Aquesta Setmana Santa, el 33 donarà a conèixer els "8 dies que van marcar la història de Roma"
Aquest divendres, a les 22.45, el 33 estrenarà la minisèrie "8 dies que van marcar la història de Roma". Durant quatre nits consecutives, de Divendres Sant a Dilluns de Pasqua, s'emetran els vuit capítols d'aquesta sèrie en què la historiadora Bettany Hughes, fixant-se en vuit dies crítics de la història de Roma, explora i dona a conèixer el naixement i la caiguda d'uns dels imperis més extraordinaris de la història.
A "8 dies que van marcar la història de Roma", la historiadora Bettany Hughes viatja pels llocs més antics d'Itàlia per repassar aquest extraordinari període històric, així com les seves figures clau, des de la desfeta de l'imperi cartaginès fins a la travessa del riu Rubicó per part de Juli César passant per la conversió al cristianisme de Constantí.
Divendres 15 d'abril, a partir de les 22.45
Capítol 1: L'última batalla d'Anníbal
Anys després de patir una derrota humiliant davant de l'imperi cartaginès comandat pel mític general Anníbal, Roma està decidida a venjar-se. La següent gran batalla es lliuraria als deserts inhòspits del nord d'Àfrica el 19 d'octubre de l'any 202 aC. Aquell únic dia de combat, Roma va emprendre el camí de la grandesa i va demostrar el poder militar i l'ambició de l'imperi emergent.
Capítol 2: La rebel·lió d'Espàrtac
La historiadora Bettany Hughes viatja al sud d'Itàlia per descobrir la veritable història d'Espàrtac. La seva rebel·lió contra la república romana va començar amb la fuga d'una presó per a gladiadors un dia de l'any 73 aC. Per aturar la insurrecció, la república va atorgar poders especials a un dels ciutadans més ambiciosos de Roma, Marc Licini Cras, una estratègia que anunciaria la deriva de Roma cap a la dictadura.
Dissabte 16 d'abril, a partir de les 21.55
Capítol 3: El pas del Rubicó
Roma havia derrotat la seva gran rival Cartago i havia superat una rebel·lió d'esclaus, però aquelles victòries li van sortir cares. Els generals de l'exèrcit que proporcionaven nous territoris van acumular grans quantitats de poder. Juli Cèsar va posar en perill la mateixa existència de la república. L'any 49 aC, Cèsar va travessar el riu Rubicó, va violar la llei romana i va provocar la transformació de la república romana en un imperi dirigit per un sol home.
Capítol 4: El primer Emperador de Roma
Quan va morir Juli Cèsar, va aparèixer en escena el seu renebot de divuit anys, que es va acabar convertint en el primer emperador de Roma. El seu ascens al poder va començar l'any 32 aC quan va robar el testament secret del seu rival, el famós Marc Antoni, i el va llegir davant del senat.
Diumenge 17 d'abril, a partir de les 21.55
Capítol 5: La venjança de Boudicca
A partir del dia, pels volts de l'any 60 dC, en què les tropes romanes van envair les terres de Boudicca, la van assotar i van violar les seves filles, Bettany Hughes ens mostra la crua realitat del brutal domini romà. La ràbia va fer que la reina dels icenis encapçalés una revolta que va estar a punt de posar fi a l'ocupació romana de Britània.
Capítol 6. La caiguda de Neró
El 9 de juny de l'any 68 dC, Neró, emperador de Roma, es va treure la vida amb l'ajuda d'un criat mentre les tropes anaven a detenir-lo per crims contra l'estat. La seva mort va suposar la fi de la primera dinastia imperial romana i va donar lloc a una època d'anarquia i guerra civil. Amb proves procedents de tot el món romà, fins i tot de la seva Casa d'Or, Bettany Hughes analitza el regnat de Neró, la seva personalitat i les seves relacions amb la seva mare, Agripina, el senat i el poble romà.
Dilluns 18 d'abril, a partir de les 22.15
Capítol 7. La gran inauguració del Colosseu
Bettany Hughes analitza el dia de l'any 80 dC en què es va inaugurar el Colosseu. Per al nou emperador Tit, aquells jocs eren una oportunitat d'or per guanyar-se l'afecte del poble i consolidar la seva posició al tron imperial. Però com és que als romans, tan cultes i civilitzats en certs aspectes, els agradava presenciar aquella brutalitat i aquell bany de sang?
Capítol 8. El renaixement de Roma
Bettany Hughes analitza el dia que va marcar el trencament simbòlic de Roma amb el seu mil·lenari passat pagà, el dia de l'any 337 dC, en què l'emperador Constantí el Gran es va batejar. Va ser un moment molt important, no solament per a l'imperi, sinó per a la història de la humanitat i d'una de les seves principals religions. Constantí va ser un dels últims grans emperadors romans a governar un imperi unit. Li va donar una nova capital, Constantinoble, l'actual Istanbul, una ciutat que acabaria desbancant Roma com a primera ciutat de la Terra.
