La soprano Susanne Bernhard i l'Orquestra Filharmònica de la Ràdio NDR des de Hannover, en directe a Catalunya Música
Aquest dijous, 10 de febrer, a les 20.00, Catalunya Música connectarà amb el Grand Studio de la Ràdio del Nord d'Alemanya de Hannover per oferir, en directe, el concert de la soprano Susanne Bernhard i l'Orquestra Filharmònica de la Ràdio NDR, dirigida per Andrew Manze. Interpretaran els "Quatre últims lieder", de Richard Strauss i la Simfonia núm. 2, de Serguei Rakhmàninov. Es tracta d'un dels concerts de la temporada de l'Orquestra Filharmònica de la Ràdio NDR. Els comentaris d'aquest concert els farà Eulàlia Benito.
La soprano alemanya Susanne Bernhard va impressionar el públic de Hannover l'any 2018 amb una memorable interpretació del "War requiem" de Benjamin Britten. Ara torna a la capital del land de la Baixa Saxònia convidada per l'Orquestra Filharmònica de la Ràdio NDR per interpretar els emotius "Quatre últims lieder", de Richard Strauss. El compositor bavarès els va compondre el 1948, just un any abans de morir, a partir dels poemes de Hermann Hesse i Joseph von Eichendorff. Els textos reflexionen sobre els records, els somnis, la fugacitat i la mort. Strauss va trobar en aquests poemes el que sempre l'havia commogut i inspirat: pensaments sobre la naturalesa i l'amor. Són el llegat d'un compositor que va saber combinar a la perfecció el so orquestral i la veu d'una manera nova i particular. Hem de veure aquesta partitura com el testament artístic d'un músic, el repàs a la vida d'un artista envellit. L'obra es va estrenar al Royal Albert Hall de Londres el 22 de maig de 1950, després de la mort del compositor, interpretada per la mítica soprano noruega Kirsten Flagstad i el gran director alemany Wilhelm Furtwängler.
El britànic Andrew Manze, director titular de l'Orquestra Filharmònica de la Ràdio NDR des del 2014, completarà el programa amb la Simfonia núm. 2 en mi menor, op. 27, de Serguei Rakhmàninov. Una partitura que conté una paleta d'emocions ben àmplia, capaç de transitar per la dolçor més subtil cap a un poder desfermat que se't fica sota la pell. El compositor rus la va compondre entre els anys 1906 i 1907, tot coincidint amb un període excepcionalment relaxat i productiu de la seva vida, quan el seu estil va assolir la plena maduresa. Un període que va passar a la ciutat alemanya de Dresden, lluny dels disturbis i esdeveniments convulsos que vivia Rússia en aquell moment. A diferència de la primera i la tercera, aquesta simfonia del romanticisme tardà està impregnada de moments de gran tensió i lirisme.
La transmissió d'aquest concert estarà disponible durant un mes al web de Catalunya Música.
