Wikileaks revela l'opinió dels EUA sobre dirigents mundials basada en informes d'ambaixadors
Wikileaks colpeja aquest cop les vergonyes de la política exterior nord-americana. El web ha filtrat més de 250.000 missatges entre diplomàtics dels Estats Units que contenen comentaris personals sobre personalitats mundials i dades sensibles sobre terrorisme i proliferació nuclear. Diversos mitjans n'han publicat el contingut, que és molt polèmic i comprometedor. La filtració coincideix amb un atac de denegació de servei al web, cosa que es coneix com a DDoS. Es tracta d'una ofensiva coordinada per diversos usuaris que inutilitzen el web. Ara per ara, l'accés és molt complicat.
Wikileaks torna a centrar l'atenció del món, i aquest cop per partida doble. Tot ha començat amb un missatge doble a Twitter. Cap a dos quarts de sis de la tarda de diumenge, el portal ha publicat un text en què denunciava que és objecte d'un atac informàtic coordinat. Es tracta d'un DDoS, és a dir, un atac distribuït de denegació de servei massiu.
Poc després, a un quart de sis de la tarda, Wikileaks ha publicat un altre "tweet" en què revelava que hi hauria una nova filtració d'informació provinent dels Estats Units. En el missatge, el portal assegurava que diversos mitjans publicarien informació de correspondència de les ambaixades nord-americanes.
Els mitjans que filtren la informació són "El País", "Le Monde", "Der Spiegel", "The Guardian" i "The New York Times". Les dades ha anat gotejant i el diari espanyol ha estat el primer que ha publicat la filtració. A partir d'aquí han anat caient la resta de mitjans. En total són 251.287 documents, un 40% dels quals es consideren confidencials.
"L'emperador sense vestit" i les "festes salvatges" de Berlusconi
Wikileaks també ha avançat la portada de "Der Spiegel" de dilluns, en què es revela la manera com el Departament d'Exteriors dels Estats Units coneix alguns dirigents estrangers. El president francès, Nicolas Sarkozy, és "l'emperador sense vestit"; el primer ministre rus, Vladímir Putin, és "un masclista brutal", i el seu president, Dmitri Medvédev, "pàl·lid i vacil·lant". Silvio Berlusoni és conegut per les seves "festes salvatges", i el president de l'Afganistan, Hamid Karzai, és descrit com un paranoic.
Aquesta és la part més controvertida d'un paquet de dades que inclou també l'odre d'espiar alts funcionaris de les Nacions Unides o les negociacions per col·locar presoners de Guantánamo en altres països. Hi ha, per exemple, el cas de Kiribati, al qual van oferir milions per acceptar reclusos. També es pot comprovar com els principals estats àrabs, com l'Aràbia Saudita, van demanar als Estats Units que ataquessin l'Iran per aturar el seu programa nuclear.
La majoria de documents són dels últims cinc anys, però també n'hi ha d'històrics com alguns sobre el Panamà i el general Manuel Noriega. 3.620 tenien com a destinació Madrid. En aquest cas els documents classificats revelen friccions diplomàtiques entre Espanya i els Estats Units, i fins i tot destaquen la figura del rei Joan Carles en contraposició a la d'alguns membres del govern espanyol. De fet, els cables diplomàtics atribueixen la victòria del PSOE en les eleccions del 2004 a la "pobra gestió" del PP dels atemptats de l'11 de març a Madrid.
Els document de Wikileaks surten directament de SIPRnet, una xarxa de comunicacions secretes que utilitza el Pentàgon i a la qual tenen accés més de dos milions de persones.
Wikileaks, en el punt de mira
No se sap quina relació hi podria haver entre la filtració i l'atac a Wikileaks, però la proximitat d'un i altre ha motivat tota classe d'especulacions, especialment contra Washington.
La Casa Blanca ha condemnat la publicació, que ha qualificat de "perillosa i temerària". El govern dels Estats Units assegura que els documents són robats i ha assegurat en un comunicat que la divulgació dels cables diplomàtics posa en perill els interessos del país en política exterior, agents secrets i "la causa dels drets humans, i les vides i la feina de les persones que la defensen".
En els últims dies, l'administració dels Estats Units ha avisat els seus aliats perquè la informació els podria perjudicar. Ara l'objectiu és evitar noves filtracions. El Pentàgon assegura que ha pres mesures per evitar nous casos. El fet és que Wikileaks ja ha filtrat 77.000 documents sobre l'actuació de les forces internacionals a l'Afganistan i 400.000 més sobre l'actuació de tropes dels Estats Units a l'Iraq que detallaven fins i tot les tortures i la mort de 70.000 civils durant la guerra.
Què és un DDoS?
La denegació de servei, de l'anglès "Distributed Denial of Service", és un atac a un servidor que genera un gran flux d'informació des de diversos punts de connexió. La idea és llançar nombroses peticions perquè un servidor que allotja una pàgina web no pugui suportar la càrrega de peticions i hagi de suspendre el servei.
Poc després, a un quart de sis de la tarda, Wikileaks ha publicat un altre "tweet" en què revelava que hi hauria una nova filtració d'informació provinent dels Estats Units. En el missatge, el portal assegurava que diversos mitjans publicarien informació de correspondència de les ambaixades nord-americanes.
Els mitjans que filtren la informació són "El País", "Le Monde", "Der Spiegel", "The Guardian" i "The New York Times". Les dades ha anat gotejant i el diari espanyol ha estat el primer que ha publicat la filtració. A partir d'aquí han anat caient la resta de mitjans. En total són 251.287 documents, un 40% dels quals es consideren confidencials.
"L'emperador sense vestit" i les "festes salvatges" de Berlusconi
Wikileaks també ha avançat la portada de "Der Spiegel" de dilluns, en què es revela la manera com el Departament d'Exteriors dels Estats Units coneix alguns dirigents estrangers. El president francès, Nicolas Sarkozy, és "l'emperador sense vestit"; el primer ministre rus, Vladímir Putin, és "un masclista brutal", i el seu president, Dmitri Medvédev, "pàl·lid i vacil·lant". Silvio Berlusoni és conegut per les seves "festes salvatges", i el president de l'Afganistan, Hamid Karzai, és descrit com un paranoic.
Aquesta és la part més controvertida d'un paquet de dades que inclou també l'odre d'espiar alts funcionaris de les Nacions Unides o les negociacions per col·locar presoners de Guantánamo en altres països. Hi ha, per exemple, el cas de Kiribati, al qual van oferir milions per acceptar reclusos. També es pot comprovar com els principals estats àrabs, com l'Aràbia Saudita, van demanar als Estats Units que ataquessin l'Iran per aturar el seu programa nuclear.
La majoria de documents són dels últims cinc anys, però també n'hi ha d'històrics com alguns sobre el Panamà i el general Manuel Noriega. 3.620 tenien com a destinació Madrid. En aquest cas els documents classificats revelen friccions diplomàtiques entre Espanya i els Estats Units, i fins i tot destaquen la figura del rei Joan Carles en contraposició a la d'alguns membres del govern espanyol. De fet, els cables diplomàtics atribueixen la victòria del PSOE en les eleccions del 2004 a la "pobra gestió" del PP dels atemptats de l'11 de març a Madrid.
Els document de Wikileaks surten directament de SIPRnet, una xarxa de comunicacions secretes que utilitza el Pentàgon i a la qual tenen accés més de dos milions de persones.
Wikileaks, en el punt de mira
No se sap quina relació hi podria haver entre la filtració i l'atac a Wikileaks, però la proximitat d'un i altre ha motivat tota classe d'especulacions, especialment contra Washington.
La Casa Blanca ha condemnat la publicació, que ha qualificat de "perillosa i temerària". El govern dels Estats Units assegura que els documents són robats i ha assegurat en un comunicat que la divulgació dels cables diplomàtics posa en perill els interessos del país en política exterior, agents secrets i "la causa dels drets humans, i les vides i la feina de les persones que la defensen".
En els últims dies, l'administració dels Estats Units ha avisat els seus aliats perquè la informació els podria perjudicar. Ara l'objectiu és evitar noves filtracions. El Pentàgon assegura que ha pres mesures per evitar nous casos. El fet és que Wikileaks ja ha filtrat 77.000 documents sobre l'actuació de les forces internacionals a l'Afganistan i 400.000 més sobre l'actuació de tropes dels Estats Units a l'Iraq que detallaven fins i tot les tortures i la mort de 70.000 civils durant la guerra.
Què és un DDoS?
La denegació de servei, de l'anglès "Distributed Denial of Service", és un atac a un servidor que genera un gran flux d'informació des de diversos punts de connexió. La idea és llançar nombroses peticions perquè un servidor que allotja una pàgina web no pugui suportar la càrrega de peticions i hagi de suspendre el servei.
