Francesc Escribano parla del llegat del bisbe claretià, Pere Casaldàliga, a "Signes dels temps"
Diumenge, a les 10.35, "Signes dels temps", dirigit i presentat per Montserrat Esteve, entrevista Francesc Escribano. El periodista és autor de "La terra i les cendres", un llibre que ha escrit després de visitar al Brasil, entre d'altres, els llocs on va viure i morir el bisbe Pere Casaldàliga. Un llibre que descobreix una església compromesa amb els més pobres i que manté viu el llegat del bisbe dels pobres
La terra i les cendres
Francesc Escribano, a través del llibre "La terra i les cendres" (Edicions 62), fa un viatge personal per buscar respostes. Quan el bisbe Pere Casaldàliga va morir, l'agost del 2020, va sentir enyorança. El 2021 torna al Brasil, a São Fèlix do Araguaia, el lloc on va viure Casaldàliga. I també va a Batatais, on va morir, i on hi ha la comunitat claretiana que el va acollir.
"Em preguntava per què Pere Casaldàliga em va marcar? Per què em va canviar la vida? No sé si he trobat respostes. Sé que no he conegut ningú més, tan coherent i conseqüent com ell. La força del bisbe Casaldàliga és que, el que ell deia, és el que feia", diu Escribano.
El llibre també parla del Brasil actual, un país complex on conviuen la riquesa i la pobresa més extrema. Escribano analitza el Brasil de Lula i de Bolsonaro. Explica que darrere de l'ascens de la ultradreta "hi ha els vots de fidels de les esglésies Evangèliques fonamentalistes, conegudes com a Neo-pentecostals". També diu que el primer cop que Lula da Silva va ser president del Brasil, va anar a veure el bisbe Casaldàliga per donar-li la nacionalitat brasilera. "Casaldàliga li va dir: primer has de fer la Reforma Agrària. Quan la facis, acceptaré la nacionalitat". Una reforma que encara no s'ha fet.
L'anell dels esclaus
Escribano va ser director de TV3 i ara dirigeix la productora audiovisual Minoria Absoluta. El 1985, va conèixer el bisbe Claretià Pere Casaldàliga a la prelatura de São Fèlix do Araguaia, a la regió brasilera del Mato Grosso. Conèixer Casaldàliga li va canviar la vida i li ha donat raons per creure. Des del 1998, quan va escriure "Descalç sobre la terra vermella", porta un anell de tucum a la mà esquerra. Un anell que li recorda que el testimoni de Casaldàliga no tenia esquerdes.
"Ell sempre deia que no n'hi ha prou amb ser creient, s'ha de ser creïble. L'origen d'aquest anell, fet de palmera de coco, prové dels esclaus, que se'l posaven perquè no podien portar joies. I quan a Casaldàliga el van ordenar bisbe va triar un anell de tucum, que simbolitza el seu compromís amb les causes que defensava", explica.
Conegut com el bisbe dels pobres, Casaldàliga va lluitar per combatre l'extrema pobresa, va defensar la justícia social, el dret a la terra pels petits camperols i els indígenes, l'alfabetització i va denunciar el treball esclau i la impunitat. Per Casaldàliga les seves causes eren més importants que la seva vida. De fet, les causes eren les que donaven sentit a la vida.
La llei del més fort
El 1968, Casaldàliga, fill de Balsareny, arribava a São Fèlix do Araguaia, en plena dictadura militar. Era un lloc remot i oblidat del món. "Es va trobar amb una mena de Far West, amb un exèrcit de pistolers a sou de terratinents sense escrúpols. Qui tenia les armes tenia la llei i regnava la impunitat. No es podia ser neutral davant d'una realitat tan dura i crec que ell va tenir una conversió. Va dir, no puc ajudar els pobres al matí i a la tarda anar a prendre cafè a la fazenda' amb els fazendeiros', he de fer una opció clara pels pobres, i això implicava que ell també havia de ser pobre i ajudar els pobres a defensa els seus drets", comenta Escribano.
El bisbe Casaldàliga es jugava la vida defensant els més pobres i desemparats i va denunciar el treball esclau. En diverses ocasions el van voler matar. Vivia en un context duríssim. Va enterrar moltíssimes persones que van ser assassinades.
El santuari dels màrtirs
Un altre dels llocs significatiu que Francesc Escribano va visitar és el Santuari dels Màrtirs, al municipi de Ribeirão Cascalheira, a Mato Grosso. És on Casaldàliga va presenciar la mort del seu amic, el pare Joan Bosco.
"Volien matar al bisbe Casaldàliga, però com que anava vestit com un camperol, el van confondre i van matar el pare Bosco. Tots dos anaven a la comissaria a defensar unes dones que estaven sent torturades. I allà mateix s'ha fet el Santuari i s'hi fa una romeria cada dos anys. És un lloc molt especial. A més, dins del procés de reconciliació dels Claretians amb Pere Casaldàliga, ara els Claretians es fan càrrec d'aquest santuari", relata el periodista.
Els indis xavantes
Escribano també explica que el bisbe Casaldàliga va arriscar la vida perquè els indis xavantes recuperessin la terra. I sempre va respectar les seves creences espirituals: "Hi ha molts indis xavantes que s'han fet batejar, no per ell, sinó per altres, i s'han fet catòlics. Per ells Casaldàliga és un gran referent. N'hi ha que s'han fet sacerdots, i d'altres que estan estudiant".
El programa
"Signes dels temps" va encetar el setembre la trenta-vuitena temporada, fet que el converteix en un dels programes més veterans de TV3. Actualment, "Signes dels temps" és dirigit i presentat per la periodista Montserrat Esteve Mallofré. Agustí Vila és el realitzador; Imma Segarra Leal, la productora; Joan Grané Terrades, l'ajudant de realització; Sílvia Rodríguez Morató és a la producció; Eulàlia Tort Brodó a la redacció i Àngels Serres Créixams a la documentació.
El programa vol ser un espai de reflexió obert i pròxim sobre l'actualitat de l'Església catòlica, amb protagonistes d'aquí i d'arreu del món que treballen per defensar els drets humans, la cultura de la pau i la no-violència, l'espiritualitat, la justícia social i la sostenibilitat del planeta. "Signes dels temps" tracta temes pròxims a la realitat quotidiana, tenint en compte els valors cristians, i reivindica el sentit de la vida religiosa en una societat cada cop més secularitzada. A més, amplia la mirada cap a l'ecumenisme, el diàleg interreligiós i la saviesa de les tradicions.
#SignesdelsTemps3Cat
