscal ha augurat que les eleccions municipals de 2015 es convertiran en comicis amb caràcter constituent, recordant el "preciós antecedent" del 12 d'abril de 1931. El senador d'IU ha recordat que el 63% de l'actual cens electoral no ha tingut l'oportunitat de votar la Constitució i, per això, ha dit que ara "és l'hora de la democràcia" i que la ciutadania "decideixi el seu futur".
L'expresident de la Generalitat José Montilla, actual portaveu de l'Entesa Catalana de Progrés, ha considerat que la successió a la Corona suposa una "finestra d'oportunitat" per afrontar una reforma de la Constitució que creu necessària i urgent. Dins del mateix grup de l'Entesa, la senadora d'ERC Ester Capella ha assegurat que el seu partit no espera de Felip VI "una actitud diferent cap a Catalunya" i ha garantit que, "encara que dolgui", el proper 9 de novembre hi haurà una consulta en la qual es decidirà entre "monarquia o república catalana". La senadora republicana, a més, ha retret a PP i PSOE que hagin intentat tancar la successió com més aviat millor eludint "la transparència i l'exercici democràtic" i els ha acusat d'actuar "per por al canvi".
El senador d'ICV Joan Saura ha advertit que el relleu a la Corona no resol la "crisi moral" que pateix Espanya i ha insistit que és "imprescindible" un referèndum en el qual els ciutadans puguin decidir si volen monarquia o república. "No estem per servir la Constitució, la Constitució està per servir-nos", ha avisat Saura, que ha dit que Rajoy "s'amaga darrere" la Carta Magna tant per debatre el cap de l'Estat com per impedir "el dret a decidir" de Catalunya.
El portaveu de CiU al Senat, Josep Lluís Cleries, ha reclamat al nou rei que faciliti el diàleg "avui inexistent" entre l'Estat i Catalunya i que tingui "sensibilitat" cap a la cita del 9 de novembre perquè els catalans "exerceixin el seu dret a decidir i expressin en llibertat quin futur volen". A la cambra alta, Cleries ha recordat les paraules que l'encara príncep d'Astúries va pronunciar fa uns anys al Parlament català dient que "Catalunya és la que els catalans vulguin que sigui", un discurs que a CiU l'omple d'"esperança".
A l'espera de la proclamació
Amb la llei aprovada tant pel Congrés com pel Senat, només queda que sigui sancionada pel rei Joan Carles, cosa que es farà en una solemne cerimònia prevista per aquest dimecres al Palau Reial. Un cop sancionada la llei, estarà llesta per a la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), dijous a la mitjanit. Aleshores sí que Felip VI serà rei d'Espanya i la seva filla gran, Elionor, princesa d'Astúries.
La proclamació de Felip com a nou rei serà dijous al matí en una cerimònia al Congrés.
