El Constitucional fa pública la sentència sencera de l'Estatut en la vigília de la manifestació
Quan queden poc més de 24 hores perquè tingui lloc la manifestació a Barcelona contra la primera sentència de l'Estatut, el Tribunal Constitucional ja l'ha feta pública sencera. Els jutges han notificat a les parts -Generalitat i Parlament de Catalunya, govern central i Partit Popular- els arguments jurídics per anul·lar-ne 14 articles i reinterpretar-ne 23 i 4 disposicions més, i després han penjat el document sencer al seu web. En aquesta sentència, de 881 pàgines, s'hi inclouen els vots particulars dels 4 magistrats conservadors i també un cinquè vot particular, el del magistrat català Eugeni Gay, que manifesta la seva disconformitat amb el rebuig al concepte de "nació" que es fa en el preàmbul del text de l'Estatut.
Onze dies després de dictar sentència sobre l'Estatut, i en la vigília de la manifestació de rebuig de Barcelona, el Tribunal Constitucional l'ha feta pública sencera amb les argumentacions dels magistrats.
Els primers a conèixer el resultat d'aquesta sentència han estat les parts implicades -la Generalitat i el Parlament de Catalunya, el govern central i el Partit Popular-, i després han penjat la sentència completa al seu web.
En aquest document, de 881 pàgines, l'alt tribunal argumenta per què són inconstitucionals 14 articles i estableix quina és la interpretació vàlida d'uns 23 articles més i 4 disposicions addicionals.
A més, en la sentència s'hi inclouen els vots particulars dels quatre magistrats conservadors i un cinquè vot particular, el del magistrat català Eugeni Gay, que manifesta la seva disconformitat amb el rebuig al concepte de "nació" que es fa en el preàmbul del text de l'Estatut.
Els detalls de la sentència
Entre les argumentacions que presenta la sentència destaquen les que fan referència a la manera d'interpretar els articles clau sobre el finançament, la justícia o la llengua, entre altres.
- El terme "nació": Pel que fa a la inclusió del terme "nació" dins de l'Estatut, el document de l'alt tribunal considera que de nació només n'hi ha una, i és "la nació espanyola". En aquest sentit, a més, la sentència explica que no és admissible la utilització del terme "nacional" en referència a Catalunya.
- La llengua: El document detalla que el català "és llengua d'ús normal, però no l'única" perquè "la Constitució s'encarrega d'establir, per a tot el territori espanyol, que el castellà és també llengua d'ús normal". A més, també s'estipula que "seria inconstitucional i nul" l'apartat de l'Estatut en què pretén "imposar un deure de coneixement del català, equivalent en el seu sentit a aquell que es desprèn del deure constitucional de coneixement del castellà".
- La relació entre el govern català i el govern espanyol: La sentència també acota la bilateralitat entre la Generalitat de Catalunya i el govern espanyol, sempre que es tingui en compte que l'Estat sempre està per sobre de les comunitats autònomes.
- Les infraestructures: l'alt tribunal, a més, deixa viva la disposició addicional tercera, que preveu una inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures equivalent al seu PIB, però puntualitza que l'Estat no està obligat a complir-la, ni tampoc condiciona la plena llibertat de les Corts per aprovar els pressupostos generals de l'Estat.
- El finançament: Havent establert la relació Estat-Generalitat es delimita la feina de la comissió mixta d'afers econòmics i fiscals, que és l'òrgan bilateral de relació entre l'Estat i la Generalitat en l'àmbit del finançament. La sentència interpreta que aquesta comissió ha d'estar sotmesa a un òrgan multilateral superior, com el Consell de Política Fiscal i Financera, que aplega totes les comunitats, la coordinació del qual correspon únicament a l'Estat.
- La implantació de les vegueries: L'alt tribunal marca que la creació de les vegueries no pot suposar la desaparició de les províncies.
- Els símbols nacionals i els drets històrics: La sentència considera que els símbols de Catalunya, la senyera, l'himne i la Diada, representen una "nació" sense valor jurídic segons la definició de la Constitució, constituïda com una comunitat autonòmica. Pel que fa als drets històrics, la sentència interpreta que els que reclama Catalunya són ben diferents dels drets que corresponen als territoris forals.
L'endemà de l'acord i la vigília de la manifestació
El reguitzell d'interpretacions jurídiques s'ha sabut poques hores abans de la manifestació contra la primera sentència de l'Estatut a Barcelona, i l'endemà de l'acord per a la capçalera de la marxa del 10-J, que tindrà tant el lema d'Òmnium com la senyera.
Una fórmula que no ha estat senzilla de trobar. En una primera fila hi haurà el lema triat partit en dos -és a dir, "Som una nació" i "Nosaltres decidim"- i a la part central, entre les dues pancartes, s'hi col·locarà una gran senyera -estirada com un llençol- amb el president de la Generalitat, el del Parlament i els seus antecessors en el càrrec. En una segona fila, hi haurà una pancarta amb el lema complet.
Els primers a conèixer el resultat d'aquesta sentència han estat les parts implicades -la Generalitat i el Parlament de Catalunya, el govern central i el Partit Popular-, i després han penjat la sentència completa al seu web.
En aquest document, de 881 pàgines, l'alt tribunal argumenta per què són inconstitucionals 14 articles i estableix quina és la interpretació vàlida d'uns 23 articles més i 4 disposicions addicionals.
A més, en la sentència s'hi inclouen els vots particulars dels quatre magistrats conservadors i un cinquè vot particular, el del magistrat català Eugeni Gay, que manifesta la seva disconformitat amb el rebuig al concepte de "nació" que es fa en el preàmbul del text de l'Estatut.
Els detalls de la sentència
Entre les argumentacions que presenta la sentència destaquen les que fan referència a la manera d'interpretar els articles clau sobre el finançament, la justícia o la llengua, entre altres.
- El terme "nació": Pel que fa a la inclusió del terme "nació" dins de l'Estatut, el document de l'alt tribunal considera que de nació només n'hi ha una, i és "la nació espanyola". En aquest sentit, a més, la sentència explica que no és admissible la utilització del terme "nacional" en referència a Catalunya.
- La llengua: El document detalla que el català "és llengua d'ús normal, però no l'única" perquè "la Constitució s'encarrega d'establir, per a tot el territori espanyol, que el castellà és també llengua d'ús normal". A més, també s'estipula que "seria inconstitucional i nul" l'apartat de l'Estatut en què pretén "imposar un deure de coneixement del català, equivalent en el seu sentit a aquell que es desprèn del deure constitucional de coneixement del castellà".
- La relació entre el govern català i el govern espanyol: La sentència també acota la bilateralitat entre la Generalitat de Catalunya i el govern espanyol, sempre que es tingui en compte que l'Estat sempre està per sobre de les comunitats autònomes.
- Les infraestructures: l'alt tribunal, a més, deixa viva la disposició addicional tercera, que preveu una inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures equivalent al seu PIB, però puntualitza que l'Estat no està obligat a complir-la, ni tampoc condiciona la plena llibertat de les Corts per aprovar els pressupostos generals de l'Estat.
- El finançament: Havent establert la relació Estat-Generalitat es delimita la feina de la comissió mixta d'afers econòmics i fiscals, que és l'òrgan bilateral de relació entre l'Estat i la Generalitat en l'àmbit del finançament. La sentència interpreta que aquesta comissió ha d'estar sotmesa a un òrgan multilateral superior, com el Consell de Política Fiscal i Financera, que aplega totes les comunitats, la coordinació del qual correspon únicament a l'Estat.
- La implantació de les vegueries: L'alt tribunal marca que la creació de les vegueries no pot suposar la desaparició de les províncies.
- Els símbols nacionals i els drets històrics: La sentència considera que els símbols de Catalunya, la senyera, l'himne i la Diada, representen una "nació" sense valor jurídic segons la definició de la Constitució, constituïda com una comunitat autonòmica. Pel que fa als drets històrics, la sentència interpreta que els que reclama Catalunya són ben diferents dels drets que corresponen als territoris forals.
L'endemà de l'acord i la vigília de la manifestació
El reguitzell d'interpretacions jurídiques s'ha sabut poques hores abans de la manifestació contra la primera sentència de l'Estatut a Barcelona, i l'endemà de l'acord per a la capçalera de la marxa del 10-J, que tindrà tant el lema d'Òmnium com la senyera.
Una fórmula que no ha estat senzilla de trobar. En una primera fila hi haurà el lema triat partit en dos -és a dir, "Som una nació" i "Nosaltres decidim"- i a la part central, entre les dues pancartes, s'hi col·locarà una gran senyera -estirada com un llençol- amb el president de la Generalitat, el del Parlament i els seus antecessors en el càrrec. En una segona fila, hi haurà una pancarta amb el lema complet.
