El Tribunal de Justícia Europeu considera que l'aplicació espanyola del cànon digital no s'ajusta a la normativa de la Unió
El Tribunal de Justícia Europeu ja ha emès la seva decisió, a petició de l'Audiència de Barcelona. I la resposta és clara: l'aplicació que es fa a Espanya del cànon digital, que ja es troba en 22 dels 27 països de la UE, no s'ajusta a la normativa europea. D'aquesta manera es guanya una batalla molt llarga iniciada per l'empresa Padawan quan es va negar a pagar a la SGAE. Però no s'ha dit que calgui eliminar el cànon, sinó esmenar aquest detall.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictat que el cànon digital, tal com s'aplica a Espanya, incompleix la normativa comunitària. El govern espanyol grava suports d'emmagatzematge com CD, DVD, MP3, MP4 o PDA amb quantitats que van des d'alguns cèntims fins als 12 euros en el cas dels discos durs. El dictamen europeu no diu que el concepte de cànon digital s'hagi considerat impropi o il·legal, sinó que el model concret que s'aplicava a la legislació espanyola és inadequat i abusiu.
"L'aplicació del cànon per còpia privada als suports de reproducció adquirits per empreses i/o professionals per a finalitats diferents a la còpia no s'ajusta al dret de la Unió Europea", és a dir, segons la sentència el cànon només es pot aplicar a particulars, però no a empreses i administracions.
Aplicació indiscriminada
La qüestió és que aquest cànon, que vol compensar els creadors per la noció de còpia privada, s'aplica a tots els equips i aparells de reproducció, de manera que no distingeix entre els diferents usos d'aquests productes.
La legislació espanyola permet la còpia privada i la seva reproducció en ús privat, però compensa els creadors amb l'establiment del cànon, que vol distribuir un pagament de drets d'autor.
Ja es preveia aquest decantament a partir de la declaració de l'advocada general del tribunal, que ja es va pronunciar contra l'aplicació indiscriminada de la taxa sobre tots els dispositius de reproducció, enregistrament i emmagatzemament d'arxius digitals, com fa Espanya, i defensava que només s'ha d'aplicar a aquells equips que presumiblement es destinaran a fer còpies privades, però no a les empreses o professionals, que els utilitzen per a altres finalitats.
Inici a Barcelona
El litigi que la sentència resol es va iniciar entre la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) i l'empresa Padawan, que ven CD, DVD i altres materials amb capacitat d'enregistrament digital. Padawan s'havia negat a pagar el cànon adduint que no sempre es fan servir per a còpies de creacions, i la SGAE va reclamar a aquesta empresa el pagament pendent d'uns 16.000 euros.
El cas va anar a parar a l'Audiència de Barcelona, que va voler saber si el sistema espanyol s'ajustava a la normativa europea. Per això es va fer la consulta al Tribunal Europeu. L'advocat de Padawan, Josep Jover, ha afirmat en declaracions a Catalunya Ràdio que la sentència posa punt final a una situació discriminatòria. "S'ha acabat la idea que s'havia establert a Espanya que tothom era culpable llevat que no demostressis el contrari" davant dels tribunals.
Vint-i-dos dels vint-i-set països de la Unió tenen aquest tipus de cànon, que no és, per tant, una peculiaritat espanyola. Ara, els ministeris d'Indústria i Cultura, que són els qui regulen el cànon, hauran de fer els ajustaments per trobar una fòrmula que sigui més equitativa. La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, considera que la sentència obliga a "filar més prim", però no a eliminar el cànon digital. "Reconeix el dret dels autors a rebre una compensació més equitativa per la còpia privada" i "aclareix tots els dubtes sobre la legalitat de la compensació", ha afegit la ministra.
Des de la Societat General d'Autors estan disposats a prendre algun tipus de mesura. El seu portaveu, Rafael Sánchez, ha afirmat que es reuniran amb la indústria "per veure en quina mesura es pot dissenyar un model", també observant "la resta de països de la UE".
Efectes en el sector
La decisió és força important. El sector de la música, per exemple, obtenia quantitats pel cànon que superaven les provinents per la venda de discos. Una campanya molt forta va aconseguir més de tres milions de firmes contra aquest cànon.
La previsió és que amb aquesta sentència hi hagi altres demandes que busquin fer valer el sentit del que ara s'ha dictat. Milers de petits establiments, agrupats en associacions comercials, podrien emprendre aquest pas.
Una altra posició és la d'aquells que creuen no solament que l'aplicació concreta a Espanya estava mal resolta, sinó que, a més, són partidaris que no hi hagi cap cànon. Des d'aquests entorns, com és lògic, ara es viu un clima de victòria, però la sentència no anul·la el concepte, sinó una fórmula concreta d'aplicació.
"L'aplicació del cànon per còpia privada als suports de reproducció adquirits per empreses i/o professionals per a finalitats diferents a la còpia no s'ajusta al dret de la Unió Europea", és a dir, segons la sentència el cànon només es pot aplicar a particulars, però no a empreses i administracions.
Aplicació indiscriminada
La qüestió és que aquest cànon, que vol compensar els creadors per la noció de còpia privada, s'aplica a tots els equips i aparells de reproducció, de manera que no distingeix entre els diferents usos d'aquests productes.
La legislació espanyola permet la còpia privada i la seva reproducció en ús privat, però compensa els creadors amb l'establiment del cànon, que vol distribuir un pagament de drets d'autor.
Ja es preveia aquest decantament a partir de la declaració de l'advocada general del tribunal, que ja es va pronunciar contra l'aplicació indiscriminada de la taxa sobre tots els dispositius de reproducció, enregistrament i emmagatzemament d'arxius digitals, com fa Espanya, i defensava que només s'ha d'aplicar a aquells equips que presumiblement es destinaran a fer còpies privades, però no a les empreses o professionals, que els utilitzen per a altres finalitats.
Inici a Barcelona
El litigi que la sentència resol es va iniciar entre la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) i l'empresa Padawan, que ven CD, DVD i altres materials amb capacitat d'enregistrament digital. Padawan s'havia negat a pagar el cànon adduint que no sempre es fan servir per a còpies de creacions, i la SGAE va reclamar a aquesta empresa el pagament pendent d'uns 16.000 euros.
El cas va anar a parar a l'Audiència de Barcelona, que va voler saber si el sistema espanyol s'ajustava a la normativa europea. Per això es va fer la consulta al Tribunal Europeu. L'advocat de Padawan, Josep Jover, ha afirmat en declaracions a Catalunya Ràdio que la sentència posa punt final a una situació discriminatòria. "S'ha acabat la idea que s'havia establert a Espanya que tothom era culpable llevat que no demostressis el contrari" davant dels tribunals.
Vint-i-dos dels vint-i-set països de la Unió tenen aquest tipus de cànon, que no és, per tant, una peculiaritat espanyola. Ara, els ministeris d'Indústria i Cultura, que són els qui regulen el cànon, hauran de fer els ajustaments per trobar una fòrmula que sigui més equitativa. La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, considera que la sentència obliga a "filar més prim", però no a eliminar el cànon digital. "Reconeix el dret dels autors a rebre una compensació més equitativa per la còpia privada" i "aclareix tots els dubtes sobre la legalitat de la compensació", ha afegit la ministra.
Des de la Societat General d'Autors estan disposats a prendre algun tipus de mesura. El seu portaveu, Rafael Sánchez, ha afirmat que es reuniran amb la indústria "per veure en quina mesura es pot dissenyar un model", també observant "la resta de països de la UE".
Efectes en el sector
La decisió és força important. El sector de la música, per exemple, obtenia quantitats pel cànon que superaven les provinents per la venda de discos. Una campanya molt forta va aconseguir més de tres milions de firmes contra aquest cànon.
La previsió és que amb aquesta sentència hi hagi altres demandes que busquin fer valer el sentit del que ara s'ha dictat. Milers de petits establiments, agrupats en associacions comercials, podrien emprendre aquest pas.
Una altra posició és la d'aquells que creuen no solament que l'aplicació concreta a Espanya estava mal resolta, sinó que, a més, són partidaris que no hi hagi cap cànon. Des d'aquests entorns, com és lògic, ara es viu un clima de victòria, però la sentència no anul·la el concepte, sinó una fórmula concreta d'aplicació.
