Les marxes per la independència de la Diada compten amb Laporta i l'alcalde d'Arenys
Diverses manifestacions, una de plataformes sobiranistes i una altra d'ERC, van protagonitzar juntes, però no barrejades, el tram final de la diada de l'Onze de Setembre a Barcelona. La primera marxa va comptar amb la presència del president del Barça, Joan Laporta, que va ser un dels grans protagonistes de la jornada. L'altra cara protagonista va ser la de la cantant israeliana Noa, que va cantar durant els actes del parc de la Ciutadella enmig d'una escridassada minoritària d'activistes propalestins.
Les plataformes sobiranistes Plataforma Unitària de 10.000.cat i Plataforma de Sobirania i Progrés van organitzar una de les manifestacions que encapçalava, entre d'altres, el president del Barça, Joan Laporta. La seva presència havia aixecat una certa polèmica, però el mateix Laporta es va encarregar de contrarestar-la en unes declaracions que va fer durant l'ofrena del FC Barcelona al monument de Rafael Casanova, en què va defensar el seu "dret a expressar la consciència nacional".
L'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, també va participar en aquesta marxa i la seva presència no va passar inadvertida per alguns ciutadans, que li van donar suport en la consulta que diumenge celebrarà aquest municipi del Maresme sobre la independència de Catalunya. Móra va pronunciar un dels parlaments en arribar a l'Arc de Triomf.
Darrere de la manifestació organitzada per les plataformes sobiranistes hi havia la pancarta d'Esquerra Republicana de Catalunya. Al final d'aquesta manifestació, el president d'ERC, Joan Puigcercós, va titllar de "colla de corruptes" els ministeris del govern espanyol i va apostar per un estat propi per a Catalunya per "deixar-los de pagar".
D'altra banda, la manifestació unitària de l'esquerra independentista va acabar amb la crema de les banderes espanyola i francesa i del retrat del rei. La marxa havia començat a la plaça d'Urquinaona i va acabar al costat del Fossar de les Moreres. En totes les manifestacions d'aquest divendres a la tarda s'hi van aplegar unes 14.000 persones, segons la Guàrdia Urbana.
Matí d'Estatut i crisi
La Diada havia començat amb la tradicional ofrena floral al monument dedicat a Rafael Casanova, que va ser el conseller en cap de Barcelona el 1714. En aquesta cita s'hi van congregar, com és tradicional, els partits polítics i les entitats esportives, socials i culturals del país. Enguany, però, la situació econòmica ha portat una novetat: treballadors de Nissan i Roca afectats per acomiadaments van xiular els dirigents del país.
Els polítics van parlar de la crisi econòmica, però tampoc van oblidar que podríem estar vivint el desenllaç del pas de l'Estatut pel Tribunal Constitucional. Artur Mas, el president de CiU, va avisar que no es pot menystenir la capacitat de decisió del poble català. S'afegia així a les paraules que el dia abans havia pronunciat el president de la Generalitat, José Montilla, en el missatge institucional amb motiu de la Diada. Montilla es va comprometre, respecte a la decisió del TC, a ser "al davant de la resposta institucional que calgui donar als reptes que se'ns plantegin".
Noa, protagonista
A l'acte celebrat al parc de la Ciutadella la cara més esperada era la de la cantant israeliana Noa. Alguns l'esperaven per escridassar-la, afegint-se al rebuig expressat per ICV-EUiA i la plataforma Aturem la Guerra, perquè la consideren una veu contra el poble palestí. D'altres, que de fet van ser la immensa majoria, l'esperaven per contrarestar els crits i els xiulets amb aplaudiments de suport. I, en general, s'esperava el moment perquè es preveia tens.
Fins i tot la mateixa Noa s'ho veia a venir, i tot i que va assegurar que el seu discurs el tenia escrit abans que esclatés la polèmica, va silenciar les crítiques amb aquesta frase: "El meu somni és cantar en la signatura del Tractat de Pau entre Israel i Palestina".
L'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, també va participar en aquesta marxa i la seva presència no va passar inadvertida per alguns ciutadans, que li van donar suport en la consulta que diumenge celebrarà aquest municipi del Maresme sobre la independència de Catalunya. Móra va pronunciar un dels parlaments en arribar a l'Arc de Triomf.
Darrere de la manifestació organitzada per les plataformes sobiranistes hi havia la pancarta d'Esquerra Republicana de Catalunya. Al final d'aquesta manifestació, el president d'ERC, Joan Puigcercós, va titllar de "colla de corruptes" els ministeris del govern espanyol i va apostar per un estat propi per a Catalunya per "deixar-los de pagar".
D'altra banda, la manifestació unitària de l'esquerra independentista va acabar amb la crema de les banderes espanyola i francesa i del retrat del rei. La marxa havia començat a la plaça d'Urquinaona i va acabar al costat del Fossar de les Moreres. En totes les manifestacions d'aquest divendres a la tarda s'hi van aplegar unes 14.000 persones, segons la Guàrdia Urbana.
Matí d'Estatut i crisi
La Diada havia començat amb la tradicional ofrena floral al monument dedicat a Rafael Casanova, que va ser el conseller en cap de Barcelona el 1714. En aquesta cita s'hi van congregar, com és tradicional, els partits polítics i les entitats esportives, socials i culturals del país. Enguany, però, la situació econòmica ha portat una novetat: treballadors de Nissan i Roca afectats per acomiadaments van xiular els dirigents del país.
Els polítics van parlar de la crisi econòmica, però tampoc van oblidar que podríem estar vivint el desenllaç del pas de l'Estatut pel Tribunal Constitucional. Artur Mas, el president de CiU, va avisar que no es pot menystenir la capacitat de decisió del poble català. S'afegia així a les paraules que el dia abans havia pronunciat el president de la Generalitat, José Montilla, en el missatge institucional amb motiu de la Diada. Montilla es va comprometre, respecte a la decisió del TC, a ser "al davant de la resposta institucional que calgui donar als reptes que se'ns plantegin".
Noa, protagonista
A l'acte celebrat al parc de la Ciutadella la cara més esperada era la de la cantant israeliana Noa. Alguns l'esperaven per escridassar-la, afegint-se al rebuig expressat per ICV-EUiA i la plataforma Aturem la Guerra, perquè la consideren una veu contra el poble palestí. D'altres, que de fet van ser la immensa majoria, l'esperaven per contrarestar els crits i els xiulets amb aplaudiments de suport. I, en general, s'esperava el moment perquè es preveia tens.
Fins i tot la mateixa Noa s'ho veia a venir, i tot i que va assegurar que el seu discurs el tenia escrit abans que esclatés la polèmica, va silenciar les crítiques amb aquesta frase: "El meu somni és cantar en la signatura del Tractat de Pau entre Israel i Palestina".
