L'aposta de la premsa internacional: pocs canvis a partir del 10-N
En total s'han acreditat 800 professionals, xifra superior a la dels que van cobrir el referèndum escocès
Des del Japó a Austràlia, passant per França o Qatar. El 9-N ha atret una munió de periodistes de tot el món. Se n'han acreditat 800 professionals, procedents de 240 mitjans diferents, la meitat estrangers.
"Hem vingut del Japó perquè una cosa així seria impensable al nostre país", explica Shinya Ogishi, corresponsal de la cadena privada Fuji Television. "El Tribunal Constitucional ha prohibit votar sobre la independència i això és ridícul i alhora té un punt còmic, perquè aquest Tribunal ha prohibit un dret dels ciutadans".
Una de les incògnites és què passarà a partir del 10-N. En Jörg Rheinländer, corresponsal a Madrid de la televisió pública alemanya ARD, considera que dependrà de les dades, però "Catalunya i Espanya hauran de parlar i buscar una solució".
En Jörg consulta els mitjans catalans per seguir el procés perquè "els mitjans espanyols han perdut l'objectivitat i així no es pot actuar".
Sobre l'actitud del president espanyol, aquest periodista alemany és crític. Rajoy no pot limitar-se a dir "no podeu votar". Tot i això, la seva aposta és que les coses es mouran ben poc a partir del dilluns.
Aïman Zoubin, d'Al-Jazeera, descriu de "molt complexa" la posició del govern espanyol. Si la participació és prou alta, Zoubin pronostica un "canvi de postura" de l'executiu central o inclús un "enfortiment del diàleg". Creu, a més, que tot aquest temps hi ha hagut negociacions que s'han desenvolupat allunyades del focus públic. " En qualsevol cas, afegeix, "la votació de dos milions de persones exigeix una reflexió".
El corresponsal de "Le Figaro" i Radio France, Mathieu de Taillac, és del parer també que els possibles escenaris futurs aniran en funció de la participació. El 9-N "no és ni un referèndum ni una manifestació. És una cosa estranya". L'Estat diu que "la democràcia és la llei" i el "govern català que ho és el vot. Jo crec que la democràcia és una combinació de les dues i és aquí on les coses no funcionen". Les dues parts "parlen molt, però no s'arriba a cap proposta comuna"(...) "Si només voten els que estan a favor del 'sí', no deixa de ser una manifestació més com a l'11 de Setembre", afegeix el periodista francès.
La nota de color al centre de premsa l'ha donada Derek Stephen McLean. Amb una motxilla plena de xapes de l'estelada i a favor del "Sí-Sí", aquest escocès ha vingut a Barcelona per informar del 9-N en "rigorós directe i sense filtres" a través del seu web independecelive.net. Mentre li fem preguntes, ens grava amb una tauleta. "Us estan mirant en directe". Porta una bandera escocesa i mentre parla amb nosaltres sempre somriu. Molts escocesos "estem amb els catalans. No em podia perdre un dia històric com aquest".
Les peces de la partida no han canviat, però si el tauler. Davant el nou escenari que s'obre ara, tots els periodistes coincideixen que la comunitat internacional no farà res, almenys de manera visible. "No és el seu negociat", afirma Rheinländer. "A la Unió Europea no li compensaria ara mateix una desestabilització d'Espanya", assegura Zoubin. Mathieu de Taillac és taxatiu: "Els estats sempre defensen els estats que ja existeixen. Catalunya pot despertar simpaties, però és molt complicat que un estat entri a defensar el dret a decidir de Catalunya. S'ha de perdre la innocència".