La sentència del TC deixa el sistema d'immersió lingüística català en una situació de vulnerabilitat
La sentència del Tribunal Constitucional assegura que la definició del català com a llengua pròpia de Catalunya no pot justificar la imposició estatutària d'aquesta llengua en detriment del castellà. A més, col·loca el català i el castellà al mateix nivell en els àmbits en què el català prevalia per sobre del castellà, com per exemple l'educació. Segons el document l'Estatut no impedeix el dret "a rebre l'ensenyament en castellà com a llengua vehicular" i recorda que "és constitucionalment obligat" que les dues llengües siguin reconegudes "com a vehiculars". En aquest sentit, afegeix que els "particulars són titulars de rebre l'ensenyament en qualsevol d'aquestes", una situació que col·loca el sistema d'immersió lingüística català en un estat de vulnerabilitat.
En el capítol lingüístic, l'alt tribunal assegura que conèixer el català "no és jurídicament exigile amb caràcter generalitzat". Segons l'article 6.2 de l'Estatut, "totes les persones tenen dret a utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya el dret i el deure de conèixer-les", un dels punts que l'alt tribunal ha matisat en la sentència que ha fet pública aquest mateix divendres, tot just la vigília de la gran manifestació convocada a Barcelona contra la primer sentència de l'Estatut.
D'altra banda, el document detalla que el català "és llengua d'ús normal, però no l'única" perquè "la Constitució s'encarrega d'establir, per a tot el territori espanyol, que el castellà és també llengua d'ús normal". També estipula que "seria inconstitucional i nul" l'apartat de l'Estatut en què pretén "imposar un deure de coneixement del català, equivalent en el seu sentit a aquell que es desprèn del deure constitucional de coneixement del castellà".
D'altra banda, el document detalla que el català "és llengua d'ús normal, però no l'única" perquè "la Constitució s'encarrega d'establir, per a tot el territori espanyol, que el castellà és també llengua d'ús normal". També estipula que "seria inconstitucional i nul" l'apartat de l'Estatut en què pretén "imposar un deure de coneixement del català, equivalent en el seu sentit a aquell que es desprèn del deure constitucional de coneixement del castellà".
