Les indemnitzacions per acomiadament tributaran per l'IRPF
Segons la reforma fiscal, només quedaran exempts de cotització els 2.000 primers euros per any treballat
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha explicat els detalls de la reforma fiscal que el Consell de Ministres va aprovar divendres. Els autònoms amb rendes més baixes pagaran d'IRPF un 15% en lloc d'un 21%, com fins ara, i les indemnitzacions per acomiadament tributaran per l'IRPF. Només quedaran exempts de cotització els 2.000 primers euros per any treballat.
Segons la reforma, els contribuents amb sous de 20.000 euros l'any que rebin una indemnització per acomiadament de 1.833 euros per any seguiran exempts de tributació. De la mateixa manera, tots els contribuents que hagin tingut sous inferiors a 20.000 euros continuaran tenint l'exempció del 100% de la seva indemnització si són acomiadats.
En canvi, els treballadors que hagin percebut un sou de 30.000 euros l'any i tinguin dret a una indemnització de 2.750 euros per any tindran una exempció del 72,72% del total. Els que cobrin 40.000 euros a l'any i puguin disposar d'una indemnització de 3.666 euros per any podran tenir una exempció del 54,55%, mentre que els que percebin un sou de 50.000 euros i hagin de rebre una indemnització de 4.583 euros l'any tinran una exempció del 43,64%.
Els autònoms que guanyin menys de 12.000 euros tributaran el 15%
Els autònoms amb rendes inferiors a 12.000 euros pagaran a partir del juliol un 15% d'IRPF en comptes d'un 21%, com fins ara. El ministre Montoro ha dit també que el tipus general dels autònoms, que fins ara estava situat en el 24%, baixarà al 20%. Segons el ministre, aquestes mesures entraran en vigor "amb caràcter d'urgència" i començaran a funcionar a partir de l'1 de juliol amb l'objectiu d'afavorir la competitivitat de les empreses espanyoles.
El govern espanyol aprofita la reforma fiscal per alleugerir el càstig que la llei tributària infringia a dos col·lectius molt afectats per la crisi: els deutors hipotecaris i les víctimes de les preferents. Aquests dos col·lectius quedaran exempts de pagar. Els deutors hipotecaris es veien obligats a entregar la seva casa per no poder abonar la hipoteca perquè la norma tributària interpretava que, amb la dació amb pagament, aconseguien plusvàlues i, a més de pedre l'habitatge, havien de pagar a Hisenda. Pel que fa als inversors en preferents, la norma restringia molt la possibilitat de compensar les pèrdues.