"Èxode, de la batalla a la frontera": "la història d'una separació, d'un canvi personal, d'una fugida"
El 4 de març va arrencar el rodatge d'"Èxode, de la batalla a la frontera", i després de gairebé quatre setmanes, i a punt d'acabar, els periodistes han pogut visitar una de les localitzacions on s'està rodant i han conversat amb el director i els protagonistes
Can Catà, a Cerdanyola, és una de les localitzacions on s'està rodant "Èxode, de la batalla a la frontera", una pel·lícula per a la televisió dirigida per Roman Parrado, escrita per Eduard Solà i produïda per Set Màgic Audiovisual. És una coproducció amb TV3 i la col·laboració d'Aragó Televisió, l'ICEC, MHM EBRO 1938 i el CECAAC.
El repartiment d'aquest film està encapçalat per Marcel Borràs, Roser Tàpias i Joan Amargós, acompanyats per Òscar Muñoz, Marta Aguilar, Zoe Stein, Manuel Morón, Ivan Benet i Adrian Grösser.
"Èxode, de la batalla a la frontera" és una pel·lícula que se situa a finals del 1939, després de la desfeta a la Batalla de l'Ebre, quan la població civil republicana va començar una fugida massiva cap a França. A dones, nens i vells van unir-s'hi els milers de soldats republicans que, a poc a poc, i veient que s'acostava la derrota, anaven desertant.
Eduard Sola, guionista de la TV Movie ha destacat que "aquesta és la història d'un viatge emprès per més de 460.000 persones, és la història de tots aquells fugitius que van deixar enrere la seva vida a la recerca d'una nova llar".
L'escena que rodaven avui se situa a prop de Berga, a la Colònia Vidal (una de les localitzacions on s'ha rodat també), d'on van fugir el Guillem i la Maria, una parella que durant la fugida es veu obligada a separar-se, quan són interceptats i emprenen camins diferents, amb la voluntat de retrobar-se a França.
Roman Parrado, director de la TV Movie, ha explicat que "és la continuació natural d'"Ebre, del bressol a la batalla". En un principi havia de ser la continuació de la mateixa història, però n'hi ha tantes que vam decidir que era de justícia explicar-ne una de diferent. Ens vam quedar amb una de les moltes fugides que van passar a finals de la Guerra Civil. És la història d'una separació, d'un canvi personal, de fugida, és el reflex de tota una generació".
Parrado ha afegit que quan va rebre el guió "em va impressionar que era un catàleg de la misèria i la bondat humana, tot era molt extrem. És un viatge interior dels dos personatges principals." Pel director, "Ebre va ser molt més complicada tècnicament, en canvi a Èxode, la guerra queda més de fons, amb grups petits de persones i paisatges grans".
Parrado creu que té tan bona acollida aquesta temàtica perquè "és el nostre passat, són traumes que encara no hem superat, i a més reflecteix el que passa actualment en altres latituds del món".
Roser Tàpies, l'actriu que interpreta la Maria ha explicat que està molt contenta amb el paper, "és una gran responsabilitat i ho faig amb gran respecte, perquè moltes dones ho van viure i cal fer justícia a la seva història". Ha destacat que "els personatges comencen i acaben molt diferent, perquè evolucionen molt. A més, es tracta d'una pel·lícula molt femenina i ensenya el paper que van viure les dones durant la guerra". Amb emoció ha explicat que "he compartit amb la meva àvia molts moments, perquè ella ho va viure, això va passar fa 4 dies. És un vincle molt bonic i trist el que he tingut amb la meva àvia, i és el petit homenatge que li puc fer".
Marcel Borràs, Guillem a la ficció, ha explicat: "Estic vivint moltes escenes d'aventura, de com sobreviure, i el fet de posar-te al límit dona un valor afegit al teu paper com a actor. A més, cada dues seqüències canviem de paisatge, i es pot veure com evoluciona el camí, i també el personatge, en què tot el seu món interior es trenca".
L'Antoni és el personatge que fa Joan Amargós, qui ha destacat que "en aquest treball es dona molta importància a la relació amb el silenci. Perquè les persones que ho van viure, durant molts anys no van gosar parlar-ne, i ara ja sí. De fet la relació de l'Antoni amb el Guillem i la Maria es basa en la por, la desconeixença, el silenci, amagar-se coses i calcular tot allò que es diu i es fa, perquè els nostres personatges es troben fugint, són desconeguts, però s'ajuden".
