El Parlament, el govern i la fiscalia presentaran recurs contra la sentència del setge al Parlament

El Parlament presentarà recurs contra la sentència de l'Audiència Nacional sobre el setge al Parlament del 15 de juny del 2011. La decisió s'ha pres en una reunió aquest dimarts, però no es formalitzarà fins aquest dimecres, en una nova reunió, perquè el membre d'Iniciativa per Catalunya David Companyon ha demanat temps per estudiar la sentència i posicionar-se a favor o en contra del recurs.

El Parlament, que ha ajornat 24 hores la decisió per ampliar la majoria favorable, presentarà un recurs de cassació contra la sentència per considerar que "menysté" la institució.

La presidenta de la cambra, Núria de Gispert, ha dit que no només no està d'acord amb la sentència absolutòria, sinó que fins i tot es considera "més pròxima" i "comparteix" el text del vot particular emès pel jutge Fernando Grande-Marlaska en què es qüestiona l'absolució dels acusats. Per De Gispert, "no és digna la no defensa del Parlament de Catalunya".

La mateixa tesi que De Gispert l'han defensat el líder de CiU al Parlament, Jordi Turull, i el portaveu del PP, Enric Millo, que han aplaudit que la Cambra catalana recorri la sentència. "Qui està en defensa de la democràcia ha d'estar a favor de la presentació d'aquest recurs", ha esgrimit Millo, mentre que Turull ha qüestionat si els jutges haguessin fet la mateixa sentència en el cas d'haver estat ells les víctimes del setge.

ERC i PSC han demanat més temps per analitzar la sentència, encara que tot apunta que també hi donaran suport.

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha assegurat que el seu partit acata les sentències, però ha defensat el dret de la Cambra a recórrer perquè una cosa és la llibertat d'expressió i una altra la violència amb la qual, ha dit, van actuar alguns dels manifestants.

El diputat de la CUP David Fernández i la portaveu d'ICV-EUiA, Dolors Camats, han rebutjat que el Parlament recorri la sentència i han subratllat que aquest cas mai va haver de ser jutjat per l'Audiència Nacional.

"Van intentar imputar uns càrrecs a posta que eren falsos", ha censurat Fernández, que ha deplorat que el Parlament i la Generalitat fessin el ridícul anant de la mà del sindicat Manos Limpias per portar a 20 joves davant del que ha definit com un tribunal d'excepció.

Camats ha remarcat que els ecosocialistes no avalen la presentació d'aquest recurs perquè consideren que aquest cas mai va haver d'haver arribat a l'Audiència Nacional, i ha demanat explicacions al llavors conseller d'Interior, Felip Puig, per un dispositiu policial que la fallada posa en dubte.

Homs: "El dret a la manifestació és un dret que hem preservat sempre, però els excessos, no"

Durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu, el portaveu del govern, Francesc Homs, ha dit que el govern també recorrerà els propers dies la sentència perquè "hi ha aspectes que no compartim" i que ja exposaran quan la recorrin. Aquest dimarts, però, l'executiu n'ha fet només una primera lectura i ha posat la qüestió en mans dels serveis jurídics perquè dotin d'arguments jurídics el recurs.

Homs ha assegurat: "No hi ha ànim d'anar a buscar culpables, no tenim caràcter venjatiu, però sí que hi ha coses que no haurien de passar i no estem disposats que passin." I ha afegit: "El dret a la manifestació és un dret que hem preservat sempre, però els excessos, no".

El portaveu del govern ha defensat, finalment, la feina dels Mossos. "Si al final, la culpa és dels Mossos, ja podem plegar", ha sentenciat.

La fiscalia, també

La Fiscalia General de l'Estat, per la seva banda, també ha pres la mateixa decisió. Eduardo Torres-Dulce ha mostrat el seu "absolut desacord" amb la sentència ja que considera que l'actuació dels acusats són "fets molt greus que afecten la sobirania democràtica del Parlament". Per aquest motiu, ha anunciat que presentaran un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem "perquè decideixi qui té la raó jurídica", si el tribunal o la fiscalia.

"Les nostres tesis eren acusatòries, i estem en absolut desacord, amb tot el respecte per les decisions judicials", ha afirmat Torres-Dulce, que ha assegurat que és un tema que com a fiscal general li sembla greu i el preocupa i, per tant, que el Suprem ha de fer doctrina.

La sentència

La sentència absol els 19 acusats d'un delicte contra les altes institucions de l'Estat i en condemna un a estar quatre dies en localització permanent per una falta de danys, per haver pintat la gavardina de la diputada Montserrat Tura.

Els magistrats han prioritzat el dret de manifestació i la llibertat d'expressió davant de l'assetjament als parlamentaris i asseguren que amb les protestes s'expressava el divorci entre representants i representats.

La sentència també critica el dispositiu policial fixat el dia de la manifestació, perquè no va establir un perímetre de seguretat al voltant del Parlament i va deixar obert un sol accés a l'edifici. Sobre aquest punt de la resolució judicial, el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, s'ha mostrat sorprès. Espadaler, que no ha aclarit si el govern també presentarà recurs, ha assegurat no poder compartit que el dispositiu sigui el culpable dels incidents.