Un web mostra el mapa de les fosses de la Guerra Civil a Catalunya
El Memorial Democràtic ha presentat avui la pàgina web "Fosses i repressió", una iniciativa pionera a tot Espanya que recull en un mapa les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya i que permet fer cerques per noms de desapareguts, bàndol i municipis.
El secretari de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat, Josep Vendrell, ha descrit la iniciativa en roda de premsa com "una eina útil i àgil que permetrà l'accés als investigadors i a les famílies de desapareguts" a informació que fins ara no estava disponible, segons que informa EFE.
El Memorial ha elaborat la pàgina Fossesirepressio.cat en col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que és accessible en català, castellà, anglès i francès. Està programada en codi obert, integrada amb Google Maps i facilita la informació de 237 fosses georeferenciades.
Novetats
Així, a les 179 fosses comunes que la Generalitat ja havia fet oficials se n'hi afegeixen 58 de noves, localitzades al Penedès i el Garraf.
Vendrell ha afirmat que Catalunya "és líder en la recuperació de la memòria democràtica" i ha assegurat que és "l'única comunitat autònoma que té una llista de fosses i una llei de fosses d'aquestes característiques".
"És un mapa del terrible cost humà de la Guerra Civil", ha descrit Vendrell, que ha destacat que "Catalunya no és com Normandia", perquè no té grans cementiris amb creus blanques alineades: "La majoria estan escampades per boscos i camins", ha recordat.
Per al secretari, el mapa i la tasca que ha fet fins ara el personal del Memorial Democràtic permet "desmentir que s'estiguin obrint ferides d'alguna cosa ja passada", ha destacat que "les famílies se'n recorden, i molt, és una motxilla de dolor que va passant de pares a fills" i ha insistit que "hi ha una demanda real, una necessitat de la societat de saber què va passar".
D'una altra banda, l'historiador i president del Centre d'Estudis del Penedès, Ramón Arnabat, ha presentat els resultats de la investigació sobre les fosses comunes de la zona del Penedès que ha permès "replantejar algun aspecte de la Guerra Civil Espanyola", perquè la distribució de les fosses indica que l'avanç de les tropes franquistes a Catalunya no va ser tan fàcil com tradicionalment es creia.
"Com a mínim, al voltant de les muntanyes del Gaià i l'Ordal hi va haver una resistència que va endarrerir dos dies l'arribada de les tropes franquistes a Barcelona", ha explicat Arnabat, que ha assegurat que s'han detectat 66 fosses comunes amb uns 300 soldats republicans enterrats i una minoria (un 5%) de soldats franquistes.
El Memorial ha elaborat la pàgina Fossesirepressio.cat en col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que és accessible en català, castellà, anglès i francès. Està programada en codi obert, integrada amb Google Maps i facilita la informació de 237 fosses georeferenciades.
Novetats
Així, a les 179 fosses comunes que la Generalitat ja havia fet oficials se n'hi afegeixen 58 de noves, localitzades al Penedès i el Garraf.
Vendrell ha afirmat que Catalunya "és líder en la recuperació de la memòria democràtica" i ha assegurat que és "l'única comunitat autònoma que té una llista de fosses i una llei de fosses d'aquestes característiques".
"És un mapa del terrible cost humà de la Guerra Civil", ha descrit Vendrell, que ha destacat que "Catalunya no és com Normandia", perquè no té grans cementiris amb creus blanques alineades: "La majoria estan escampades per boscos i camins", ha recordat.
Per al secretari, el mapa i la tasca que ha fet fins ara el personal del Memorial Democràtic permet "desmentir que s'estiguin obrint ferides d'alguna cosa ja passada", ha destacat que "les famílies se'n recorden, i molt, és una motxilla de dolor que va passant de pares a fills" i ha insistit que "hi ha una demanda real, una necessitat de la societat de saber què va passar".
D'una altra banda, l'historiador i president del Centre d'Estudis del Penedès, Ramón Arnabat, ha presentat els resultats de la investigació sobre les fosses comunes de la zona del Penedès que ha permès "replantejar algun aspecte de la Guerra Civil Espanyola", perquè la distribució de les fosses indica que l'avanç de les tropes franquistes a Catalunya no va ser tan fàcil com tradicionalment es creia.
"Com a mínim, al voltant de les muntanyes del Gaià i l'Ordal hi va haver una resistència que va endarrerir dos dies l'arribada de les tropes franquistes a Barcelona", ha explicat Arnabat, que ha assegurat que s'han detectat 66 fosses comunes amb uns 300 soldats republicans enterrats i una minoria (un 5%) de soldats franquistes.
