El diputat més actiu a Twitter abandona la política
"Geògraf de formació, professor de vocació, polític per accident (com tots els polítics), salmantí de naixement, ganxó d'adopció, roig per convicció, 2.0 per intuïció". Així es descriu el mateix diputat socialista José Antonio Donaire, a qui els seus companys reconeixen com el "diputat 2.0" i que el dia 11 de gener abandona la política per incorporar-se a un projecte d'investigació sobre turisme, "des d'una institució que permetrà millorar l'I+D del sector i exportar el "know how" a escala mundial", com explica al3cat24.
Donaire s'ha donat a conèixer per la seva versatilitat a l'hora d'utilitzar Twitter com una eina de comunicació, des de l'hemicicle cap enfora. Més de 1.200 seguidors han tingut informació directa des del seu escó. Com que no fixava visites els dies dels plens, ha pogut seguir la majoria dels debats parlamentaris en la seva integritat. Els seus missatges tenien rèpliques i de seguida sorgien debats virtuals. "Debatre és una de les meves feines. No l'única, és cert. Alguns ho han vist com un "divertimento" però entenc que escoltar i enraonar formen part de les obligacions d'un polític", assegura.
Recorda com el moment més intens de la seva tasca parlamentària el dia que havia de fer una pregunta al president de la Generalitat. "Li volia parlar del corredor euromediterrani. Vaig proposar per Twitter que m'aportessin idees per construir la pregunta. De seguida es va iniciar una conversa que em va permetre redactar una pregunta coral. Podia traslladar a l'hemicicle directament la veu de persones que parlaven des de fora. Vaig sentir que connectava el Parlament amb el carrer".
Les mateixes eines li han servit per establir connexions internes i, de fet, s'ha configurat un grup transversal format pels diputats que fan servir les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), més enllà dels colors polítics, com ara Carles Puigdemont i Albert Batalla (tots dos de CiU), Pere Aragonès (d'ERC), Montse Capdevila (del grup socialista) o el mateix president del Parlament, Ernest Benach. "Compartim una visió de la política, conversem de forma habitual i mantenim un nivell de relació molt elevat", confessa el gairebé exdiputat.
De manera que hi ha un grup de diputats que són a l'avantguarda i que aposten per una altra manera d'exercir la política, a partir dels canvis que la tecnologia afavoreix: "Ara som pocs diputats els que hem apostat per aquesta forma de fer política i això dóna una certa visibilitat però estic segur que d'aquí a pocs anys no hi haurà ‘diputats 2.0' sinó que tot això formarà part de la pràctica habitual". Potser sí, però els observadors creuen que la seva retirada de la política no tindrà de moment un relleu clar.
Transparència de debò
Mentre el Parlament vivia amb neguit la polèmica sobre privacitat quan unes càmeres van enregistrar les pantalles dels telèfons mòbils d'uns càrrecs electes, Donaire i els altres com ell han fet de la transparència una identitat: "Si no estic d'acord amb una decisió, ho escric. Si no entenc una votació, ho confesso. Tinc una agenda en què apareix publicat tot el que faré cada dia, de manera que es podia seguir la meva activitat parlamentària amb detall". Aquesta identificació amb la transparència li permet criticar sense por que la votació sobre la ILP per prohibir les corrides de toros fos secreta.
"És trist que la millor manera de garantir que un diputat s'allibera de la disciplina sigui amb un vot secret. L'origen de tot plegat és el rebuig social a la discrepància. Si les diferències en una coalició de govern són criticades i no són vistes com una situació normal, les discrepàncies en el si d'un grup parlamentari encara es veuen pitjor. Hauríem de trobar més normal i fins i tot més recomanable la discrepància, la dissensió, també els vots en contra".
Valora en positiu la iniciativa Parlament 2.0 i fins i tot li sembla que de vegades va més de pressa que el conjunt de la societat. "Hem tingut la sort que el president del Parlament, Ernest Benach, hi hagi apostat personalment. Ha fet de la política 2.0 una de les cartes de presentació de la institució i ara som reconeguts a Europa per aquesta decisió".
Sinceritat i enganyifes
Donaire va sentir la paraula "blog" per primera vegada quan la va pronunciar l'actual portaveu socialista, Miquel Iceta, un dels veterans a la xarxa. "El seu blog encara és una referència obligada", diu.
Al seu "De bat a bat", Donaire ha provat d'explicar les seves decisions personals combinades amb els arguments polítics i part de la seva privacitat. Però és conscient que hi ha massa blogs que només duren el mateix que una campanya electoral i no té cap dubte a l'hora de qualificar aquesta pràctica com una "enganyifa" mentre sosté que un blog polític ha de complir uns requisits imprescindibles: "Ser sincer, és a dir, escriure allò que realment es pensa i oblidar-se dels argumentaris. Actualització periòdica. I la disposició a la conversa. Molts apunts només són l'inici d'una conversa fructífera". Ara que deixa la conversa parlamentària, li plouen els agraïments i l'elogi dels politòlegs que observen l'hemicicle.
Donaire creu que les TIC canviaran la política com a mínim de quatre maneres: "Faciliten la democràcia deliberativa, el valor de la conversa i el diàleg i la intel·ligència col·lectiva. Aporten transparència, els ciutadans poden fiscalitzar millor. Alliberen els polítics del mantell homogeni dels partits. I permeten concretar la política perquè persones interessades en determinats assumptes es puguin connectar i crear xarxes".
Twitter i arròs negre
D'aquí a quinze dies el diputat Donaire perdrà aquesta condició però mantindrà la seva visibilitat a la xarxa: "Forma part de la meva vida quotidiana. Però vull deixar clar que m'agraden molt més les coses 1.0 com ara l'arròs negre, els llibres de fotografia, la costa de Tossa a Sant Feliu i les matinades".
I seguirà els debats a l'hemicicle amb el Twitter, si és que hi ha algú a l'altre costat. Els seus "companys 2.0" no el deixaran sense respostes. Una prova: el comiat que el president de la cambra li va dedicar, assegurant-li que la política catalana el trobaria a faltar. Una altra: el "twitt" que li va dedicar el gironí Carles Puigdemont, de CiU: "Trobarem a faltar els teus twitts, diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí...".
Recorda com el moment més intens de la seva tasca parlamentària el dia que havia de fer una pregunta al president de la Generalitat. "Li volia parlar del corredor euromediterrani. Vaig proposar per Twitter que m'aportessin idees per construir la pregunta. De seguida es va iniciar una conversa que em va permetre redactar una pregunta coral. Podia traslladar a l'hemicicle directament la veu de persones que parlaven des de fora. Vaig sentir que connectava el Parlament amb el carrer".
Les mateixes eines li han servit per establir connexions internes i, de fet, s'ha configurat un grup transversal format pels diputats que fan servir les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), més enllà dels colors polítics, com ara Carles Puigdemont i Albert Batalla (tots dos de CiU), Pere Aragonès (d'ERC), Montse Capdevila (del grup socialista) o el mateix president del Parlament, Ernest Benach. "Compartim una visió de la política, conversem de forma habitual i mantenim un nivell de relació molt elevat", confessa el gairebé exdiputat.
De manera que hi ha un grup de diputats que són a l'avantguarda i que aposten per una altra manera d'exercir la política, a partir dels canvis que la tecnologia afavoreix: "Ara som pocs diputats els que hem apostat per aquesta forma de fer política i això dóna una certa visibilitat però estic segur que d'aquí a pocs anys no hi haurà ‘diputats 2.0' sinó que tot això formarà part de la pràctica habitual". Potser sí, però els observadors creuen que la seva retirada de la política no tindrà de moment un relleu clar.
Transparència de debò
Mentre el Parlament vivia amb neguit la polèmica sobre privacitat quan unes càmeres van enregistrar les pantalles dels telèfons mòbils d'uns càrrecs electes, Donaire i els altres com ell han fet de la transparència una identitat: "Si no estic d'acord amb una decisió, ho escric. Si no entenc una votació, ho confesso. Tinc una agenda en què apareix publicat tot el que faré cada dia, de manera que es podia seguir la meva activitat parlamentària amb detall". Aquesta identificació amb la transparència li permet criticar sense por que la votació sobre la ILP per prohibir les corrides de toros fos secreta.
"És trist que la millor manera de garantir que un diputat s'allibera de la disciplina sigui amb un vot secret. L'origen de tot plegat és el rebuig social a la discrepància. Si les diferències en una coalició de govern són criticades i no són vistes com una situació normal, les discrepàncies en el si d'un grup parlamentari encara es veuen pitjor. Hauríem de trobar més normal i fins i tot més recomanable la discrepància, la dissensió, també els vots en contra".
Valora en positiu la iniciativa Parlament 2.0 i fins i tot li sembla que de vegades va més de pressa que el conjunt de la societat. "Hem tingut la sort que el president del Parlament, Ernest Benach, hi hagi apostat personalment. Ha fet de la política 2.0 una de les cartes de presentació de la institució i ara som reconeguts a Europa per aquesta decisió".
Sinceritat i enganyifes
Donaire va sentir la paraula "blog" per primera vegada quan la va pronunciar l'actual portaveu socialista, Miquel Iceta, un dels veterans a la xarxa. "El seu blog encara és una referència obligada", diu.
Al seu "De bat a bat", Donaire ha provat d'explicar les seves decisions personals combinades amb els arguments polítics i part de la seva privacitat. Però és conscient que hi ha massa blogs que només duren el mateix que una campanya electoral i no té cap dubte a l'hora de qualificar aquesta pràctica com una "enganyifa" mentre sosté que un blog polític ha de complir uns requisits imprescindibles: "Ser sincer, és a dir, escriure allò que realment es pensa i oblidar-se dels argumentaris. Actualització periòdica. I la disposició a la conversa. Molts apunts només són l'inici d'una conversa fructífera". Ara que deixa la conversa parlamentària, li plouen els agraïments i l'elogi dels politòlegs que observen l'hemicicle.
Donaire creu que les TIC canviaran la política com a mínim de quatre maneres: "Faciliten la democràcia deliberativa, el valor de la conversa i el diàleg i la intel·ligència col·lectiva. Aporten transparència, els ciutadans poden fiscalitzar millor. Alliberen els polítics del mantell homogeni dels partits. I permeten concretar la política perquè persones interessades en determinats assumptes es puguin connectar i crear xarxes".
Twitter i arròs negre
D'aquí a quinze dies el diputat Donaire perdrà aquesta condició però mantindrà la seva visibilitat a la xarxa: "Forma part de la meva vida quotidiana. Però vull deixar clar que m'agraden molt més les coses 1.0 com ara l'arròs negre, els llibres de fotografia, la costa de Tossa a Sant Feliu i les matinades".
I seguirà els debats a l'hemicicle amb el Twitter, si és que hi ha algú a l'altre costat. Els seus "companys 2.0" no el deixaran sense respostes. Una prova: el comiat que el president de la cambra li va dedicar, assegurant-li que la política catalana el trobaria a faltar. Una altra: el "twitt" que li va dedicar el gironí Carles Puigdemont, de CiU: "Trobarem a faltar els teus twitts, diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí...".
