Els catalans a l'estranger han anat massivament a votar als 19 punts internacionals

Els catalans que viuen a l'estranger han format cues considerables als punts de votació del 9-N a diferents ciutats del món. Hi ha hagut gran afluència de gent als punts de participació oberts en grans ciutats com Londres, París, Brussel·les o Milà. Una trentena de persones s'esperaven des de primera hora del matí davant de la Delegació de la Generalitat a Londres, al 17 de Fleet Street, per ser dels primers a participar. "Visc a Manchester des de fa 10 anys i he vingut avui a Londres expressament per poder votar", explicava una de les persones que hi havia a la cua, després de fer 4 hores de cotxe.

A Brussel·les, també hi havia gent des de primera hora i el coordinador del 9-N, Jaume Bardolet, ha indicat que les votacions s'han fet amb "tota normalitat". L'anècdota és que ell no pot votar perquè al seu DNI hi consta Brussel·les com a domicili. Fins a la capital comunitària s'han acostat molts catalans des de Bèlgica, Alemanya, Luxemburg i Holanda, com l'Alba Sabater, procedent d'Amsterdam, que s'ha declarat "bastant emocionada" per votar. "Venim pel nostre passat i el nostre futur", explicava a Catalunya Ràdio. L'afluència superior a la prevista ha obligat a posar una segona taula al local per fer més àgil la cua. En total, hi han participat unes 1.200 persones. Algunes han fet fins a quatre hores de cua.

A París també hi han anat més votants dels que s'esperaven: un miler de persones. El coordinador, Martí Anglada, ha explicat que han hagut de dir que no "a força gent, que han hagut de fer mitja volta i gairebé s'han posat a plorar", perquè no complien els requisits necessaris per participar en el procés. "Hem de ser rigorosos, no podem fer una consulta però estem fent l'enquesta popular més seriosa que s'ha fet mai", ha destacat Anglada. Un dels que sí que ha pogut expressar-se ha estat el president de la Casa del Tibet a Barcelona, que era a París per feina.

A Londres, moltes persones han fet entre 5 i 6 hores de cua per l'elevada afluència de gent. Unes 2.180 persones havien votat a les 8 del vespre, i els voluntaris han garantit que les 500 persones que eren a la cua abans de l'horari de tancament votarien. Això situarà el total de participants al voltant dels 2.700.

A Milà, la imatge també ha estat de cua i, com a Brussel·les, s'ha obert una segona taula per donar l'abast. Entre els que han votat allà hi havia una estudiant Erasmus acompanyada de la seva mare. "Hem vingut per la nostra història, pel nostre pare, que no hi és però hi està present amb nosaltres", ha explicat la dona.

A Andorra, també s'han format cues:

Els últims locals a obrir, per diferència horària, han estat els del continent americà. A Nova York, el primer a posar la papereta a l'urna ha estat Jordi Benach, de 44 anys, que venia de Chicago.

Als Estats Units han votat un miler llarg de persones. A Queens, a Nova York, l'ANC ha desplegat una pancarta adreçada al president Obama on s'hi podia llegir: "Senyor president, els catalans voten. Llibertat 9 de novembre 2014".

Participació important també en molts països de l'Amèrica Llatina -com l'Argentina, Colòmbia, Mèxic, Brasil o Xile- de catalans que s'hi van instal·lar fa dècades fugint del franquisme. 

Tòquio, Hong Kong i Sydney han superat la xifra de vots de les generals. L'Oficina d'Acció de la Generalitat a Sydney, a Austràlia, ha estat la primera a obrir, deu hores abans que a Catalunya. Allà s'han pogut veure les primeres cues als passadissos de l'oficina i també el que s'ha convertit en el primer català a dipositar la papereta a l'urna. Precisament, a Sydney ja han tancat els punts de votació amb 297 vots, mai abans s'havien registrat més de 200 vots en unes eleccions generals aquí. A Tòquio i Hong Kong també han acabat de votar i la xifra de participants ha estat igualment superior a la que hi va haver en els últims comicis legislatius espanyols.

En total, hi ha dinou punts habilitats arreu del món on els catalans poden participar si estan inscrits en el registre de catalans a l'estranger o bé presentant el certificat on consta la seva procedència.

Més de cinc milions i mig de catalans estan cridats en el "procés participació", la fórmula que va triar el govern de la Generalitat per garantir la consulta. Prop de set mil urnes i sis milions de paperetes s'han repartit per gairebé tots els municipis catalans.