Montilla aposta per l'autoexigència i la "veu pròpia" del PSC per assolir l'hegemonia

El primer secretari del PSC i president de la Generalitat, José Montilla, ha ocupat la tribuna de l'11è congrés socialista per fer balanç de la seva gestió al capdavant del partit durant els últims quatre anys però també per mirar cap al futur. En aquest sentit ha fet una petició als més de 1.200 delegats assistents: un major grau d'exigència per tal de consolidar-se com a força hegemònica a Catalunya.

Malgrat que el PSC hagi guanyat en implantació territorial i obtingut, en les passades eleccions generals, un rècord d'adhesions, Montilla no s'ha mostrat satisfet amb el suport electoral en les últimes autonòmiques. Diu que no "satisfan les expectatives que la nostra tasca de govern havia generat". Per aquest motiu reclama com a objectiu "recuperar la confiança" de tots aquells que van deixar de votar-los el 2006 i en aquesta feina demana autoexigència als militants per aconseguir-ho. El líder socialista ha dit que el PSC és un "partit fort, ampli, obert, però el lideratge que ens demana ara la societat ens exigeix millorar encara més la nostra capacitat de representació, relació i mobilització social".

José Montilla ha advocat perquè el PSC representi la "centralitat" política a Catalunya. Ho ha justificat de diverses maneres, entre les quals perquè aquesta ubicació política és la que representa millor com és actualment la societat catalana i per trobar-se en un moment en què un dels socis del seu etern rival, Convergència Democràtica de Catalunya, ha renunciat a representar aquesta opció moderada en pro del catalanisme.

El socialista creu que assumir el centralisme "passa per disposar d'un projecte català per a Espanya i per a Europa" i ha promès que al PSC serà on es prenguin decisions que afectin els interessos i el futur de Catalunya, "amb una veu pròpia i autònoma preparada per convertir-se en el seu portaveu més lleial i exigent". També ha fet una aposta per consensuar amb les altres forces polítiques la llei d'educació i el finançament.

En el seu discurs, Montilla també ha tingut paraules de record per a Pasqual Maragall, i ha destacat la seva figura com a artífex del primer tripartit i d'una nova etapa de governs d'entesa.

El ple del congrés ha aprovat per unanimitat a mà alçada l'informe de gestió del primer secretari del partit, José Montilla.

Un moment dolç en aigües pantanoses

Durant els preparatius de la reunió, que se celebra al Palau de Congressos de Barcelona, el secretari d'Organització del PSC, José Zaragoza, va assegurar que la nova executiva serà "plural, sòlida i prudent", amb "gent nova", i que es confeccionarà amb la finalitat d'incrementar el pes dels dirigents de comarques. El PSC pretén visualitzar així que s'han incrementat les seves expectatives electorals més enllà dels seus graners tradicionals de vots, les grans ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona.

De fet, el partit ha incrementat i consolidat les alcaldies en petits i mitjans municipis de la Catalunya interior. La Generalitat, els principals ajuntaments i diputacions de Catalunya i dos ministres al govern de Zapatero després d'haver aconseguit 25 diputats en el Congrés en les últimes generals és l'escenari amb què el PSC arriba al congrés. És el moment en què la formació té més poder institucional de la història, però, paradoxalment, navega en aigües mogudes en tots els fronts.

José Montilla va aconseguir reeditar el tripartit a desgrat de José Luis Rodríguez Zapatero i, curiosament, de Zapatero depèn ara, en bona mesura, l'èxit o el fracàs del govern en qüestions cabdals com el nou finançament o el desplegament de l'Estatut. Algunes veus del partit també hi afegeixen la percepció que els ciutadans tinguin del PSC com a partit que defensa els interessos de Catalunya a Madrid, i d'aquí surt el debat sobre el grup parlamentari al Congrés, que sempre rebrota en ocasions com aquesta.

Amb Montilla de president, partit i govern han anat a l'una, però això no ha estat suficient per evitar tensions en el tripartit, sobretot motivades per les dinàmiques internes d'Esquerra Republicana. Algunes lliçons ja s'han après, però després de l'anterior etapa, amb Pasqual Maragall de president i el nou Estatut sobre la taula. En aquells moments, es van posar de manifest tensions importants entre partit i govern i es va posar a prova la relació del PSC amb el PSOE. Hi va haver Estatut, però amb costos, com el mateix govern amb l'expulsió d'Esquerra o la figura del president Maragall, que va decidir no repetir com a candidat i va iniciar un procés de distanciament del partit que el va dur a abandonar la militància. Maragall, però, ha tornat a aparèixer al costat dels seus fa pocs dies amb motiu dels 30 anys del PSC.

Defensar l'autogovern

El secretari d'Organització dels socialistes catalans, José Zaragoza, ha estat l'encarregat d'obrir el congrés, i ho ha fet amb una crida als 1.229 delegats que hi participen a "fer història" en aquesta nova etapa que s'obre. Una etapa, ha dit, en què Catalunya sap cap on va i sap que "l'autogovern s'ha de defensar amb convicció i intel·ligència, amb tota la pedagogia que faci falta (...) aquí i fora d'aquí".

Renovació i modernització

Jordi Hereu, que presideix el Congrés, ha destacat que aquest cap de setmana el PSC farà una demostració més de "renovació i modernització", característiques que constitueixen l'"essència" de la formació. Al mateix temps, ha dit l'alcalde de Barcelona, el partit optarà per "una vocació transformadora i per l'incorformisme", això sí, sense plantejar "somnis impossibles".