El Suprem obliga la Generalitat a fer que el castellà també sigui vehicular a l'escola
El Tribunal Suprem obliga la Generalitat a fer que el castellà també sigui llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, tal com va dictar el Tribunal Constitucional en la seva sentència sobre l'Estatut. L'alt tribunal insta el govern català a adoptar les mesures que consideri oportunes per garantir una presència adequada del castellà i garantir el dret dels pares a rebre les comunicacions també en llengua castellana. L'alt tribunal ha fet aquestes consideracions en tres sentències en què dóna la raó parcialment a uns pares que volien que els seus fills rebessin classes a Catalunya en les dues llengües.
Tres sentències del Tribunal Suprem obliguen la Generalitat a reintroduir el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya. L'alt tribunal, però, deixa en mans del govern català la manera com això s'ha de fer i ho supedita tot plegat a l'estadi actual del procés de normalització lingüística.
Els magistrats fan servir com a argument la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i, basant-s'hi, recorden que el castellà també gaudeix de la condició de llengua vehicular i docent en l'educació a Catalunya.
Els canvis, en mans de la Generalitat
El Suprem deixa en mans de la Generalitat els canvis que s'hauran de fer per garantir que el castellà torni a ser llengua vehicular a les escoles, però concreta algunes qüestions específiques.
Així, l'alt tribunal no concreta un "full de ruta", però exigeix al govern català prendre les mesures que consideri oportunes per adaptar el sistema educatiu català a la nova situació creada arran de la sentència del TC. Estableix que el castellà s'ha de reintroduir com a llengua vehicular de manera proporcional i equitativa amb el català, i assenyala quins nivells educatius se'n veuran afectats: tots els de l'ensenyament obligatori.
El text, però, estableix que la presència del castellà i del català dependrà de l'estadi de normalització lingüística, és a dir, si la Generalitat considera que les dues llengües estan en condicions d'igualtat, la seva presència a l'ensenyament haurà de ser igual. En canvi, si el govern considera que el català es troba en una situació de desavantatge, permet un tracte diferenciat de les llengües però especifica que, en qualsevol cas, el castellà no pot quedar reduït a "objecte d'estudi d'una assignatura més", i insisteix que el tracte de favor al català seria transitori.
Les sentències són molt específiques en alguns aspectes, com ara les comunicacions públiques dels centres educatius: les comunicacions als pares s'hauran de fer també en castellà, tant les circulars com les comunicacions orals. A més a més, la justícia obliga a canviar la preinscripció en Educació Infantil dels centres públics per preguntar als pares o tutors dels petits per la llengua habitual.
Els arguments dels pares
Els pares que van recórrer al Tribunal Suprem tenen fills que estudien en centres concertats de diferents poblacions de Catalunya -a Tarragona, Sabadell i Barcelona- i en els nivells d'Educació Infantil, Primària i ESO. Els progenitors argumentaven que si s'exclou el castellà com a llengua d'aprenentatge, hi ha una situació d'"immersió monolingüe" i l'ensenyament de la llengua castellana s'equiparava, per tant, al d'una llengua estrangera, cosa que consideraven contrària a la Constitució.
L'alt tribunal els ha donat parcialment la raó i ara els pares que havien presentat els recursos poden sol·licitar l'execució de la sentència. És a dir, adreçar-se al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que serà l'encarregat d'ordenar a la Generalitat els canvis que sol·licita el Suprem. Per tant, és el TSJC l'encarregat de fixar com es modifica el model lingüístic als centres educatius de Catalunya.
Els pares van decidir portar el cas al Tribunal Suprem després que van demanar a Ensenyament que considerés el castellà llengua vehicular per a l'educació i que els seus fills rebessin classes en les dues llengües i el departament s'hi va negar.
Derivades de la sentència del TC
Les sentències dictades aquest dimecres pel Tribunal Suprem no són les úniques que s'emparen en la sentència del TC sobre l'Estatut i que modifiquen regulacions de l'ús de la llengua. Ara fa dos mesos, el TSJC suspenia de manera cautelar diversos articles del reglament d'ús del català a l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida. La justificació també estava basada en la sentència del TC sobre l'Estatut que va modificar la consideració del català com a llengua preferent a les administracions i els mitjans públics per l'estatus de "llengua d'ús normal".
Els articles que es van suspendre establien que el català era la llengua preferent en alguns àmbits com ara en les comunicacions internes d'aquestes administracions, les actes del plens o els rètols. Tant la Diputació de Lleida com el consistori barceloní hi van presentar recurs.
Els magistrats fan servir com a argument la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i, basant-s'hi, recorden que el castellà també gaudeix de la condició de llengua vehicular i docent en l'educació a Catalunya.
Els canvis, en mans de la Generalitat
El Suprem deixa en mans de la Generalitat els canvis que s'hauran de fer per garantir que el castellà torni a ser llengua vehicular a les escoles, però concreta algunes qüestions específiques.
Així, l'alt tribunal no concreta un "full de ruta", però exigeix al govern català prendre les mesures que consideri oportunes per adaptar el sistema educatiu català a la nova situació creada arran de la sentència del TC. Estableix que el castellà s'ha de reintroduir com a llengua vehicular de manera proporcional i equitativa amb el català, i assenyala quins nivells educatius se'n veuran afectats: tots els de l'ensenyament obligatori.
El text, però, estableix que la presència del castellà i del català dependrà de l'estadi de normalització lingüística, és a dir, si la Generalitat considera que les dues llengües estan en condicions d'igualtat, la seva presència a l'ensenyament haurà de ser igual. En canvi, si el govern considera que el català es troba en una situació de desavantatge, permet un tracte diferenciat de les llengües però especifica que, en qualsevol cas, el castellà no pot quedar reduït a "objecte d'estudi d'una assignatura més", i insisteix que el tracte de favor al català seria transitori.
Les sentències són molt específiques en alguns aspectes, com ara les comunicacions públiques dels centres educatius: les comunicacions als pares s'hauran de fer també en castellà, tant les circulars com les comunicacions orals. A més a més, la justícia obliga a canviar la preinscripció en Educació Infantil dels centres públics per preguntar als pares o tutors dels petits per la llengua habitual.
Els arguments dels pares
Els pares que van recórrer al Tribunal Suprem tenen fills que estudien en centres concertats de diferents poblacions de Catalunya -a Tarragona, Sabadell i Barcelona- i en els nivells d'Educació Infantil, Primària i ESO. Els progenitors argumentaven que si s'exclou el castellà com a llengua d'aprenentatge, hi ha una situació d'"immersió monolingüe" i l'ensenyament de la llengua castellana s'equiparava, per tant, al d'una llengua estrangera, cosa que consideraven contrària a la Constitució.
L'alt tribunal els ha donat parcialment la raó i ara els pares que havien presentat els recursos poden sol·licitar l'execució de la sentència. És a dir, adreçar-se al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que serà l'encarregat d'ordenar a la Generalitat els canvis que sol·licita el Suprem. Per tant, és el TSJC l'encarregat de fixar com es modifica el model lingüístic als centres educatius de Catalunya.
Els pares van decidir portar el cas al Tribunal Suprem després que van demanar a Ensenyament que considerés el castellà llengua vehicular per a l'educació i que els seus fills rebessin classes en les dues llengües i el departament s'hi va negar.
Derivades de la sentència del TC
Les sentències dictades aquest dimecres pel Tribunal Suprem no són les úniques que s'emparen en la sentència del TC sobre l'Estatut i que modifiquen regulacions de l'ús de la llengua. Ara fa dos mesos, el TSJC suspenia de manera cautelar diversos articles del reglament d'ús del català a l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida. La justificació també estava basada en la sentència del TC sobre l'Estatut que va modificar la consideració del català com a llengua preferent a les administracions i els mitjans públics per l'estatus de "llengua d'ús normal".
Els articles que es van suspendre establien que el català era la llengua preferent en alguns àmbits com ara en les comunicacions internes d'aquestes administracions, les actes del plens o els rètols. Tant la Diputació de Lleida com el consistori barceloní hi van presentar recurs.
