Reaccions per a tots els gustos a Espanya a la prohibició de les corrides de toros
La prohibició de les corrides de toros a Catalunya, que serà efectiva a partir del 2012, ha motivat reaccions per a tots els gustos més enllà de les fronteres catalanes. Entre els que se n'han alegrat hi ha un grup d'ecologistes que han brindat per la decisió en plena Puerta del Sol. També el promotor de la primera prohibició que hi va haver, a les Canàries, que ara és diputat del PP. En canvi, des del món del toreig han rebut amb indignació el que veuen com un gest nacionalista català. També polítics com Esperanza Aguirre o Guillermo Fernández Vara han carregat, encara que amb matisos, contra el veto.
Alegria de l'impulsor de la prohibició a les Canàries
El diputat del PP Miguel Cabrera, que va ser el promotor de la prohibició de les corrides de toros a les Illes Canàries el 1991, ha celebrat la decisió del Parlament de Catalunya de fer el mateix i ha afirmat que "és un dia bo per als animals". Cabrera va més enllà i està convençut que "aquesta salvatjada estarà prohibida a tot Espanya" d'aquí a 100 anys.
El diputat, que quan va aconseguir la prohibició militava a l'Agrupació Tinerfenya d'Independents, ha admès que no serà fàcil perquè els toros estan molt consolidats en alguns territoris, però ha defensat que perdin la categoria de "festa nacional" i la cedeixin a altres activitats, com ara el futbol. Segons ell, no és digne de dur aquesta etiqueta "un horror més propi del segle XIV que del XXI".
Indignació al món del toreig
Un dels toreros més crítics amb el veto a les corrides ha estat Enrique Ponce, que l'ha titllat de "coacció a la llibertat dels éssers humans precisament pels que fa 40 anys l'advocaven". També ha afirmat que darrere la prohibició hi ha "un rerefons polític maquiavèl·lic per part del nacionalisme català, que amb aquesta acció guanya una batalla a Espanya, carregant-se un senyal d'identitat del nostre país".
A més, ha acusats els socialistes de ser "incongruents" perquè "si a Andalusia ho declaren bé cultural, a Catalunya ho prohibeixen, i al mig hi ha el govern i el seu president, que és socialista i se'n renta les mans".
També el torero Miguel Ángel Perera ha considerat "totalment injust" el que ha passat i ha lamentat que "en un país lliure i democràtic prohibeixin una festa amb tanta tradició i tantes implicacions culturals".
Una opinió similar és la de Manuel Jesús "El Cid", que ha considerat que el toro gairebé no importa perquè "la festa ha estat utilitzada com a arma llancívola contra Espanya pels nacionalistes catalans".
Condemna de l'empresari de Las Ventas
El propietari d'una de les principals places de toros de l'Estat, José Antonio Martínez Uranga, ha apel·lat a la llibertat per rebutjar el veto a les corrides. "És un atemptat a la llibertat individual i col·lectiva d'escollir sobre un espectacle que sens dubte és polèmic, però que té arguments històrics, econòmic i culturals de sobres per ser respectat".
Brindis a Madrid
A Madrid, diversos grups antitaurins s'han concentrat a la Puerta del Sol, des d'on han felicitat el Parlament català per haver prohibit les corrides de toros. Ecologistes i associacions de defensa dels animals s'han mostrat eufòrics i han assegurat que ja s'acosta l'hora d'afrontar aquest debat també a la Comunitat de Madrid. Diversos grups impulsen una iniciativa legislativa popular per vetar les corrides en aquesta comunitat.
Un acte "lliberticida", segons Esperanza Aguirre
Sempre contundent, la presidenta de la Comunitat de Madrid ha considerat "casposa i lliberticida" la prohibició dels toros i ha afegit que "vol trencar llaços de Catalunya amb Espanya". Segons ella, "no hi ha animal al món que rebi més atencions que el brau". Malgrat que a Madrid s'està preparant una iniciativa popular pel veto, Aguirre va reaccionar quan Catalunya es va començar moure i va fer que les corrides es declaressin bé d'interès cultural.
Mayor Oreja hi veu una venjança per la Roja o l'Estatut
També hi ha ficat cullerada l'eurodiputat del PP Jaime Mayor Oreja, que ha considerat que la prohibició és "una provocació, una venjança per l'èxit de les seleccions nacionals, una manera de venjar-se del Tribunal Constitucional" i, en definitiva, l'expressió d'una "ofensiva nacionalista" catalana.
El president extremeny mostra "respecte" per aquest "error"
Un to més conciliador és el que ha tingut el president de la Junta d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, que ha considerat "un error" la prohibició amb l'argument que suposa fer un "pas enrere en la integració" d'una Catallunya que "s'ha caracteritzat sempre per la seva universalitat, per la seva barreja de cultures i cosmopolitisme". Tot i les crítiques, Vara s'ha mostrat "enormement respectuós" per la "decisió sobirana del Parlament de Catalunya".
El diputat del PP Miguel Cabrera, que va ser el promotor de la prohibició de les corrides de toros a les Illes Canàries el 1991, ha celebrat la decisió del Parlament de Catalunya de fer el mateix i ha afirmat que "és un dia bo per als animals". Cabrera va més enllà i està convençut que "aquesta salvatjada estarà prohibida a tot Espanya" d'aquí a 100 anys.
El diputat, que quan va aconseguir la prohibició militava a l'Agrupació Tinerfenya d'Independents, ha admès que no serà fàcil perquè els toros estan molt consolidats en alguns territoris, però ha defensat que perdin la categoria de "festa nacional" i la cedeixin a altres activitats, com ara el futbol. Segons ell, no és digne de dur aquesta etiqueta "un horror més propi del segle XIV que del XXI".
Indignació al món del toreig
Un dels toreros més crítics amb el veto a les corrides ha estat Enrique Ponce, que l'ha titllat de "coacció a la llibertat dels éssers humans precisament pels que fa 40 anys l'advocaven". També ha afirmat que darrere la prohibició hi ha "un rerefons polític maquiavèl·lic per part del nacionalisme català, que amb aquesta acció guanya una batalla a Espanya, carregant-se un senyal d'identitat del nostre país".
A més, ha acusats els socialistes de ser "incongruents" perquè "si a Andalusia ho declaren bé cultural, a Catalunya ho prohibeixen, i al mig hi ha el govern i el seu president, que és socialista i se'n renta les mans".
També el torero Miguel Ángel Perera ha considerat "totalment injust" el que ha passat i ha lamentat que "en un país lliure i democràtic prohibeixin una festa amb tanta tradició i tantes implicacions culturals".
Una opinió similar és la de Manuel Jesús "El Cid", que ha considerat que el toro gairebé no importa perquè "la festa ha estat utilitzada com a arma llancívola contra Espanya pels nacionalistes catalans".
Condemna de l'empresari de Las Ventas
El propietari d'una de les principals places de toros de l'Estat, José Antonio Martínez Uranga, ha apel·lat a la llibertat per rebutjar el veto a les corrides. "És un atemptat a la llibertat individual i col·lectiva d'escollir sobre un espectacle que sens dubte és polèmic, però que té arguments històrics, econòmic i culturals de sobres per ser respectat".
Brindis a Madrid
A Madrid, diversos grups antitaurins s'han concentrat a la Puerta del Sol, des d'on han felicitat el Parlament català per haver prohibit les corrides de toros. Ecologistes i associacions de defensa dels animals s'han mostrat eufòrics i han assegurat que ja s'acosta l'hora d'afrontar aquest debat també a la Comunitat de Madrid. Diversos grups impulsen una iniciativa legislativa popular per vetar les corrides en aquesta comunitat.
Un acte "lliberticida", segons Esperanza Aguirre
Sempre contundent, la presidenta de la Comunitat de Madrid ha considerat "casposa i lliberticida" la prohibició dels toros i ha afegit que "vol trencar llaços de Catalunya amb Espanya". Segons ella, "no hi ha animal al món que rebi més atencions que el brau". Malgrat que a Madrid s'està preparant una iniciativa popular pel veto, Aguirre va reaccionar quan Catalunya es va començar moure i va fer que les corrides es declaressin bé d'interès cultural.
Mayor Oreja hi veu una venjança per la Roja o l'Estatut
També hi ha ficat cullerada l'eurodiputat del PP Jaime Mayor Oreja, que ha considerat que la prohibició és "una provocació, una venjança per l'èxit de les seleccions nacionals, una manera de venjar-se del Tribunal Constitucional" i, en definitiva, l'expressió d'una "ofensiva nacionalista" catalana.
El president extremeny mostra "respecte" per aquest "error"
Un to més conciliador és el que ha tingut el president de la Junta d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, que ha considerat "un error" la prohibició amb l'argument que suposa fer un "pas enrere en la integració" d'una Catallunya que "s'ha caracteritzat sempre per la seva universalitat, per la seva barreja de cultures i cosmopolitisme". Tot i les crítiques, Vara s'ha mostrat "enormement respectuós" per la "decisió sobirana del Parlament de Catalunya".
