"Dones, vida, llibertat", a "30 minuts"
El diumenge 4 de desembre, a TV3, l'espai "30 minuts" estrena la producció aliena de la BBC "Dones, vida, llibertat" on es pot veure com les protestes provocades per la mort el passat 13 de setembre de la jove kurda iraniana Mahsa Jina Amini s'han convertit en un dels reptes més grans amb què s'ha hagut d'enfrontar el règim dels aiatol·làs des que va instaurar la República Islàmica de l'Iran.
El 13 de setembre, una jove kurda iraniana de 22 anys, Jina Mahsa Amini, va morir després de ser detinguda per la policia de la moral iraniana. Presumptament havia violat la llei perquè no s'havia cobert prou bé els cabells amb un mocador. Les protestes provocades per la seva mort s'han convertit en un dels reptes més grans amb què s'ha hagut d'enfrontar el règim dels aiatol·làs des que va instaurar la República Islàmica de l'Iran.
El 13 de setembre, Jina Mahsa Amini , una noia kurda de 22 anys, va morir després de ser detinguda per la policia de la moral iraniana per presumptament violar l'estricta llei que obliga les dones a cobrir-se els cabells amb un hijab o un mocador.
Jina Mahsa Amini i el seu germà petit van viatjar a Teheran des de Saqqez, la ciutat kurda on vivien. Volien visitar la capital del país per primera vegada, però el seu viatge no va acabar bé. Així que sortien de l'estació del metro, la Jina es va trobar la policia de la moral, un cos policial encarregat de fer complir l'estricta normativa islàmica sobre com s'han de vestir les dones en públic. La policia va considerar que la Jina no anava prou tapada. La van detenir, li van pegar fortament al cap i la van portar a una comissaria de Teheran. Al cap d'una hora la Jina va dir a una agent que li passava alguna cosa. Les càmeres de seguretat de la comissaria van registrar el moment que va caure a terra. Van traslladar-la a l'hospital, però quan hi va arribar ja estava en coma i en estat de mort cerebral. Al cap de tres dies es va certificar la seva mort. La notícia de la mort de la Jina Mahsa Amini va provocar un veritable escàndol arreu del país. Però la policia va respondre des del primer moment amb molta força per dispersar una multitud que s'havia reunit davant de l'hospital i les manifestacions que hi va haver els dies següents.
Les protestes provocades per la seva mort es van convertir ràpidament en el repte més greu que ha hagut d'enfrontar l'establishment clerical musulmà xiïta de l'Iran en molts anys. "No es tracta només del hijab obligatori. Són uns 40 anys d'opressió", diu Azi Jangravi, un manifestant a l'exili ara amb seu a Toronto. "La República Islàmica fa que les dones portem la seva ideologia al nostre cos", diu Masih Alinejad, activista i periodista. Malgrat que el govern iranià ha seguit reprimint amb força les protestes, les manifestacions no sembla que s'hagin d'acabar. "Els homes, les dones i tots els que donen suport al moviment no es retiraran", diu Mansoureh Shojaee, activista pels drets de les dones.
Després de dos mesos de protestes, la mobilització es manté. Però en aquest temps, la repressió de les forces de seguretat ja han fet més de 330 morts, i uns 40 són menors d'edat. Al reportatge es veu com una metgessa i el seu marit es van gravar a Teheran amb els seus telèfons per donar a conèixer al món unes imatges que reflecteixen la veritable realitat del moviment d'oposició contra la dictadura religiosa.
Jiyar Gol, periodista de la BBC Persian, analitza la força de la mobilització i explica què exigeixen les dones joves i per què es considera que aquest moment podria ser un punt d'inflexió en la lluita per la igualtat a l'Iran.
Com que la BBC no pot treballar lliurement a l'Iran, el reportatge se serveix dels vídeos que ha enviat la gent que viu al país. Són principalment les joves de la generació TikTok iraniana les que lideren aquest desafiament al règim islàmic. No és pas la primera de les protestes pels drets de les dones que hi ha a l'Iran, sinó l'última d'una llarga llista. Però com s'explica que aquest cop hagi triomfat tant el lema de la protesta,
"Dones, vida, llibertat", i que s'hagi escampat arreu de l'Iran i del món? Aquest eslògan el van fer servir per primera vegada les dones kurdes durant la resistència a Turquia a finals dels 80, i més recentment contra l'Estat Islàmic. "Dones, vida, llibertat" no es refereix a la llibertat de les dones com un tema purament legal, ni a l'obligació de portar el hijab o a coses semblants, sinó que va contra tots els fonaments patriarcals de la nostra societat", ens diu Sara Kermanian, doctora en Relacions Internacionals de la Universitat de Sussex. I el ressò d'aquest lema sembla que, ara per ara, no té aturador.
Un reportatge de Jiyar Gol
Imatge: Bill Megalos, Harold Morris, Namak Khoshnaw, David Wilkins i David Murphy
Producció: Elmira Rastegar
Una producció de BBC Persian TV distribuïda per JOURNEYMAN
