El papa Benet XVI dedica el temple de la Sagrada Família de Barcelona
El papa Benet XVI ha dedicat el temple de la Sagrada Família de Barcelona, considerat la catedral del segle XXI, i l'ha elevat a la categoria de basílica. La consagració, la dedicació a Déu, s'ha efectuat durant la missa solemne que ha oficiat al temple i a la qual han assistit unes 8.000 persones a l'interior i unes 36.000 a fora. Els actes han acumulat un retard d'una hora i l'àngelus no s'ha pogut resar fins poc abans de la una. El pontífex ha defensat en la seva homilia el matrimoni tradicional i ha carregat, un cop més, contra l'avortament. Benet XVI també ha reivindicat la figura de Gaudí com a geni i cristià conseqüent.
128 anys després de la col·locació de la primera pedra, el papa Benet XVI ha dedicat el temple de la Sagrada Família, que ja pot ser utilitzat per al culte. És un dia important per a l'Església catalana, però també per a la ciutat i el país, ja que la cerimònia ha servit també per mostrar a tot arreu el temple més gran que s'està construint al món.
A més, el català ha estat molt present en la cerimònia de dedicació. Català, castellà però sobretot llatí, han donat caràcter a una dedicació plena de moviments i simbolismes propis de la litúrgia més antiga, que ha recuperat Joseph Ratzinger. Ha estat una celebració de grans xifres i de grans dimensions. 1.100 bisbes i sacerdots han concelebrat la missa i 800 cantaires, amb la Coral Sant Jordi, l'Escolania de Montserrat i l'Orfeó Català, han acompanyat l'acte des de les tribunes elevades al voltant de la nau principal. En total, a l'interior del recinte hi havia unes 8.000 persones.
Durant l'homilia prèvia a la dedicació Benet XVI ha tingut paraules per a Antoni Gaudí, de qui ha recordat la seguretat davant de les dificultats. El papa també ha utilitzat el simbolisme del temple per reivindicar la família convencional i carregar contra l'avortament. Benet XVI ha obert i tancat l'homilia en català.
El moment culminant de la celebració ha estat el de la dedicació del temple. El papa ha ungit el bloc de pòrfir, que passa a considerar-se l'altar de l'església, amb l'oli de crisma. Els bisbes han fet el mateix amb els murs i les creus situades a les dotze columnes que l'envolten. Les monges benetes han estat les encarregades de netejar l'altar i de guarnir-lo. Fet això el pontífex ha cremat encens i els diaques l'han escampat per tota l'església. Des de l'exterior del temple, més de 36.000 persones han seguit la cerimònia a través d'una quarantena de pantalles gegants.
En el moment de combregar, 300 capellans han distribuït fora del temple 40.000 hòsties, que han estat consagrades a la missa. En un dels moments més emotius de la celebració, els sacerdots han sortit de la basílica per la porta del Naixement amb 300 copons i han distribuït les sagrades formes pels carrers adjacents. Ordenadament, els fidels s'han acostat a les barreres de seguretat, on els capellans han repartit la comunió flanquejats per agents dels Mossos d'Esquadra.
Poc després, quan faltaven deu minuts per la una del migdia, els cors han cantat el "Virolai", que ha marcat el final de la cerimònia. Llavors el papa s'ha dirigit a l'exterior i ha resat l'àngelus amb els fidels. Els actes han acumulat fins a una hora de retard i l'oració ha acabat poc després de la una.
Papamòbil fugaç i poc seguit
La jornada ha començat ben d'hora. Després d'esmorzar a l'arquebisbat, quan passaven deu minuts de les nou del matí, amb un lleuger retard sobre el programa previst, el papa s'ha traslladat en papamòbil fins al temple. Els tres quilòmetres i mig del recorregut s'han fet curts. El pontífex amb prou feines ha trigat un quart d'hora a arribar a la Sagrada Família. El papamòbil ha passat per la via Laietana fins a Pau Claris, pel carrer de la Diputació fins a Marina i d'allà fins al temple, que ha envoltat pels carrers de Provença i Sardenya fins a Mallorca. Al llarg del recorregut centenars de persones han celebrat la visita del pontífex, però la rebuda als carrers ha estat més freda del que s'esperava. Tot plegat amb un fort desplegament de seguretat amb alteracions en el trànsit i en el transport públic.
Al cap de quatre hores, a les 14.30 h, Benet XVI ha tornat a pujar al papamòbil. El vehicle ha recorregut el camí del matí a en sentit contrari, però altre cop ho ha fet a força velocitat. Ha completat el trajecte en deu minuts. Al migdia el nombre de seguidors aplegats a les voreres ha estat superior que el del matí, però tampoc ha respost a les expectatives generades. Segons l'Ajuntament de Barcelona, 250.000 persones s'han aplegat en diversos punts per seguir la visita papal.
El recorregut s'ha fet sense incidents i seguint l'horari previst. Només s'ha viscut un moment de tensió quan un petit grup d'activistes contraris a la visita del papa s'han enfrontat verbalment amb seguidors del pontífex. Ha passat al final del recorregut, a la cantonada del carrer de Pau Claris i la Diputació. Els Mossos d'Esquadra els han separat per evitar que la cosa anés a més.
Trobada reial i intercanvi de regals
Quan ha arribat al temple expiatori, Benet XVI ha estat rebut per les autoritats de la ciutat i el país. El papa ha entrat pel portal de la Glòria, on l'esperaven el president català, José Montilla; el del Parlament, Ernest Benach, i l'alcalde de la ciutat, Jordi Hereu. En representació de l'estat espanyol hi havia el president del Congrés dels Diputats, José Bono; el delegat del govern a Catalunya, Joan Rangel, i el nou ministre de la Presidència del govern, Ramón Jáuregui. També hi eren els reis d'Espanya, que han conversat breuement i en privat amb el pontífex a la sala-museu del temple. Hi ha hagut intercanvi de regals. El papa ha lliurat als reis un llibre sobre la història dels papes a través de les medalles pontifícies i Joan Carles l'ha obsequiat amb una edició especial del Còdex Auri del segle XI.
En representació del govern català, a més de Montilla i Benach, hi han assistit el vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira i els consellers Ernest Maragall, Montserrat Tura i Antoni Castells. També s'han vist cares de diferents personalitats polítiques, com ara Artur Mas, Jordi Pujol, Alícia Sánchez-Camacho i Albert Rivera. El gran absent de la cerimònia ha estat José Luis Rodríguez Zapatero, que està previst que es reuneixi amb Ratzinger a la tarda.
Eufòria a la catedral
El papa Benet XVI va arribat dissabte al vespre a l'aeroport del Prat. S'ha allotjat a l'arquebisbat de Barcelona, on va ser rebut per, entre d'altres, el president de la Generalitat, l'alcalde de Barcelona i l'arquebisbe Lluís Martínez Sistach. Allà centenars de joves, molts vinguts d'altres ciutats de l'estat, l'esperaven des de primera hora de la tarda per tenir l'oportunitat de veure'l en directe. Un cop va arribar a la seu del bisbat, el pontífex va trencar el protocol i va sortir al balcó de l'edifici de la Caritat per saludar els fidels, que van embogir d'eufòria en veure el sant pare. El pontífex va saludar durant tres minuts al costat de l'arquebisbe de Barcelona la multitud, que corejava "Sí, sí, sí, el papa ja és aquí" o "Aquesta és la joventut del papa".
Mobilitzacions en contra
Coincidint amb la visita hi ha hagut diversos actes de protesta. Un d'ells és el de la petonejada gai d'un centenar d'activistes homosexuals al pas del papamòbil per davant del Museu Diocesà. Dissabte a la tarda el sindicat CGT va reunir prop d'un centenar de persones a Barcelona en contra de la presència del pontífex. A Montserrat s'han desplegat pancartes contràries a la visita. Coincidint amb l'arribada del pontífex a la catedral, en un balcó al davant del temple que lluïa la bandera gai s'hi va penjar una pancarta amb el lema "Jo no t'espero" i posteriorment s'hi va exhibir un llum amb un preservatiu inflat, cosa que va provocar l'esbroncada de la multitud que esperava el papa.
Secularisme agressiu
La visita del papa ha arribat precedida d'unes declaracions polèmiques en què alertava contra un fort rebrot d'anticlericalisme a Espanya comparable al dels anys trenta, en temps de la Segona República. Les paraules del pontífex, expressades en una conversa amb els periodistes, no han trobat rèplica per part del govern espanyol, que ha rebutjat polemitzar amb el papa però que s'ha mostrat sorprès de sentir-les. Benet XVI trepitja terres catalanes després de visitar Santiago de Compostel·la.
A més, el català ha estat molt present en la cerimònia de dedicació. Català, castellà però sobretot llatí, han donat caràcter a una dedicació plena de moviments i simbolismes propis de la litúrgia més antiga, que ha recuperat Joseph Ratzinger. Ha estat una celebració de grans xifres i de grans dimensions. 1.100 bisbes i sacerdots han concelebrat la missa i 800 cantaires, amb la Coral Sant Jordi, l'Escolania de Montserrat i l'Orfeó Català, han acompanyat l'acte des de les tribunes elevades al voltant de la nau principal. En total, a l'interior del recinte hi havia unes 8.000 persones.
Durant l'homilia prèvia a la dedicació Benet XVI ha tingut paraules per a Antoni Gaudí, de qui ha recordat la seguretat davant de les dificultats. El papa també ha utilitzat el simbolisme del temple per reivindicar la família convencional i carregar contra l'avortament. Benet XVI ha obert i tancat l'homilia en català.
El moment culminant de la celebració ha estat el de la dedicació del temple. El papa ha ungit el bloc de pòrfir, que passa a considerar-se l'altar de l'església, amb l'oli de crisma. Els bisbes han fet el mateix amb els murs i les creus situades a les dotze columnes que l'envolten. Les monges benetes han estat les encarregades de netejar l'altar i de guarnir-lo. Fet això el pontífex ha cremat encens i els diaques l'han escampat per tota l'església. Des de l'exterior del temple, més de 36.000 persones han seguit la cerimònia a través d'una quarantena de pantalles gegants.
En el moment de combregar, 300 capellans han distribuït fora del temple 40.000 hòsties, que han estat consagrades a la missa. En un dels moments més emotius de la celebració, els sacerdots han sortit de la basílica per la porta del Naixement amb 300 copons i han distribuït les sagrades formes pels carrers adjacents. Ordenadament, els fidels s'han acostat a les barreres de seguretat, on els capellans han repartit la comunió flanquejats per agents dels Mossos d'Esquadra.
Poc després, quan faltaven deu minuts per la una del migdia, els cors han cantat el "Virolai", que ha marcat el final de la cerimònia. Llavors el papa s'ha dirigit a l'exterior i ha resat l'àngelus amb els fidels. Els actes han acumulat fins a una hora de retard i l'oració ha acabat poc després de la una.
Papamòbil fugaç i poc seguit
La jornada ha començat ben d'hora. Després d'esmorzar a l'arquebisbat, quan passaven deu minuts de les nou del matí, amb un lleuger retard sobre el programa previst, el papa s'ha traslladat en papamòbil fins al temple. Els tres quilòmetres i mig del recorregut s'han fet curts. El pontífex amb prou feines ha trigat un quart d'hora a arribar a la Sagrada Família. El papamòbil ha passat per la via Laietana fins a Pau Claris, pel carrer de la Diputació fins a Marina i d'allà fins al temple, que ha envoltat pels carrers de Provença i Sardenya fins a Mallorca. Al llarg del recorregut centenars de persones han celebrat la visita del pontífex, però la rebuda als carrers ha estat més freda del que s'esperava. Tot plegat amb un fort desplegament de seguretat amb alteracions en el trànsit i en el transport públic.
Al cap de quatre hores, a les 14.30 h, Benet XVI ha tornat a pujar al papamòbil. El vehicle ha recorregut el camí del matí a en sentit contrari, però altre cop ho ha fet a força velocitat. Ha completat el trajecte en deu minuts. Al migdia el nombre de seguidors aplegats a les voreres ha estat superior que el del matí, però tampoc ha respost a les expectatives generades. Segons l'Ajuntament de Barcelona, 250.000 persones s'han aplegat en diversos punts per seguir la visita papal.
El recorregut s'ha fet sense incidents i seguint l'horari previst. Només s'ha viscut un moment de tensió quan un petit grup d'activistes contraris a la visita del papa s'han enfrontat verbalment amb seguidors del pontífex. Ha passat al final del recorregut, a la cantonada del carrer de Pau Claris i la Diputació. Els Mossos d'Esquadra els han separat per evitar que la cosa anés a més.
Trobada reial i intercanvi de regals
Quan ha arribat al temple expiatori, Benet XVI ha estat rebut per les autoritats de la ciutat i el país. El papa ha entrat pel portal de la Glòria, on l'esperaven el president català, José Montilla; el del Parlament, Ernest Benach, i l'alcalde de la ciutat, Jordi Hereu. En representació de l'estat espanyol hi havia el president del Congrés dels Diputats, José Bono; el delegat del govern a Catalunya, Joan Rangel, i el nou ministre de la Presidència del govern, Ramón Jáuregui. També hi eren els reis d'Espanya, que han conversat breuement i en privat amb el pontífex a la sala-museu del temple. Hi ha hagut intercanvi de regals. El papa ha lliurat als reis un llibre sobre la història dels papes a través de les medalles pontifícies i Joan Carles l'ha obsequiat amb una edició especial del Còdex Auri del segle XI.
En representació del govern català, a més de Montilla i Benach, hi han assistit el vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira i els consellers Ernest Maragall, Montserrat Tura i Antoni Castells. També s'han vist cares de diferents personalitats polítiques, com ara Artur Mas, Jordi Pujol, Alícia Sánchez-Camacho i Albert Rivera. El gran absent de la cerimònia ha estat José Luis Rodríguez Zapatero, que està previst que es reuneixi amb Ratzinger a la tarda.
Eufòria a la catedral
El papa Benet XVI va arribat dissabte al vespre a l'aeroport del Prat. S'ha allotjat a l'arquebisbat de Barcelona, on va ser rebut per, entre d'altres, el president de la Generalitat, l'alcalde de Barcelona i l'arquebisbe Lluís Martínez Sistach. Allà centenars de joves, molts vinguts d'altres ciutats de l'estat, l'esperaven des de primera hora de la tarda per tenir l'oportunitat de veure'l en directe. Un cop va arribar a la seu del bisbat, el pontífex va trencar el protocol i va sortir al balcó de l'edifici de la Caritat per saludar els fidels, que van embogir d'eufòria en veure el sant pare. El pontífex va saludar durant tres minuts al costat de l'arquebisbe de Barcelona la multitud, que corejava "Sí, sí, sí, el papa ja és aquí" o "Aquesta és la joventut del papa".
Mobilitzacions en contra
Coincidint amb la visita hi ha hagut diversos actes de protesta. Un d'ells és el de la petonejada gai d'un centenar d'activistes homosexuals al pas del papamòbil per davant del Museu Diocesà. Dissabte a la tarda el sindicat CGT va reunir prop d'un centenar de persones a Barcelona en contra de la presència del pontífex. A Montserrat s'han desplegat pancartes contràries a la visita. Coincidint amb l'arribada del pontífex a la catedral, en un balcó al davant del temple que lluïa la bandera gai s'hi va penjar una pancarta amb el lema "Jo no t'espero" i posteriorment s'hi va exhibir un llum amb un preservatiu inflat, cosa que va provocar l'esbroncada de la multitud que esperava el papa.
Secularisme agressiu
La visita del papa ha arribat precedida d'unes declaracions polèmiques en què alertava contra un fort rebrot d'anticlericalisme a Espanya comparable al dels anys trenta, en temps de la Segona República. Les paraules del pontífex, expressades en una conversa amb els periodistes, no han trobat rèplica per part del govern espanyol, que ha rebutjat polemitzar amb el papa però que s'ha mostrat sorprès de sentir-les. Benet XVI trepitja terres catalanes després de visitar Santiago de Compostel·la.