"La Gran Il·lusió. Relat intermitent del cinema català", al 33
La docusèrie de TV3 i l'ICEC-Filmoteca de Catalunya, dirigida per Àlex Gorina i Esteve Riambau, amb la realització de Mai Balaguer, es tornarà a emetre pel canal 33 a partir del dissabte 4 de gener.
"La Gran Il·lusió. Relat intermitent del cinema català" explica la Gran Història i les petites històries del cinema a Catalunya des dels inicis l'any 1896 fins la dècada dels 50. El programa mostra l'aventura d'un cinema supervivent i en destaca els moments més decisius prioritzant les experiències humanes abans que l'opinió dels experts: la sèrie dona veu als testimonis i protagonistes d'aquesta història.
Ara, a partir del dissabte 4 de gener, a les 21.55, el canal 33 recupera l'emissió amb els dos primers capítols, que continuarà els dissabtes i els diumenges següents, fins el 18 de gener.
"La Gran Il·lusió. Relat intermitent del cinema català" és una producció de TV3 i l'ICEC-Filmoteca de Catalunya amb la col·laboració d'EGEDA i Costa Est Audiovisuals, dirigida per Àlex Gorina i Esteve Riambau, amb realització de Mai Balaguer.
L'estrena del programa a TV3, el 7 de gener de l'any passat, va ser líder d'audiència a Catalunya. El primer capítol, "I la llum es va fer", el van seguir 501.000 espectadors i va obtenir una quota del 18,1%. L'espai va ser líder destacat de la seva franja, i va superar de 5,1 punts el segon classificat. Les emissions dels capítols posteriors van continuar tenint una acceptació molt notable, i la mitjana d'audiència dels set episodis ha estat de 257.000 espectadors, amb una quota de l'11,1%.
Els capítols de "La Gran Il·lusió"
Capítol 1: "I la llum es va fer"
El cinema va néixer oficialment a París el desembre del 1895, i un any més tard se'n va fer la primera projecció de Catalunya, a la Rambla. Es va expandir a Barcelona, a les sales burgeses, Rambla amunt, i a les sales més populars del Paral·lel. Gràcies al tren va arribar a comarques, i ben aviat van aparèixer els dos primers grans pioners del país: Fructuós Gelabert i Segundo de Chomón.
Capítol 2: "Il·lustrats i aventurers"
Va ser la gran època del cinema mut, però, a Catalunya, intel·lectuals, polítics i empresaris en desconfiaven. Adrià Gual i el Cinema d'Episodis van crear expectatives, i els inquiets Germans Baños van filmar "Barcelona en tramvia" i les pel·lícules pornogràfiques encarregades per Alfonso XIII. Al món va néixer l'"star system", amb déus i deesses del teatre: Margarida Xirgu va ser la primera gran diva del cinema català.
Capítol 3: "El sonor: parlem-ne!"
La República i el cinema parlat es van estrenar junts a Catalunya. Es van fer els primers doblatges al català. Macià va intentar formalitzar el panorama cinematogràfic sense gaire fortuna i els Estudis Orphea de Montjuïc van representar la primera gran instal·lació industrial del país, fins que hi ha haver un misteriós incendi 30 anys després. També molts catalans van viatjar a Hollywood, i alguns hi van triomfar, com Xavier Cugat.
Capítol 4: "Per amor a l'art"
Anys 20 i 30, temps d'avantguardes i molta imaginació. Salvador Dalí i Luis Buñuel van instal·lar el surrealisme a Cadaqués, i el primer va flirtejar amb Disney, Hitchcock i un gran negoci en publicitat. Al mateix temps, el cinema va esdevenir domèstic: van aparèixer els Amateurs i el Centre Excursionista de Catalunya en va ser el principal impulsor. De tots, el cas tràgic d'un mestre, Llorenç Llobet Gràcia.
Capítol 5: "Cinema en estat de guerra"
La figura i el cinema de Jaime Camino ens permeten fer el recorregut general de la Guerra Civil a Catalunya, un temps en què el cinema de propaganda va trobar un camp adobat, primer en mans anarquistes; més tard, amb els noticiaris de Laya Films i de la Generalitat. Enmig, una figura extraordinària, la directora Rosario Pi, i un film mític rodat al front per André Malraux, "L'espoir".
Capítol 6: "Ombres del franquisme"
Va caure la República i va arribar el No-Do, la repressió i la censura, amb increïbles anècdotes, com "Raza", el film escrit per Franco del qual el català Gonzalo Herralde va fer un retrat implacable. Només el cinema català folklòric estava permès, però es va rodar un primer títol en català, "El Judes", d'un dels grans de la època, Ignasi Iquino. Com un miracle, en un món de terror i foscor, els primers exemples del cinema d'animació.
Capítol 7: "Lladres i serenos"
A la cruïlla dels anys 50 i 60, va néixer a Barcelona una generació de cineastes que va aprofitar el cinema policíac per fer un retrat indirecte molt dur del país, i un cinema urbà de gran personalitat. Films importantíssims com "A tiro limpio", "Apartado de correos 1001", "Distrito Quinto" i d'altres van tenir una influència decisiva en futurs escriptors (Vázquez Montalbán, A. Martín) i directors (Aranda, Balagué).
